El fet de viure en societat, gairebé sempre, comporta viure –i, suposadament, conviure– dins un espai ben delimitat. De fet, això que en diem “viure plegats”, s’ha entès com a una circumstància que afavoreix l’aparició de la sociabilitat en els grups animals en els que hi ha espècies socials.
Totes les formigues són socials. Algunes espècies, en comptes de viure a dins de galeries penosament excavades a terra, viuen a dins d’estructures vegetals que aprofiten com a una casa. En climes mediterranis, on els arbres del gènere Quercus són abundants i ben coneguts, hi ha un munt d’espècies de formigues que aprofiten les seves oportunitats per viure-hi.
Quines són aquestes cases reciclades?
AGLANS
Què succeeix quan una aglà cau a terra?
La capa externa de les aglans és dura i no es degrada fins al cap de 3 o 4 anys. Durant tot aquest temps, les formigues poden instal·lar-se al seu interior, que és menys dur, fins que la capa de fora es degrada. Aleshores, tota la comunitat de formigues (obreres, reina, ous i larves) ha de traslladar-se a una nova aglà o qualsevol de les altres “cases” que trobi a prop. Tant els roures com les alzines fan aglans en gran quantitat, aixi que no els és gens difícil trobar una nova casa.
CASANELLES
(=gales; =agalles; =cecidis; =ballarucs)
Aquestes formacions són originades per microhimenòpters i altres artròpodes, els quals ponen els ous a dins de les gemmes o a les fulles. Com a reacció la planta produeix uns cecidis, alguns d’ells amb una forma esfèrica molt característica i una capa prou resistent.
Un cop els petits microhimenòpters han madurat, surten de la casanella i deixen un forat que deixa la porta oberta a altres artròpodes que hi puguin viure. Un d’aquests nouvinguts pot ser una formiga reina que s’hi podrà instal·lar durant 2 o 3 anys, fins que l’agalla es desprengui.
En un estudi molt preliminar de 66 casanelles de Quercus s’hi va trobar formigues de 4 gèneres diferents. Entre parèntesi s’indica el nombre d’espècies de cada gènere: Crematogaster (1), Camponotus (3), Temnothorax (8) i Dolichoderus (1).
Bé, sembla que hi ha mercat per les casanelles!
BRANQUES MORTES
De branques mortes de diàmetre inferior a 2 cm sempre n’hi ha en un bon arbre vell. En aquestes parts mortes les formigues s’hi solen establir i viure-hi durant molts anys perquè solen ser més degradables i fàcils d’excavar.
BRANQUILLONS A TERRA
Un arbre vell genera una pluja de parts mortes (fulles, branques i branquillons) o vives, com els aglans que hem mencionat. A terra, sempre hi haurà formigues que puguin aprofitar aquests branquillons per fer-hi la seva casa.
Informació proporcionada per Xavier Espadaler i Gelabert, entomòleg.
