,

Catalunya estrena una xarxa de seguiment pionera a Europa per conèixer l’estat dels seus boscos

8 d'abril 2013

Aquesta nova eina serveix per obtenir el màxim d’informació possible sobre l’estat real dels boscos catalans i així millorar-ne la gestió. La xarxa, anomenada DeBosCat, ha estat impulsada pel Departament d’Agricultura i coordinada pel CREAF. Les dades obtingudes permetran valorar l’efecte dels episodis climàtics extrems i proposar mesures d’adaptació i gestió per a les espècies més vulnerables. Els primers resultats de la xarxa DeBosCat indiquen que durant l’any 2012 unes 23.500 hectàrees de bosc han presentat signes de decaïment després de cinc mesos de sequera extrema.

Moment de la Roda de premsa de presentació de la xarxa DebosCat

Moment de la Roda de premsa de presentació de la xarxa DeBosCat

Aquesta nova eina de seguiment dels boscos catalans ja ha donat els primers resultats. L’objectiu de la iniciativa, impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i coordinada pel CREAF, és obtenir el màxim d’informació possible sobre l’estat dels boscos en temps real per comprovar els efectes dels episodis climàtics extrems.

La informació es podrà comparar i analitzar any rere any. Així serà possible fer prediccions de la vulnerabilitat dels boscos, o de certes espècies, al canvi climàtic i actuar de manera proactiva, planificant la gestió forestal futura.

La xarxa DeBosCat es considera una eina pionera a Espanya i a Europa. Segons l’investigador del CREAF Jordi Martínez-Vilalta, coordinador del projecte, és la primera vegada que podem conèixer amb exactitud l’impacte que ha tingut en les masses forestals un fenomen climàtic com el de la sequera d’enguany i fer comparacions amb anys anteriors.

DeBosCat és una xarxa col·laborativa en la qual els Agents Rurals i els tècnics del Departament d’Agricultura treballen plegats, amb protocols elaborats pel CREAF, prenent dades de camp sobre diferents aspectes relacionats amb la salut del bosc. En total, el 2012 s’han recollit dades d’uns 527 episodis de decaïment forestal, és a dir, de rodals de bosc amb pèrdua o esgrogueïment de fulles, o elevada mortalitat d’individus. Jordi Vayreda, també coordinador de la xarxa DeBosCat i investigador del CREAF, apunta: “Els episodis repetits de sequera que hem patit els darrers anys, i especialment la primavera i  estiu passats, han fet que gairebé el 3% de la superfície forestal catalana estigui afectada i vora el 2% durant el 2012.”

Segons les últimes dades del Mapa de Cobertes del Sòl (MCSC) de l’any 2009, Catalunya té 1.348.192 hectàrees de superfície boscosa, un 42,4% del seu territori. Si comparem les dades amb les de l’any 1993 (les de la primera edició de l’MCSC), veurem que, en els darrers 16 anys, Catalunya ha guanyat78.567 hade bosc. En un sol any, la xarxa DeBosCat ha registrat un total de 23.500 hectàrees de bosc amb signes de debilitament. Tot i que la majoria d’hectàrees afectades es podran recuperar, els experts atribueixen aquest fenomen, en gran part, a la sequera extrema viscuda els darrers mesos de primavera i estiu. La superfície afectada registrada fins ara arriba a les 40.000 hectàrees si tenim en compte l’acumulada durant els anys anteriors i que encara és visible.

Els roures i els faigs, els més vulnerables

Segons s’extreu de l’informe DeBosCat, el 7% de les rouredes i del 6% de les fagedes han patit episodis de decaïment aquest estiu. En ambdós casos, més del 60% de la superfície qualificada de “decaiguda” mostrava signes d’afectació entre elevada i molt elevada: esgrogueïment de fulles, defoliació o mortalitat. Tot i que aquest fenomen és força habitual, especialment en rouredes, no ho és tant que la superfície afectada sigui tan elevada. Tanmateix, s’espera que una bona part d’aquests boscos tornaran a treure fulles aquesta primavera gràcies al fet que aquesta tardor i hivern han estat molt humits.

Sobrevolant els boscos de Catalunya

Sobrevolant els boscos de Catalunya

En altres espècies, com les alzines, també s’han vist molts episodis de decaïment. El 3,6% dels alzinars catalans mostraven episodis de decaïment per sequera. En el 65% dels casos el grau d’afectació era entre elevat i molt elevat.

La majoria d’espècies de pins sembla que són més resistents als factors que causen el decaïment, si bé un cop afectades es recuperen amb més dificultat. En tots els casos els pins només tenien afectat un percentatge de la seva superfície inferior al 1%.

Osona i el Berguedà són les comarques amb més superfície de bosc afectada enguany

DeBosCat té registrada la ubicació geogràfica dels episodis de decaïment, cosa que permet conèixer les comarques que més afectacions tenen. Aquest 2012 els boscos d’Osona i el Berguedà han estat els més perjudicats per la sequera extrema. Per exemple, un 31% de les hectàrees de bosc afectades a Catalunya es concentren a la comarca d’Osona (unes 7.500 hectàrees). El Berguedà, d’altra banda, en presenta unes 3.000, majoritàriament de roures i alzines, que representen un 13% de les hectàrees afectades a Catalunya.

Les fagedes són vulnerables als episodis de sequera

Les fagedes són vulnerables als episodis de sequera

Informació adicional: 

Annexes

Presentació xarxa DeBoscat

, , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
, , ,
Comunicat de les universitats i dels centres de recerca de Catalunya
22 de setembre 2017CREAF
El reverdiment de la terra està arribant al seu límit
19 de setembre 2017Albert Naya i Díaz
,
Els humans estem movent en massa els bacteris de tot el món
15 de setembre 2017Anna Ramon Revilla
Les vinyes ecològiques tenen més biodiversitat que les convencionals
14 de setembre 2017Pau Guzmán
,
La lluita contra el mosquit tigre arriba a les escoles de diverses províncies espanyoles
14 de setembre 2017Marina Torres Gibert

Follow CREAF on: