,

Àngela Ribas i la mística del coneixement

4 de maig 2021

Quan de petita a l’Àngela Ribas li demanaven què faria quan fos gran, contestava que volia anar a la universitat. Una atracció que ella qualifica gairebé de mística, que connecta amb l’atracció pel coneixement i la descoberta, i que actualment manté intacta

Àngela Ribas i la mística del coneixement

Després d’anys dedicats a l’estudi i la recerca, segueix afirmant que té el privilegi de gaudir treballant i de viure la feina com una afició més que com una ocupació. Imatge: Àngela Ribas.

Avui segueix afirmant que té el privilegi de gaudir treballant i de viure la feina com una afició més que com una ocupació. Trepitjar per primera vegada la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona la va fer sentir “en un núvol” i va ser l’inici d’una fascinació no exempta d’alts i baixos. El seu recorregut inclou pràctiques al Departament de Zoologia de la Universitat de Barcelona, anys de contractes vinculats a projectes, múltiples col·laboracions, docència, el doctorat, una beca Beatriu de Pinós i, finalment, una plaça estable de professora a la Unitat d’Ecologia (BABVE) de la Universitat Autònoma de Barcelona assolida el 2018, just abans d’una segona maternitat inesperada.

“Mai m’ho he pres com una feina, m’ho passo molt bé treballant”, assegura. “Ara bé, no vull perdre de vista que la vida és més que treballar: m’importen els amics i m’agrada fer moltes coses que vaig sumant. Això inclou la meva parella i els meus dos regals, que són les nostres filles”.

"Ara agafaria les maletes i me n'aniria una temporada a l'estranger. Abans que em jubili segur que li ho proposo a la meva parella i faig una estada a una universitat de les impressionants, només pel luxe d'anar-hi"

Tenir sempre present el context ha tingut un preu i també alguna recompensa. “Mai vaig fer el salt a l’estranger, cosa que m’hauria ajudat”, reflexiona sense massa recança. “La resta de peces de la vida a banda de la feina han tingut sempre molt pes. I la incertesa que comporta la recerca no m’acabava de donar l’empenta per anar-me’n a l’estranger”, recorda. I admet que la possibilitat de fer una estada fora del país és una opció que contempla clarament a uns anys vista, quan les seves filles de 8 i 2 anys hagin fet més camí. “Ara agafaria les maletes i me n’aniria una temporada. Però sempre he tingut molt en compte que la professió no va aïllada. I ara no és el moment, no vull arrossegar les meves filles. D’aquí a uns anys potser seré molt gran… però abans que em jubili segur que li ho proposo a la meva parella i faig estada a una universitat d’aquestes impressionants, només pel luxe d’anar-hi”. La fascinació pel coneixement, altre cop.

Àngela Ribas i la mística del coneixement

L’Àngela Ribas confessa que la ciència bàsica li interessa molt però que, alhora, no defuig responsabilitats i s’implica en ciència aplicada. Imatge: Àngela Ribas.

Noves perspectives per formular preguntes

La seva línia de treball aborda els efectes i mitigació del canvi climàtic en la relació sòl-planta. L’ha desenvolupat en col·laboració amb la Unitat d’Ecologia Global, dirigida per l’investigador del CREAF Josep Peñuelas (que li va dirigir la tesi juntament amb Iolanda Filella) i també amb Teresa Sebastià de la UdL-CTFC. I apunta que “per fer recerca cal explorar contínuament col·laboracions amb professionals diversos per conèixer noves visions i perspectives, noves inquietuds, més preguntes”.

Confessa que la ciència bàsica li interessa molt però que, alhora, no defuig responsabilitats i s’implica en ciència aplicada. Actualment col·labora amb el TEAGASC (The Agriculture and Food Development Authority, Ireland), amb la xarxa Legacynet sobre sistemes agronòmics. A principis de juny, gràcies a la recent concessió del projecte SUSFORAGE (convocatòria PRIMA 2020), s’endinsarà en l’estudi dels processos de sòl que vinculen la diversitat sembrada amb el manteniment de la fertilitat del sòl en agro ecosistemes Mediterranis, especialment vulnerables al canvi climàtic.

Àngela Ribas i la mística del coneixement

Policultius d’espècies farratgeres (Cichorium intibus, Medicago sativa i Festuca arundinacea). Camp experimental de Castellnou d’Ossó, Catalunya. Projecte OPS. Imatges: Rosa Llurba.

D’altra banda, ha iniciat una línia d‘investigació sobre el paper de la Denitrificació en sòls Europeus  (Evaluating the role of Denitrification as the most important sink of Nr in European Soil EcosystemS D-NESS), en què participa la investigadora associada del CREAF Stefania Mattana, en col·laboració amb la xarxa ICOS, el grup PLECO (Universitat d’Anvers, Bèlgica) i la Unitat d’Ecologia Global del CREAF.

De la genètica a la natura bio tecnològica

L’interès per la natura la connecta amb l’ecologia, si bé confessa una atracció original. “M’agrada molt la genètica però la vaig trobar massa intrusiva: la capacitat de manipular l’ADN, la clau fonamental de la vida, em produïa una mica de vertigen”. Anys després va impartir classes de fisiologia vegetal, properes a la biotecnologia, al Grau de Biologia Humana de la Universitat Pompeu Fabra i va poder constatar l’encert de no haver-s’hi endinsat. “Aquest tipus de recerca és increïble perquè implementa coneixement clau sobre la mística de la vida, però genera unes capacitats que prefereixo mirar-me una mica més de lluny”.

"Confio en què com a espècie serem capaços de readaptar-nos al canvi climàtic. Però el preu serà alt, fins a límits propers a transformar completament els sistemes naturals tal i com els coneixem. Confesso que em sento catastrofista i que a vegades imagino una societat basada en una natura biotecnològica d'illes en una matriu àrida, de paisatges desèrtics"

Si se li demana una diagnosi sobre el canvi climàtic (base de la seva línia de treball), s’atura un instant per afirmar en veu baixa que confia en què com a espècie serem capaços de readaptar-nos. “Ara bé, el preu serà alt, fins a límits propers a transformar completament els sistemes naturals tal i com els coneixem”, aventura. “Per sort encara no coneixem prou la dinàmica ni el sistema per saber del cert cap on anem. Però he de confessar que em sento catastrofista i que a vegades m’imagino les meves filles molt, molt grans vivint en una societat basada en una natura biotecnològica d’illes en una matriu àrida, de paisatges desèrtics. Potser he vist massa pel·lícules de ciència ficció? Espero que sí. En qualsevol cas, no hi ha marxa enrere”.

Obrir portes i sumar

El recorregut de l’Àngela Ribas està puntejat de constants superacions. I també de situacions que es produeixen en contra del previst. Però, per damunt de tot, és un relat de tenacitat, de creure fermament en les pròpies decisions, de tenir clar on voler arribar i la direcció a prendre. I sembla que ho hagi aconseguit pencant molt, però passant de puntetes i sense fer massa soroll. “Sempre m’ha interessat obrir portes però sense tancar-ne cap al darrere” explica, mentre revisa com ha arribat a obtenir la preuada plaça estable a la universitat. “Ningú s’ho esperava, va passar contra tot pronòstic… jo no era la candidata de ningú, suposo que perquè no he tingut mai un perfil molt i molt competitiu”, explica, per acabar reconeixent que “al final ha sortit bé”, havent treballat de valent.

És conscient que en recerca és habitual un perfil professional més orientat a publicar que el seu. En el seu discurs l’expressió sumar i fer equip és una constant, la qual cosa no vol dir que sigui ingènua. “M’agrada fer les coses bé i sembla que si s’assoleix un bon nivell de qualitat, ja n’hi hauria d’haver prou. Però les coses no funcionen així”. I a continuació apunta el motiu pel qual considera que la recerca és essencial: “treballem amb diners públics i hem d’aportar resultats per donar solucions, no hem de destacar com a persones. Han de destacar les respostes. Al capdavall, reconec que tenim una feina absolutament privilegiada”.

Àngela Ribas

“Treballem amb finançament públic i hem d’aportar resultats per donar solucions, no hem de destacar com a persones. Han de destacar les respostes. Al capdavall, tenim una feina privilegiada”.

ÀNGELA RIBAS, investigadora del CREAF.

Recorda l’època en què amb companys del CREAF feia escalada i travesses per muntanya, un contacte que sempre ha buscat i que amb filles petites ara no és senzill. I rememora com li agrada caminar sota la pluja, el contacte directe amb l’aigua… sempre que hi hagi un refugi proper. “M’ha passat que comenci a ploure mentre vaig caminant, i fer un clic cap a la pau i la quietud”.

Estudiar és el fil que teixeix la seva vida i assegura que quan es jubili seguirà estudiant. Aquí pren sentit la vida d’una científica que té la decisió i la perseverança de les persones fortes, filtrada per una gran discreció i una immensa sensibilitat.

, , , , , , , ,

Periodista amb interès en la comunicació i el màrqueting digital, fils conductors de la meva experiència en estratègies de comunicació corporativa, creació de continguts, gestió de xarxes socials i campanyes, gabinet de premsa, formació de portaveu, comunicació de crisi i reputació i marca. M'he involucrat en iniciatives de divulgació sobre el medi natural, les energies renovables, la tecnologia, el territori i la seva gestió amb criteris ambientals per a empreses, univeristats, administració pública i consultoria.
Articles relacionats
,
La Ricarda, l’última peça del delta del Llobregat?
19 de setembre 2021Verónica Couto Antelo
, ,
Any complicat per als boscos de Catalunya
16 de setembre 2021Pau Guzmán
,
Alba Anadon Rosell: una mirada amable amb un discurs contundent
14 de setembre 2021Adriana Clivillé
,
Supervisar el NO₂ atmosfèric permet predir si el confinament és eficaç contra una pandèmia
16 d'agost 2021Adriana Clivillé
Les espècies d’abelles amb cervells més grans aprenen millor
16 d'agost 2021Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: