,

Algunes formigues viuen en cases reciclades

15 de maig 2015

El fet de viure en societat, gairebé sempre, comporta viure –i, suposadament, conviure– dins un espai ben delimitat. De fet, això que en diem “viure plegats”, s’ha entès com a una circumstància que afavoreix l’aparició de la sociabilitat en els grups animals en els que hi ha espècies socials.

Totes les formigues són socials. Algunes espècies, en comptes de viure a dins de galeries penosament excavades a terra, viuen a dins d’estructures vegetals que aprofiten com a una casa. En climes mediterranis, on els arbres del gènere Quercus són abundants i ben coneguts, hi ha un munt d’espècies de formigues que aprofiten les seves oportunitats per viure-hi.

Quines són aquestes cases reciclades?

AGLANS

Què succeeix quan una aglà cau a terra?

La capa externa de les aglans és dura i no es degrada fins al cap de 3 o 4 anys. Durant tot aquest temps, les formigues poden instal·lar-se al seu interior, que és menys dur, fins que la capa de fora es degrada. Aleshores, tota la comunitat de formigues (obreres, reina, ous i larves) ha de traslladar-se a una nova aglà o qualsevol de les altres “cases” que trobi a prop. Tant els roures com les alzines fan aglans en gran quantitat, aixi que no els és gens difícil trobar una nova casa.

CASANELLES 

(=gales; =agalles; =cecidis; =ballarucs)

Aquestes formacions són originades per microhimenòpters i altres artròpodes, els quals ponen els ous a dins de les gemmes o a les fulles. Com a reacció la planta produeix uns cecidis, alguns d’ells amb una forma esfèrica molt característica i una capa prou resistent.

Franco Folini (CC BY-SA 2.0)

Casanella feta per Andricus quercuscalifornicus en un roure, s’observa l’orifici fet per l’adult en sortir. La porta és oberta i la casa queda a disposició de qui la trobi primer! Autor: Franco Folini (CC BY-SA 2.0)

Un cop els petits microhimenòpters han madurat, surten de la casanella i deixen un forat que deixa la porta oberta a altres artròpodes que hi puguin viure. Un d’aquests nouvinguts pot ser una formiga reina que s’hi podrà instal·lar durant 2 o 3 anys, fins que l’agalla es desprengui.

En un estudi molt preliminar de 66 casanelles de Quercus s’hi va trobar formigues de 4 gèneres diferents. Entre parèntesi s’indica el nombre d’espècies de cada gènere: Crematogaster (1), Camponotus (3), Temnothorax (8) i Dolichoderus (1).

Bé, sembla que hi ha mercat per les casanelles!

Obreres de Crematogaster scutellaris, els cuallevats o rebaixins, una de les espècies més freqüents a les casanelles de roures. (Autor: Xavier Espadaler)

Obreres de Crematogaster scutellaris, els cuallevats o rebaixins, una de les espècies més freqüents a les casanelles de roures. (Autor: Xavier Espadaler)

BRANQUES MORTES

De branques mortes de diàmetre inferior a 2 cm sempre n’hi ha en un bon arbre vell. En aquestes parts mortes les formigues s’hi solen establir i viure-hi durant molts anys perquè solen ser més degradables i fàcils d’excavar.

BRANQUILLONS A TERRA

Un arbre vell genera una pluja de parts mortes (fulles, branques i branquillons) o vives, com els aglans que hem mencionat. A terra, sempre hi haurà formigues que puguin aprofitar aquests branquillons per fer-hi la seva casa.

Pupes de Temnothorax a dins un branquilló a terra. Autor: Xavier Espadaler

Covada de Temnothorax a dins un branquilló a terra. Autor: Xavier Espadaler

Informació proporcionada per Xavier Espadaler i Gelabert, entomòleg.

, , , , ,

Tècnic en comunicació al CREAF. Sóc Biòloga Ambiental (UAB) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF).
Articles relacionats
,
La massa forestal augmenta però les zones rurals ho perceben com un valor negatiu tot i els beneficis que aporta
21 de gener 2021CREAF
El pi roig pot recuperar durant una dècada la fusta que perd durant episodis de sequera extrema
18 de gener 2021Adriana Clivillé
Més boscos per al Green Deal: la restauració passiva com a potencial alternativa a les plantacions
7 de gener 2021CREAF
Enrique Doblas intervé com a pèrit especialitzat en un debat sobre justícia i polítiques de protecció sòcio ambiental al Brasil
30 de desembre 2020Adriana Clivillé
Participem a Europabon, el projecte d’observació de la biodiversitat al servei de polítiques públiques europees
28 de desembre 2020Adriana Clivillé

Follow CREAF on: