Caminar pel bosc redueix la concentració de cortisol, l’hormona de l’estrès

9 de desembre 2021

Un equip del CTFC encapçala la recerca, publicada a la revista Forests i desenvolupada conjuntament amb investigadors del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Múrcia. 

Grup de voluntaris passejant pel bosc

Grup de voluntaris passejant pel bosc

Un nou estudi realitzat amb persones voluntàries ha analitzat l’evolució del cortisol, l’hormona de l’estrès i altres biomarcadors durant una exposició de 8 hores a un bosc d’alzines mediterrànies. Els resultats de la recerca, publicats a la revista Forests mostren que quan ens endinsem en un bosc es redueix la concentració d’aquetsa hormona. Això prova que aquestes passejades pel bosc tenen un efecte fisiològic i psicològic en diferents biomarcadors i proporcionen dades rellevants en aquest camp de recerca tant per a la comunitat científica com mèdica. “D’aquesta manera, fem una passa més per considerar els boscos com una eina vàlida de medicina preventiva que pot ser considerada per la sanitat pública i la societat en general; els boscos poden ser espais on mitigar els nostres nivells d’estrès”, explica Albert Bach, autor de l’article. Bach és investigador del CTFC a l’Environment and Human Health Lab (EH2 Lab), on ell i el seu equip, liderat per Roser Maneja, estudien els complexos vincles entre el medi ambient natural i la salut humana amb l’objectiu d’informar i facilitar la presa de decisions en base a dades científiques. A l’estudi hi han participat els investigadors del CREAF Josep Peñuelas i Joan Llusià. L’estudi s’ha dut a terme amb la participació de 31 persones voluntàries a qui se’ls van recollir mostres de saliva en diferents moments durant 8 hores, abans i desprès d’endinsar-se en un alzinar del Parc Natural del Montseny.

Bernat Claramunt

“D’aquesta manera, fem una passa més per considerar els boscos com una eina vàlida de medicina preventiva que pot ser considerada per la sanitat pública i la societat en general; els boscos poden ser espais on mitigar els nostres nivells d’estrès”.

Albert Bach, investigador del CTFC a l’Environment and Human Health Lab.

Tot el que la saliva pot explicar

El mostreig de saliva s’utilitza àmpliament com a mètode no invasiu en estudis d’estrès, donat que permet un mostreig repetit en intervals curts de temps facilitant un seguiment continu. S’han estudiat tres biomarcadors:  una hormona (el cortisol), un enzim (l’alfa-amilasa) i un anticòs (la immunoglobulina).

Els resultats mostren, per una banda, una disminució significativa de les concentracions de cortisol a partir de la segona hora d’exposició al bosc que es manté fins al final de l’exposició. El cortisol salival és el marcador més utilitzat en els estudis que analitzen els efectes del bosc sobre la regulació de l’estrès i és útil per estudiar-ne els beneficis psicofísics.

Per altra banda, es mostra un augment significatiu de l’activitat de l’alfa-amilasa a partir de la primera hora d’exposició, tot i que desprès es manté estable. Aquest enzim es presenta com un marcador del sistema nerviós autònom i s’utilitza per avaluar l’efecte positiu del medi natural en humans. Finalment, s’evidencia una disminució  significativa d’immunoglobulina a partir de la quarta hora d’exposició, l’expressió de la qual s’ha relacionat amb l’estrès mental.

Joan LLusià en un moment de l'estudi dins del bosc

Joan Llusià en un moment de l’estudi dins del bosc

El temps que passem al bosc importa

El potencial dels boscos com a font de salut ha conduït a nombrosos estudis que aporten proves dels seus beneficis i correlacionen l’exposició a aquests ecosistemes amb la regulació de l’estrès. Tot i així, la majoria dels estudis realitzats fins ara consideren exposicions a curt termini, mentre que en el present estudi, per primera vegada es presenta una avaluació que arriba fins a les 8 hores d’exposició.

A més, també és la primera vegada que es realitza un estudi d’aquestes característiques en boscos de l’àmbit mediterrani amb resultats satisfactoris, el que “significa un pas endavant i obre la porta a noves investigacions en aquests tipus de bosc”, conclou Bach.

Més informació:

Bach, A.; Ceron, J.J.; Maneja, R.; Llusià, J.; Penuelas, J.; Escribano, D. Evolution of Human Salivary Stress Markers during an Eight-Hour Exposure to a Mediterranean Holm Oak Forest. A Pilot Study. Forests 2021, 12, 1600. https://doi.org/10.3390/f12111600

, , , , , , , , ,

El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
L’extraterrestre que va descobrir la biodiversitat
13 de desembre 2021CREAF
Els boscos de Catalunya acumulen tant carboni com el que la seva població emet en 4,4 anys
9 de desembre 2021CREAF
,
Les 12 conseqüències del canvi global a les muntanyes
9 de desembre 2021Adriana Clivillé
,
Les 12 conseqüències del canvi global a les muntanyes
9 de desembre 2021Adriana Clivillé
El CREAF s’adhereix a la Global Coalition United for Biodiversity per a una acció mundial
8 de desembre 2021Adriana Clivillé

Follow CREAF on: