Barcelona és un exemple de gestió dels espais verds i de la qualitat de l’aire

14 de març 2017

Es publica un informe encarregat per la Comissió Europea que recull diferents reptes de la societat i les seves possibles solucions basades en la natura. Hi participen diversos investigadors europeus, entre ells l’ecòloga del CREAF, Corina Basnou.

Els horts urbans de Barcelona són una bona manera de contribuir al verd urbà. Autora: Corina Basnou.

Els horts urbans de Barcelona són una bona manera de contribuir al verd urbà. Autora: Corina Basnou.

El projecte Eklipse, que vincula la ciència amb la política europea, publica un informe detallat sobre la gestió del medi ambient a les zones urbanes. El document planteja una sèrie de reptes de la societat actual, com són la salut pública o les oportunitats laborals, i quines solucions ens pot oferir la natura en relació a aquests reptes. Segons els experts que hi han participat, Barcelona ofereix bones solucions als reptes de gestió de la qualitat de l’aire i de remodelació de la ciutat amb espai verds. Altres ciutats destacades són Viena, Amsterdam i Hèlsinki.

Barcelona duplica el nombre d’arbres als carrers en 30 anys

El capítol de l’informe dedicat al repte de gestionar la qualitat de l’aire a les urbs elogia les polítiques que ha adoptat Barcelona al respecte, que potencien el verd urbà. D’aquesta manera, no només han millorat la qualitat de l’aire sinó que també estan ajudant a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. A la capital catalana el 36,8% de l’àrea està representada per zones verdes i al 2008 es van comptar més de 153.000 arbres als carrers, el doble que 30 anys abans. Actualment, el nombre segueix augmentant fins a 235.00 i aquest 2017 es posa en marxa el Pla director de l’arbrat (2017-2037), que proposa introduir espècies d’arbre més variades i preparades pel canvi climàtic. Segons els experts, aquests avenços s’estan fet gràcies a que és una ciutat dotada de plans de gestió amb accions definides, com per exemple convertir els patis en espais verds, crear jardins comunitaris o promoure plans de conservació com el ‘Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020’.

En l’apartat dedicat a la reestructuració de les ciutats per fer-les més sostenibles, el que s’anomena “regeneració urbana”, també es proposa com a exemple la capital catalana per fer un bon ús de l’espai comunitari, afegint-hi àrees verdes i relacionant-les amb la integració social. Molts programes d’inclusió social de Barcelona, on la major part de beneficiaris són persones migrades i famílies de baix poder adquisitiu, s’estimulen a través d’horts comunitaris. També s’assenyalen els horts escolars, que creen un vincle entre els infants i la natura, i el recent ‘Pla de Buits’, un concurs que designa espais disponibles per a horts urbans a entitats, associacions i fundacions sense ànim de lucre.

Vista aèria d'un parc de Barcelona. Autor:  jarmoluk (CC0 Public Domain).

Vista aèria d’un parc de Barcelona. Autor: jarmoluk (CC0 Public Domain).

Un informe que enfoca la ciència cap a les necessitats d’Europa

L’estudi ha estat elaborat per investigadors de tota Europa i coordinat per Cristopher M. Raymond de la Universitat de Ciències Agrícoles de Suècia. Consta de deu capítols presentats com a reptes per a la recerca i la societat, com ara la gestió de l’aigua, la qualitat de l’aire, els plans participatius i la governança, la salut pública, la gestió d’espais verds, etc. Cadascun d’aquests capítols assenyala quins indicadors cal fixar per fer un seguiment adient de la problemàtica i explica alguns casos d’èxit, sempre relacionats amb el medi ambient.

“Aquest informe serveix com a guia per a tots aquells grups de recerca que treballen en solucions basades en la natura (nature based-solutions). Ens marca els punts que actualment la Comissió considera prioritaris en investigació, vinculats a àrees urbanes i canvi global”, explica Corina Basnou. I afegeix que “a l’hora que aquests grups vulguin demanar un projecte europeu, és molt recomanable parar atenció en els indicadors que consten en el document”.

Un grup d’experts triat d’entre més de 100 sol·licitants

Participar en aquest informe era totalment voluntari i ho van proposar els del projecte europeu Eklipse a través d’una convocatòria. L’Eklipse té com a objectiu lligar el coneixement científic en biodiversitat i serveis ecosistèmics amb els mecanismes d’aprenentatge i polítiques ambientals. Per això la Comissió Europea els hi va encarregar l’elaboració d’aquest informe.

Més de 100 investigadors van enviar les seves sol·licituds i els seus currículums per participar en el grup d’experts de l’informe i en van triar 15. La selecció es va fer seguint un balanç de sexe, gent de diferents branques de recerca i experiència en l’àmbit de les solucions basades en la natura. “He après molt participant en el projecte EKLIPSE. Encara es desconeix l’ampli ventall de solucions que ens ofereix la natura per a multitud de conflictes, no només ambientals, sinó també socials i culturals”, conclou Corina Basnou.

, , , , , , , , , , , ,

Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
El CREAF presenta el projecte LIFE The Green Link a la conferència internacional CONSOWA2017
17 d'agost 2017Albert Naya i Díaz
La sequera mata els arbres de set o de gana?
8 d'agost 2017Albert Naya i Díaz
Teresa Rosas guanya el premi a millor pòster en el 39è Simposi de ‘New Phytologist’
31 de juliol 2017Albert Naya i Díaz
Tanquem la campanya d’Alerta Forestal sobre la processionària
26 de juliol 2017CREAF
,
Troben als Pirineus un bolet en perill d’extinció
26 de juliol 2017Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: