,

Biochar, el carbó que no es crema

13 de juliol 2015

El biochar és carbó vegetal que s’obté de restes vegetals i residus de biomassa. A diferència del carbó vegetal clàssic ,que és emprat com a combustible, el biochar– o biocarbó – no es crema, sinó que s’aplica al sòl per millorar les seves propietats. Els experts saben, per exemple, que als sòls on s’ha aplicat aquest biocarbó en combinació amb fertilitzants la producció vegetal incrementa i s’estimula l’activitat microbiana. Així mateix, el biochar ajuda a regular el pH dels sòls molt àcids i millora les seves propietats físiques i químiques.

Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)

Biocarbó. Autor: Lou Gold (CC BY-NC 2.0)

A banda de les propietats fertilitzants, el biochar contribueix al segrest de carbonide l’atmosfera i l’emmagatzema al sòl en formes químiques que són molt estables durant molt de temps.

Segons alguns estudis, un terra adobat amb biochar és capaç de retenir fins un 12% més de carboni que un de normal i tambéd’absorbir altres gasos d’efecte hivernacle com el metà i l’òxid nitrós.

Un altre aspecte positiu a tenir en compte és l’estabilitat del biochar en el sòl. Si bé és difícil predir quin serà el seu comportament a llarg termini, els experiments que s’han realitzat en condicions de laboratori indiquen que pot perdurar entre centenars i milers d’anys, ja que és només una petita fracció d’aquest la que es degrada en un període curt de temps.

Llums i ombres del biochar

Tot i així, i malgrat els seus avantatges, la utilització del biochar és una pràctica encara minoritària. El biocarbó també està sotmès a crítiques, principalment referides a la sostenibilitat del seu procés de producció. El motiu és que poden sorgir conflictes si les terres que s’utilitzen per produir aliments es destinessin a produir biomassa per fer biochar, un problema semblant al que passa amb la producció del biodièsel.

Planta de piròlisi GUASCOR, Jundia (Álava). CREAF

Planta de piròlisi GUASCOR, Jundia (Álava). CREAF

Per això, des de l’International Biochar Initiative proposen un seguit de bones pràctiques a considerar a l’hora de seleccionar les matèries primeres més adequades per produir el biochar:

  1. Qualsevol tipus de biomassa no és vàlida per obtenir biochar.
  2. És molt important tenir en ment que el biochar pot obtenir-se a partir de residus agrícoles, forestals i, fins i tot, residus urbans. D’aquesta manera, es fomentaria el seu reciclatge. Alguns residus que no podrien ser aplicats en els cultius per la seva toxicitat en el sòl, sí podrien passar pel procés de piròlisi – com a tractament de sanejament – i ser aprofitats per a l’obtenció de biochar.
  3. En cas de tractar-se de residus agrícoles o forestals, no s’ha de destinar la totalitat d’aquesta biomassa a l’obtenció de biochar, és imprescindible deixar-ne una part disponible per al reciclatge de nutrients al sòl.
  4. És necessari no promoure el canvi d’usos del sòl per tal de produir biochar. El segrest de carboni per part del biochar i, en conseqüència, la mitigació del canvi climàtic no compensaria, per exemple, la destrucció d’un bosc per obtenir biocarbó.

El CREAF és un centre pioner en la recerca en biochar

Dins del CREAF, el Grup de Protecció i Restauració de Sòls (PROTECSOLS) que lidera en Josep María Alcañiz, està investigant els beneficis de l’aplicació de biochar en vinyes i cultius de cereals. En un dels treballs, realitzat a Tarragona, van estudiar si l’aplicació del biochar – obtingut a partir d’estelles de pi –en un vinyer té algun efecte en l’absorció de nutrients i la producció i qualitat del raïm.

Experiment en vinyes. CREAF

Experiment en vinyes. CREAF

Els resultats d’aquest estudi constaten que el biochar millora l’absorció de nutrients a les vinyes. A més, contribueix a segrestar carboni, però caldrien més estudis per comprovar si també repercuteix a la producció i la qualitat del raïm.

, , , , , , , , , , , ,

CREAF
El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
Estudiants de Madrid i Barcelona revelaran la qualitat de l’aire buscant líquens sensibles a la contaminació
10 de juliol 2018Anna Ramon Revilla
,
El canvi climàtic amenaça les espècies d’arbres més importants dels boscos d’alta muntanya
9 de juliol 2018Albert Naya i Díaz
Neix SIBECOL, societat científica que unirà a professionals de la península Ibèrica de totes les àrees de l’ecologia
4 de juliol 2018CREAF
El CREAF es posiciona en l’estratègia europea per impulsar observatoris ciutadans en temes ambientals
3 de juliol 2018Anna Ramon Revilla
Els sòls agrícoles catalans contenen tant carboni com el que Catalunya emet en 4 anys
28 de juny 2018Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: