Els colors de tardor s’han fet esperar

4 de novembre 2021

La tardor d’enguany va diversos dies endarrerida a Catalunya respecte la de l’any passat, però durant els propers dies gaudirem del màxim cromàtic a la majoria de fagedes. El projecte de ciència ciutadana RitmeNatura invita a tothom a enviar fotografies i observacions de la tardor a iNaturalist per a la seva innovadora nova campanya: FenoTwin.

Els aurons (Acer sp.) adquireixen unes tonalitats ataronjades molt intenses durant la tardor. Autor: Pau Guzmán

Els aurons (Acer sp.) adquireixen unes tonalitats ataronjades molt intenses durant la tardor. Autor: Pau Guzmán

El canvi climàtic sacseja els ritmes de la natura –la fenologia– i endarrereix, entre d’altres fenòmens, el canvi de color i la caiguda de les fulles. El projecte de ciència ciutadana RitmeNatura, que coordinen el CREAF i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), informa que aquesta tardor els ritmes de la natura van uns quants dies endarrerits respecte la mitjana i respecte anys anteriors. S’ha fet esperar, però finalment aquesta setmana arribarà el màxim cromàtic a la majoria de faigs de Catalunya, amb colors vermellosos o fortament ataronjats.

Aquest canvi de color tan esperat és el tret de sortida del projecte FenoTwin, una campanya de RitmeNatura on pot participar-hi qualsevol persona fent fotos dels canvis cíclics de la natura que vegi al seu voltant –caiguda de fulles a la tardor, sortida de fulles a la primavera, de fruits, etc. – i pujant-les amb l’aplicació iNaturalist o a través del formulari assistit d’entrada de dades del projecte. La campanya és molt innovadora perquè es combinaran les observacions fenològiques fetes sobre el terreny per persones voluntàries amb les realitzades des de satèl·lit –l’altre mètode de seguiment que fa servir la ciència per estudiar els canvis de la natura–.

Aquesta combinació permetrà generar un Digital Twin de la fenologia, és a dir, un bessó digital del que està passant sobre el terreny. El producte tindrà forma de mapa, on es podrà consultar a cada moment en quin estat està el ritme de la natura a Catalunya. Un cop fet, gràcies a les aportacions de tothom, aquesta eina serà pública i donarà a conèixer de forma senzilla i intuïtiva els canvis experimentats per la vegetació en relació al canvi climàtic.

Ester Prat

Tot i que poden fer-se aportacions durant tot l’any, aquests dies d’esplendor cromàtica dels arbres caducifolis es presenten com una oportunitat perfecta per introduir-se en el món de l’observació fenològica

ESTER PRAT, Coordinadora de RitmeNatura i tècnica del CREAF

Tardor endarrerida

En general, la tardor va bastant endarrerida respecte l’any passat, quan vam tenir uns mesos de setembre i octubre més freds i plujosos. L’augment de la temperatura provocat per l’escalfament global implica un escurçament de la tardor climàtica, amb unes primeres setmanes cada cop més càlides i glaçades cada any més tardanes. Segons el butlletí climàtic mensual de setembre del Servei Meteorològic de Catalunya, no n’estem vivint una excepció. Vam passar un setembre més càlid de l’habitual a la major part del territori català, tret del massís del Port i el quadrant nord-oest (incloent l’entorn de la Cerdanya, el nord del Berguedà i el Solsonès), i acabem de passar per un octubre força més calorós que la mitjana.

Si parlem dels efectes sobre els colors de tardor, aquestes variables són especialment importants en comarques amb major superfície d’arbres caducifolis com són el Ripollès, Osona, la Garrotxa o la Selva, on també s’han registrat entre 1 i 2 graus més de temperatura que la mitjana en aquesta època de l’any.

Mentrestant, a les fagedes de l’Aran, el Berguedà o el Ripollès fa dies que predominen els tons ocres i marronosos, especialment en aquelles de cotes més altes. En d’altres de menor altitud, com les del Montseny o la famosa fageda d’en Jordà, el moment de màxima coloració de tardor arribarà en els propers dies. Altres espècies caducifòlies, com els bedolls, els roures, els cirerers, els aurons o els pollancres segueixen una dinàmica semblant, desplegant la tardor a mesura que baixen les temperatures. És per això que sempre veiem els canvis cromàtics primer al Pirineu i poc a poc, al ritme que marquen aquestes diferències tèrmiques, van baixant cotes avall.

Les fagedes de l'Alt Berguedà ja han passat pel seu punt òptim cromàtic. Autor: Manel Cascante

Les fagedes de l’Alt Berguedà ja han passat pel seu punt òptim cromàtic. Autor: Manel Cascante

Impacte planetari

Els canvis en el calendari natural que provoca el canvi climàtic afecten els cicles globals del planeta, les interaccions entre éssers vius, el cicle de la matèria orgànica, la capacitat d’absorbir CO2 , l’exposició a glaçades, etc. Això fa que, per exemple, una flor i un insecte determinat no es trobin quan fa falta, i acabi afectant també la conservació de la biodiversitat. En aquest context, analitzar els canvis fenològics esdevé essencial per estudiar els impactes del canvi climàtic a nivell planetari. Així doncs, veure com varia el ritme de la natura també és una eina divulgativa preciosa que, si s’acosta a la ciutadania, té un valor de sensibilització encara més gran.

En aquest marc, el CREAF, amb la col·laboració del Servei Meteorològic de Catalunya, gestiona l’observatori ciutadà RitmeNatura, una iniciativa que implementa la força de la ciència ciutadana per recopilar dades i observacions fenològiques. Ara, RitmeNatura llança FenoTwin, una nova campanya finançada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministerio de Ciencia e Innovación, que dona un impuls més a aquesta iniciativa i la fa molt més tecnològica.

Paisatges de tardor com aquest del Pallars Jussà inviten a pujar observacions a RitmeNatura. Autor: Joan Antoni Baron

Paisatges de tardor com aquest del Pallars Jussà inviten a pujar observacions a RitmeNatura. Autor: Joan Antoni Baron

Del verd al marró

Els canvis de color previs a la caiguda de les fulles són l’expressió més visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos produïts a l’interior dels arbres. El més important és la degradació de la clorofil·la, el pigment que dona el color verd a les fulles.

Aquesta substància es veu deteriorada per l’efecte de les baixes temperatures i la disminució d’hores de llum i permet l’aflorament gradual d’altres pigments que generen colors propis de la tardor. Algunes de les molècules pigmentàries que apareixeran són els carotens, que donen el color taronja a les fulles, o els antocians, encarregats de tornar-ho tot de color vermell. Cada espècie vegetal té una quantitat determinada d’aquestes molècules, generant l‘heterogeneïtat cromàtica dels boscos.

, , , , ,

Tècnic de comunicació del CREAF des de setembre del 2021. Biòleg ambiental (UAB) i màster en Comunicació científica, mèdica i ambiental (BSM-UPF). Impulsat per un fort sentiment d’arrelament a les Terres de l’Ebre, el seus espais naturals i la seva gent.
Articles relacionats
Los resultados esenciales de la COP26
10 de novembre 2021CREAF
Disponible el nou Laboratori Forestal Català
8 de novembre 2021CREAF
Les mesures d’adaptació que es prenen arreu del món no redueixen el risc que comporta el canvi climàtic per a la humanitat
5 de novembre 2021Anna Ramon Revilla
El CREAF et convida a experimentar amb la natura dintre i fora de l’aula
4 de novembre 2021Florencia Florido
Nou llibre de Josep Vigo: Geografia particular. Llocs, paisatges … mirades
3 de novembre 2021Jaume Terradas

Follow CREAF on: