,

Com fer front a l’amenaça de la vespa asiàtica?

11 de desembre 2013

L’arribada a Catalunya de la vespa invasora asiàtica (Vespa velutina) obre el debat sobre què cal fer per tal de controlar els efectes perjudicials que provoca, sobretot relacionats amb les abelles de la mel. Recentment arribada a Catalunya, representa una amenaça per la població d’abelles de la mel. El CREAF,coordina el projecte EXOCAT finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i centrat en les invasions biològiques a Catalunya . A partir de la informació d’aquest projecte fa un repàs de la biologia d’aquest insecte i de les diferents mesures de gestió. 

Vespa velutina a l'entrada d'un rusc d'abelles. Les reixes de protecció s'utilitzen actualment per evitar-ne l'atac. © Denis Thiéry, INRA Bordeaux.

Vespa velutina a l’entrada d’un rusc d’abelles. Les reixes de protecció s’utilitzen actualment per evitar-ne l’atac. © Denis Thiéry, INRA Bordeaux.

Des de la seva introducció al continent europeu al voltant dels anys 2003-2004, la expansió de la vespa asiàtica ha anat augmentant. La introducció i establiment de Vespa velutina a França representa la primera invasió exitosa de vèspids a Europa.  En qüestió de mesos es va estendre per bona part del territori francès, degut a la compatibilitat amb les condicions climàtiques i de vegetació. Degut a la similitud d’aquestes condicions amb la franja cantàbrica, era qüestió de temps que la vespa arribés a establir-se a Espanya.

Els himenòpters socials tenen una sèrie de característiques que els predisposen a la dispersió a través dels humans. Les reines fundadores de les colònies busquen amagatalls per tal de passar el període hivernal. Aquests llocs poden ser béns o objectes que entren en les rutes globals de transport de mercaderies, facilitant que aquestes vespes es dispersin.

Aquestes vespes tenen unes capacitats de dispersió molt bones, taxes reproductives elevades, defenses competents contra els predadors, i una dieta variada.  Tot això els hi dóna una capacitat invasora molt elevada i fa que provoquin grans impactes en aquells ecosistemes en els quals s’estableix.

Una espècie depredadora d’abelles

 

Les espècies d’abelles autòctones són les més amenaçades per aquesta vespa, entre elles s’hi troba l’abella de la mel (Apis mellifera). A Àsia, les espècies natives han desenvolupat estratègies de defensa per tal d’evitar patir les conseqüències dels atacs de V. velutina sobre les seves colònies. Per exemple, l’abella asiàtica envia les seves obreres (Apis cerana) a envoltar la vespa incrementant la temperatura a través de la vibració de les ales, fins que aquesta mor de calor. Tot i que l’abella de la mel també utilitza aquest mateix mecanisme defensiu, el seu contacte amb el predador és més recent i no té tant d’èxit defensant-se.

Els exemplars de vespa velutina esperen el retorn de les abelles recol•lectores per començar la cacera. © Karine Monceau, INRA Bordeaux.

Els exemplars de vespa velutina esperen el retorn de les abelles recol•lectores per començar la cacera. © Karine Monceau, INRA Bordeaux.

El sector de l’apicultura es un dels principals perjudicats degut a que l’abella de la mel és una espècie d’importància, no només ecològica, sinó també econòmica. Els apicultors francesos ja han hagut d’enfrontar-se a grans pèrdues econòmiques, que se sumen a altres problemes del sector com l’ús de plaguicides neurotòxics. Es tem que l’establiment d’aquesta vespa suposi un problema afegit per al manteniment d’aquesta activitat, i que la producció de mel i ceres disminueixi. La preocupació s’ha estès entre els professionals apícoles catalans, degut a que des de la primera detecció l’any 2012, s’ha vist la seva presència a l’Alt Empordà, Vall d’Aran, La Garrotxa, La Selva i al Ripollès.  A més, el passat 4 de desembre es va produir la primera detecció de un rusc a Catalunya, concretament al Mallol (a la comarca de la Garrotxa).

Cal assenyalar que no es tracta d’una espècie que posi en risc la salut humana. Els estudis assenyalen que les seves picades tenen les mateixes conseqüències que altres espècies de vespes.

Com controlar-ne l’expansió?

En primer lloc cal que no es produeixin identificacions incorrectes, per tal d’evitar confusions sobre l’abast de la invasió. S’han donat casos on es confonien espècies autòctones amb vespa asiàtica; tot i que la Vespa velutina té una coloració que la distingeix de la resta de fauna.

Es calcula que gairebé un 30% de les identificacions fetes per persones no expertes a França són errònies, perquè s’han confós amb altres espècies de vespa o altres himenòpters.

A partir d’aquí, l’ús de les trampes amb esquer és generalment vist com el mètode més eficaç de control, tot i que els científics han avisat que poden tenir efectes col·laterals. Aquestes trampes de captura en massa, al no ser selectives, poden afectar a altres espècies que no siguin la invasora i només s’haurien d’utilitzar si és té coneixement que la vespa asiàtica ha atacat un rusc proper.

Trampes d'atracció amb esquer de Vespa velutina. Imatge del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Trampes d’atracció amb esquer de Vespa velutina. Imatge del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

 “El problema és que no existeixen trampes selectives. Per a que fossin realment eficaces haurien de tenir esquers atractius per la vespa i que fossin alhora repel·lents pels altres insectes i duradors en el temps”, comenta Jordi Bosch, entomòleg del CREAF.

La investigació per desenvolupar productes que puguin comercialitzar-se està en marxa en centres de recerca francesos, tot i les dificultats existents per trobar els esquers adequats.

Una altre mètode de lluita contra l’expansió de la població de vespa asiàtica és el de capturar les reines fundadores dels ruscs. Tot i això, alguns estudis suggereixen que si es fa durant la temporada de primavera  no és un mètode eficaç. En aquesta època, la competència entre elles és tan elevada, que elles mateixes ja regulen la seva pròpia població augmentant la seva  mortalitat de manera natural i deixant les poques supervivents que formaran les noves colònies. Per tant, algun dels experts francesos asseguren que no cal invertir molts esforços en aquest sentit.

La destrucció de les colònies és la eina més eficaç per tal de  reduir les poblacions de la vespa i poder limitar l’impacte sobre altres espècies. Els investigadors recomanen fer-ho abans de l’inici de la cria de les femelles fundadores a finals d’agost, durant el vespre o l’alba, degut a que l’espècie és diürna. La tècnica que ha demostrat millors resultats és la injecció d’insecticida amb un tub telescòpic, i posterior crema del niu per tal que les aus no s’intoxiquin. El problema principal és la dificultat de detectar els nius a temps, que solen trobar-se amagats.

La majoria d’investigadors assenyalen que és molt difícil aconseguir-ne l’erradicació un cop s’instal·len al territori. L’estructura social de les colònies i l’alta eficiència reproductiva són dos dels factors que els hi han facilitat la invasió, i a més són factors que en dificulten el control.

És molt important realitzar una tasca de prevenció abans de que la invasió es doni.

Com que l’eradicació només és factible en els primers estadis de la invasió, les mesures per la gestió de la vespa asiàtica estan orientades a mantenir un control de la població.  Entre les mesures de prevenció proposades destaquen col·locar reixes davant de l’obertura dels rusc i dur a terme un protocol de seguiment de les colònies existents. Aquestes reixes són malles el diàmetre de les quals impedeix que les vespes asiàtiques puguin atacar les abelles quan entren o surten del rusc. Cal que les abelles s’acostumin a entrar i sortir a través de les obertures de la malla.

Prototip de rusc amb una reixa de protecció de 6mm instal•lada a la sortida.. Bizbiz & Co - Apidagogie.  http://www.bizbizeco.org/index.php?article26/proto-sas-2-1eres-observations

Prototip de rusc amb una reixa de protecció de 6mm instal•lada a la sortida.. Bizbiz & Co – Apidagogie. http://www.bizbizeco.org/index.php?article26/proto-sas-2-1eres-observations

Per a més informació

Rome Q.Perrard A.Muller F.Villemant C. 2011. Monitoring and control modalities of a honeybee predator, the yellow-legged hornet Vespa velutina nigrithorax (Hymenoptera: Vespidae). Aliens: The Invasive Species Bulletin,31:7-15.

Gavalda Véronique. Profil d’un tueur d’abeilles, le frelon asiatique à pattes jaunes, Vespa velutina. INRA Bordeux.http://www7.inra.fr/internet/Projets/Diaporama/frelon_asiatique_vespa_velutina/

Patricia Léveillé . Lutte contre le frelon asiatique à pattes jaunes http://www.inra.fr/Grand-public/Ressources-et-milieux-naturels/Tous-les-dossiers/Lutte-contre-le-frelon-asiatique-a-pattes-jaunes

, , , , , , ,

CREAF
El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
El tractament de les aigües urbanes provoca canvis en la flora i fauna dels rius
16 d'agost 2019Verónica Couto Antelo
,
Els paisatges agrícoles amb parcel·les petites i variades fomenten la biodiversitat
29 de juliol 2019Anna Ramon Revilla
,
La ciència ciutadana, una gran aliada per a vigilar les espècies exòtiques
26 de juliol 2019Ángela Justamante
,
El CREAF contribueix a una metodologia europea per orientar la restauració dels ecosistemes
24 de juliol 2019CREAF
,
El canvi climàtic és més ràpid que la capacitat d’adaptació dels animals
24 de juliol 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: