Com podem incloure el coneixement científic en la presa de decisions sobre la gestió del patrimoni natural?

25 de juny 2019

El passat 7 de maig va tenir lloc una jornada de formació interna, organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb l’objectiu de debatre sobre com fer una gestió i planificació del territori basada en l’evidència científica.

Sala del Departament de Territori i Sostenibilitat on es va fer la jornada

Sala del Departament de Territori i Sostenibilitat on es va fer la jornada

La jornada estava organitzada en el marc del Prismàtic, la plataforma de transferència de coneixement que articula la línia d’actuació 3 de l’àmbit 1 de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya ESNATURA 2030.

Una trentena de gestors i gestores, i de personal tècnic del mateix departament, van assistir a una jornada dividida en dues parts. Una primera on en Jaume Vicens, sub-director general de biodiversitat i medi natural, va explicar les línies estratègiques en temes de transferència de coneixement que contempla l’Estratègia ESNATURA 2030.

En aquest bloc, la Núria Pou, tècnica de transferència del CTFC, també va exposar les bases del què és, com es fa i quines avantatges pot tenir la presa de decisions basada en el coneixement científic. La Núria també va exposar alguns exemples on l’evidència científica havia servit per millorar alguns processos o tècniques de gestió.

La segona part de la jornada va estar dinamitzada per en Xavier Carbonell, tècnic de participació del CREAF. En Xavier va organitzar una dinàmica que es coneix amb el nom de World Cafè, que va permetre treure conclusions sobre dos objectius molts concrets:

  • L’ evidència científica pot millorar la gestió i planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural a Catalunya?
  • Com podríem millorar la Plataforma Prismàtic i l’estratègia de transferència de coneixement entre científics i gestors?

La jornada comptava amb representants dels centres col·laboradors del Prismàtic que van poder debatre de forma conjunta amb els tècnics i gestors sobre aquestes dues qüestions.

S’ha editat un document final de conclusions finals de la jornada on es poden consultar les potencialitats i limitacions que el personal tècnic, gestor o científic li veu a aquest model de presa de decisions. El document també recull més de vint propostes per millorar aquest diàleg entre recerca i gestió. Tota aquesta informació, recollida i analitzada servirà per millorar la plataforma Prismàtic i per anar guiant els propers passos de la Línia d’Actuació 3 d’ESNATURA 2030: Fixar una agenda comuna de recerca entre les administracions públiques, les universitat i els centres de recerca en matèria de biodiversitat i geodiversitat.

Què és el Prismàtic?

Prismàtic és una plataforma de coneixement d’accés obert dissenyada per ajudar a la presa de decisions durant la planificació i gestió del patrimoni natural i la biodiversitat. 

Prismàtic és un espai digital que recull coneixement d’avantguarda sobre patrimoni natural i biodiversitat generat per centres de recerca i altres entitats. El coneixement es presenta resumit en unes fitxes que exposen els resultats científics en un llenguatge accessible per als gestors i planificadors. Així, gràcies a Prismàtic, les persones encarregades de la presa de decisions podran estalviar temps en la cerca d’informació i estaran al dia de les darreres novetats que aporta la ciència a la gestió del medi natural en les temàtiques relacionades amb la biodiversitat, els boscos, el canvi climàtic o la gestió del territori.

Prismàtic vol crear diàleg entre gestors i investigadors i per això facilita a cada fitxa el seu contacte directe a través del correu electrònic.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha impulsat la plataforma Prismàtic amb l’objectiu de donar suport al disseny i a la implementació de polítiques de gestió del medi natural i de la biodiversitat més sòlides, efectives i basades en l’evidència científica. La plataforma està coordinada pel CREAF i vol aglutinar el màxim d’evidència científica sobre temàtiques ambientals. Per això, des de Prismàtic convidem a tots el centres de recerca i entitats catalanes que produeixen coneixement en aquests temes a donar-se d’alta al portal i a enviar els seus resums.

Qui és qui a Prismàtic?

, , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
El CREAF dona suport a les mobilitzacions per l’emergència climàtica
20 de setembre 2019CREAF
Paradisos perduts
19 de setembre 2019Jaume Terradas
,
Els llangardaixos de climes freds són els més afectats pel canvi climàtic
9 de setembre 2019CREAF
,
Aquest final de setembre submergeix-te en el ritme de la natura amb dos grans esdeveniments
4 de setembre 2019Pau Guzmán
,
Estan perdent els boscos tropicals la seva capacitat d’emmagatzemar carboni?
3 de setembre 2019CREAF

Follow CREAF on: