El canvi climàtic i el creixement poblacional, claus del declivi de la civilització de l’Illa de Pasqua

30 de juliol 2020

El col·lapse de les civilitzacions ens ha cridat sempre l’atenció: s’hi han dedicat llibres sencers, pel·lícules i milers de llegendes. Què fa que unes poblacions humanes desapareguin i d’altres no? Té relació amb crisis climàtiques i pandèmies com les actuals?

Civilització Illa Pasqua

Els investigadors del CREAF van visitar l’illa de Pasqua en diverses ocasions per al seu estudi. Aquestes és una de les fotografies que en van prendre. Crèdit: Olga Margalef.

L’estudi recent ‘Ecology of the collapse of Rapa Nui society‘ en què participen els investigadors del CREAF Olga Margalef i Sergi Pla-Rabés confirma que la societat de l’Illa de Pasqua, els Rapa Nui, no va col·lapsar de cop i volta, tal com es pensava. Aquesta civilització va disminuir gradualment a causa del creixement sobtat de la població i de canvis climàtics als quals no es va poder adaptar i que els va dificultar aconseguir aliments. L’anàlisi de les dades climàtiques i de restes arqueològiques, com ara llars de foc i col·lagen de dents, ha facilitat les conclusions d’un estudi que uneix per primera vegada esforços de la Geologia, l’Ecologia i la Dinàmica de poblacions amb l’Arqueologia.

Al treball, publicat a la revista Proceedings of the Royal Society, també hi han participat investigadors de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA – CSIC), de la Universitat de Barcelona i de la Universitat d’Oslo.

"L’estudi reforça la idea que el col·lapse de moltes civilitzacions coincideix amb grans fluctuacions climàtiques."

L’estudi reforça la idea que “molts col·lapses de civilitzacions coincideixen amb grans fluctuacions climàtiques”, explica l’investigador del CREAF Sergi Pla-Rabés. “La població de les illes, les ciutats o de qualsevol altre ecosistema té una capacitat límit de produir recursos per assegurar la seva continuïtat. Els Rapa Nui van estar condicionats per la seva capacitat d’incrementar la producció de recursos (superfície conreada) i pel clima.” El primer declivi poblacional, que s’ha observat durant la primera meitat del segle XV, coincideix amb un canvi cap a un clima més sec a l’illa (La Petita Edat de Gel), que va condicionar la productivitat i va fer disminuir l’aliment per-càpita. “Les societats poden preveure les seves necessitats de recursos d’un any a l’altre i regular la producció, però una alteració sobtada externa, com per exemple un canvi climàtic, pot condicionar la capacitat de mitigar els seus afectes adversos”, afirma Pla-Rabés. Els declivis de població més recents van estar condicionats per l’arribada dels europeus (segle XVIII), mitjançant la introducció d’epidèmies i el tràfic d’esclaus.

Les estàtues humanoides que trobem a la illa de Pasqua són conegudes com a moáis, que al rapanui vol dir 'escultura'. Crèdit: Sergi Pla.

Les estàtues humanoides que trobem a la illa de Pasqua són conegudes com a moáis, que en rapanui vol dir ‘escultura’. Crèdit: Sergi Pla.

Troballes reveladores

"Darrere de cada gran crisi apareixien noves cultures, ja que la manera anterior de concebre el món deixava de ser vàlida”.

Les anàlisis realitzades a la Universitat Catòlica de Xile de les restes del carbó de llars de foc, de dents humanes i d’altres restes arqueològiques han permès obtenir una idea precisa sobre el moment en què la població de l’Illa de Pasqua va minvar, així com deduir els models de les dinàmiques que va seguir. Gràcies a la tècnica del carboni-14, s’ha pogut estimar la data en què es van encendre els focs i l’antiguitat de les restes. “Proposem un model de la dinàmica poblacional dels Rapa Nui que integra dades paleoambientals i paleoclimàtiques, una aportació molt rellevant”, explica la geòloga del CREAF Olga Margalef.

“Els canvis en el paisatge de l’Illa de Pasqua són fruit de la gestió del territori que en feien els seus habitants, però es poden veure amplificats o modulats per esdeveniments climàtics i regionals del Pacífic. A més, davant les crisis registrades també veiem importants canvis religiosos i socials. Per tant, podem dir que darrere de cada gran crisi apareixien noves cultures, ja que la manera anterior de concebre el món deixava de ser vàlida” conclou la investigadora.

Civilització Illa Pasqua_treball de camp

La recerca ha permès estimar l’ús d’energia: la data en què es van encendre els focs i l’antiguitat de les restes. Crèdit: Olga Margalef.

Vulcanisme i tsunamis

L’existència de fenòmens extrems com ara l’activitat volcànica i els tsunamis és molt probable que amplifiqués les crisis que van suportar els Rapa Nui. Aquestes condicions extremes es van afegir als efectes dels canvis climàtics, a la capacitat de càrrega de la població i al subministrament d’aliments per càpita i van ser decisius en el declivi dels habitants de l’Illa de Pasqua.

La localització d’aquesta remota illa la fa susceptible d’haver patit les conseqüències de grans erupcions que es van produir els segles XIII i XV al Pacífic Sud. Així mateix, l’exposa als tsunamis que s’originen per terratrèmols amb el seu epicentre a les costes d’Amèrica i Àsia. Segons explica Olga Margalef, autora principal d’un altre estudi que ho analitza, “els Rapa Nui van patir les conseqüències d’esdeveniments extraordinaris, com per exemple el terratrèmol de Valdivia originat a Xile, que va arribar en forma de tsunami a l’illa de Pasqua el 1960 i va arrossegar les estàtues moais diversos metres terra endins. Els nostres càlculs indiquen que els tsunamis capaços d’afectar l’illa podrien haver-se produït amb un període de retorn de menys de 100 anys”. Aquest tipus de fenòmens podria haver afectat dràsticament la societat Rapa Nui, ja que l’essència de la seva activitat econòmica era la pesca i inicialment habitava les zones costeres.

L'Olga Margalef i en Sergi Pla (al mig d'aquest quartet investigador) al volcà Rano Kau de l'illa.

L’Olga Margalef i en Sergi Pla (al mig d’aquest quartet investigador) al volcà Rano Kau de l’illa.

Articles de referència

M. Lima; E. M. Gayo; C. Latorre; C. M. Santoro; S. A. Estay; N. Cañellas-Boltà; O. Margalef; S. Giralt; A. Sáez; S. Pla-Rabes; N. Chr. Stenseth 2020/06/20 Ecology of the collapse of Rapa Nui society https://doi.org/10.1098/rspb.2020.0662

Margalef, Olga; Álvarez-Gómez, José; Pla-Rabes, Sergi; Cañellas-Bolta, Nuria; Rull, Valentí; Saez, Alberto; Geyer, Adelina; Penuelas, Josep; Sardans, Jordi; Giralt, Santiago 2018/01/01 Revisiting the role of high-energy Pacific events in the environmental and cultural history of Easter Island (Rapa Nui) 10.1111/geoj.12253 Geographical Journal

, , , , , ,

Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
,
L’Andrea Duane, protagonista de la secció ‘Mujeres que salvan la tierra’ de La Vanguardia
6 d'agost 2020Verónica Couto Antelo
Un estudi participatiu ha permès observar 2.579 papallones de 29 espècies diferents als parcs i platges metropolitans
24 de juliol 2020CREAF
El canvi climàtic, la desforestació i els incendis modifiquen la fragància de la selva de l’Amazones
23 de juliol 2020Anna Ramon Revilla
,
Noves propostes per entendre com funciona la vegetació del planeta
20 de juliol 2020Verónica Couto Antelo
Descobreix la biodiversitat de la costa amb la campanya ‘Retorn al Mar’
16 de juliol 2020Ángela Justamante

Follow CREAF on: