La xarxa actual d’àrees marines protegides no assegura el futur dels taurons i rajades del Mediterrani

15 de juliol 2020

Moltes espècies de taurons i rajades es troben en perill d’extinció en les aigües mediterrànies. Per aquest motiu, un estudi en el que ha participat la Laura Cardador del CREAF revisa el seu estat de conservació i recomana que s’ampliïn els espais protegits on viuen.

L'organització WWF va publicar un informe l'any passat, 2019, on s'indicava que els elasmobranquis de la Mediterrània són els que estan en més perill d'extinció del món. En aquesta imatge podem observar una tintorera (Prionace glauca), també en perill i molt freqüent a les costes de Catalunya. En la imatge, per exemple, es troba a Cambrils. Crèdit: Revista Cambrils.

L’organització WWF va publicar un informe l’any passat, 2019, on s’indicava que els elasmobranquis de la Mediterrània són els que estan en més risc d’extinció del món. En aquesta imatge podem observar una tintorera (Prionace glauca), també en perill i molt freqüent a les costes de Catalunya. En la imatge, per exemple, es troba a Cambrils. Crèdit: Revista Cambrils.

Les àrees protegides són espais naturals que necessiten conservar-se especialment, per exemple perquè contenen fauna i flora vulnerables, i s’hi regula l’activitat humana. En el cas de les àrees marines això està fortament relacionat amb la pesca, ja que les seves males pràctiques provoquen la pèrdua de molta biodiversitat marina. És el cas del grup que engloba taurons i rajades, els elasmobranquis, que està en clar declivi.

Caldria ampliar la superfície protegida de Tabarca-Cap de Pals (davant de Múrcia i Alacant) i el sistema de canons submarins del golf de Lleó.

Un estudi recent, liderat per l’Institut de Ciències del Mar, se centra en aquest grup de peixos i revisa com d’efectiva està sent la seva conservació a través de les àrees marines protegides. També ha identificat quines d’aquestes àrees són més prioritàries: “Caldria ampliar la superfície protegida de Tabarca-Cap de Pals (davant de Múrcia i Alacant) i el sistema de canons submarins del golf de Lleó, perquè són zones òptimes per a la conservació dels elasmobranquis, ja que les freqüenten diverses espècies i les diferents activitats humanes a gestionar aquí implicarien un menor cost”, segons en Joan Giménez, el primer autor.

“Per determinar quins hàbitats i àrees de la Mediterrània són més favorables per als taurons i les rajades, i per tant necessiten d’especial atenció, es van realitzar una sèrie de models estadístics. Van ser el punt de partida”, explica la Laura Cardador, investigadora del CREAF.

En aquesta publicació també han participat l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i de la Universitat de Queensland (Austràlia). Podeu llegir-ne més al respecte en l’article divulgatiu que ha publicat l’ICM al seu web.

, , , ,

Tècnica de Comunicació del CREAF des del 2016. Apasionada del món natural i la seva divulgació. Biòloga (UB) i màster en comunicació científica (BSM-UPF).
Articles relacionats
El CREAF participa en una trobada amb el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa
23 de novembre 2020Verónica Couto Antelo
, , ,
El canvi global obliga a una nova gestió del foc per preservar la biodiversitat
19 de novembre 2020CREAF
, ,
Josep Peñuelas, distingit com a membre de l’organització americana referent en ciència avançada de la Terra i l’espai
19 de novembre 2020Adriana Clivillé
Un treball confirma la relació entre l’alta prevalença de càncer i l’alt consum de carn i alcohol per càpita
19 de novembre 2020Anna Ramon Revilla
La ciència ciutadana, reforçada gràcies a Ground Truth 2.0 i la seva metodologia
17 de novembre 2020Adriana Clivillé

Follow CREAF on: