Catalunya ja ha recuperat el 22% del bosc afectat per la gran sequera de 2012

19 de maig 2015

El CREAF presenta l’informe anual del DeBosCat, la Xarxa de monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya que promou el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Durant el 2014 només s’han detectat 11 episodis nous de decaïment forestal a Catalunya. El 50% de les rouredes i el 40% dels alzinars ja tornen a estar vigorosos. 

La Garrotxa al 2012 i al 2014

La Garrotxa al 2012 i al 2014

L’any 2012 el CREAF i el Departament d’Agricultura van presentar en roda de premsa les dades anuals de la xarxa que controla l’estat dels boscos de Catalunya, el DeBosCat. En aquell sol any la xarxa havia detectat 23.500 noves hectàrees de bosc afectat. Així doncs, després de la sequera extrema patida durant la primavera i l’estiu del 2012, els experts del CREAF van fer palès que el 3% del territori forestal català presentava signes de debilitament: s’acumulaven ja 40.000 hectàrees de bosc afectades per sequera. El  2013 va haver-hi una lleugera millora, es van registrar 13.000 hectàrees noves, probablement degut a què va ser un any amb una primavera anòmalament plujosa i poc càlida en general.

Episodis de decaïment dels boscs de Catalunya

Episodis de decaïment dels boscs de Catalunya

Segons es desprèn del darrer informe presentat a la Generalitat de Catalunya, el proppassat 2014 hem tingut un estiu poc calorós i plujós que ha ajudat als nostres boscos a recuperar-se. Durant la campanya 2014 els Agents Rurals només han detectat 11 episodis nous de decaïment que sumaven 238 hectàrees de bosc afectat. Mireia Banqué, coordinadora de la xarxa al CREAF, valora els resultats d’aquest any: “Si ho comparem amb els 527 episodis del 2012 podem dir que és una molt bona noticia”, i afegeix “S’han tornat a visitar les zones decaigudes els any anteriors i s’ha comprovat que la gran majoria s’estan recuperant. De fet, de les 40.000 hectàrees decaigudes acumulades el 2012, el 22% ja s’han recuperat i tornen a estar vigoroses”.

Jordi Vayreda, investigador del CREAF que lidera la Xarxa juntament amb l’investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Jordi Martínez-Vilalta, opina: “Mantenir una xarxa d’observació com aquesta, a mig i llarg termini ens permet veure com les diferents espècies forestals reaccionen o es recuperen dels fenòmens climàtics extrems com el de la sequera del 2012. Hem de recordar que el canvi climàtic està augmentant la freqüència i intensitat d’aquest tipus de fenòmens”.

Les rouredes i els alzinars són els que més s’han recuperat

Els roures i les alzines tenen bones estratègies per recuperar-se després d’un episodi de sequera. Així ho demostren les dades recollides a la xarxa DeBosCat. Aquest 2014 gairebé la meitat de les rouredes catalanes afectades d’ençà el 2012 s’han recuperat. Per l’alzina els resultats no han estat tan espectaculars, però es calcula que aquest percentatge ha arribat fins al 40%.

Evolució planifolis

Evolució planifolis

Els pins van a un altre ritme

Les fulles dels pins no es renoven cada any com als arbres de fulla caduca, això fa que la seva recuperació es noti amb uns anys de retard. Per aquest motiu, durant 2014 només s’ha observat una millora modesta del pi blanc, la pinassa, el pi pinyer i el pi roig, però s’espera que millori al llarg dels propers anys si les condicions segueixen sent favorables pels boscos i no es repeteixen nous episodis de sequera extrema.

Evolució coníferes

Evolució coníferes

Osona, Anoia i la Cerdanya les comarques amb més superfície forestal afectada

Les comarques d’Osona, l’Anoia i la Cerdanya són les que mantenen més proporció de boscos amb decaïment. No obstant, Osona ha registrat una notable millora del 2012 ençà, passant d’un 10% dels boscos afectats al 7%. Altres comarques amb una millora també molt destacable són la Segarra i el Berguedà que han passat de tenir prop del 10% i 5% dels seus boscos afectats respectivament a només un 4% i 1,3%

grafic_deboscat5

Dades per comarques

Dades per comarques

Dades per comarques

L’abans i el després

La Garrotxa els anys 2012, 2013 i 2014

La Garrotxa al 2012

La Garrotxa al 2012

La Garrotxa al 2013

La Garrotxa al 2013

La Garrotxa al 2014

La Garrotxa al 2014

El Pallars Jussà durant els anys 2012, 2013 i 2014

El Pallars Jussà al 2012

El Pallars Jussà al 2012

El Pallars Jussà al 2013

El Pallars Jussà al 2013

El Pallars Jussà al 2014

El Pallars Jussà al 2014

 

, , , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Olga Roig rep el European Certificate in Research Management
12 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
Les papallones seran les protagonistes d’un nou projecte de ciència ciutadana per millorar la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans
11 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
A Madrid i a Barcelona es poden observar més de cinquanta espècies de papallones
9 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
,
Els satèl·lits estan sobrevalorant la capacitat de la vegetació d’absorbir CO2 de l’atmosfera
1 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
,
L’observació de la Terra i les Variables Essencials són útils per avaluar l’avenç cap als objectius del desenvolupament sostenible
29 de març 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: