,

El CREAF s’enlaira amb el satèl·lit LandSat-9

7 d'octubre 2021

El passat dilluns, 27 de setembre, la NASA i el Servei Geològic dels Estats Units (USGS, per les seves sigles en anglès) van fer un petit pas més per tal d’estudiar i conèixer la superfície de la Terra: el llançament del satèl·lit Landsat-9. Des del CREAF es va seguir en directe aquest esdeveniment carismàtic i es va aprofitar per acostar les tecnologies de la teledetecció a la societat.

Programa de l'acte de llançament del Landsat-9

Programa de l’acte de llançament del Landsat-9

Des del primer llançament d’un satèl·lit a l’espai, als anys 50, l’ésser humà n’ha enviat més de 200 dedicats a la teledetecció. L’últim, el Landsat-9 de la NASA, es va llançar aquesta setmana i no va passar desapercebut entre el personal investigador del CREAF. El grup de recerca Grumets, pertanyent al propi CREAF i a la UAB, va organitzar un acte virtual obert al públic per tal que diversos experts en tecnologies de la teledetecció poguessin dir-hi la seva amb un conjunt d’interessants videoconferències i culminar l’acte seguint en directe del llançament a l’espai del satèl·lit Landsat-9 de la NASA.

A través de diverses presentacions i ponències van explicar, entre moltes altres coses, què és la teledetecció, quines plataformes i sensors utilitza aquesta branca de la ciència, tot sobre la sèrie de satèl·lits Landsat i la seva homòloga europea Copernicus, els productes derivats i aspectes tecnològics d’aquests avenços i, per sobre de tot, els detalls tècnics del protagonista de la jornada: el Landsat-9.

Entre els ponents participants es trobaven els investigadors del CREAF Joan Masó, Alaitz Zabala i Imma Serra. També es va comptar amb la participació dels Drs. Xavier Pons i Joan-Cristian Padró (UAB) i els enginyers Eduardo de Miguel (INTA) i Vicenç Palà (ICGC).

L’acte el van presentar i dinamitzar el Joan Masó i l’Ivette Serral, ambdós investigadors del CREAF, els quals van anar traslladant què es transmetia pels canals oficial de la NASA.

Joan Masó

 

“És emocionant veure els esforços de tanta gent en forma d’un giny sobre un enorme cilindre de combustible. Esperem que el Landsat-9 pugui continuar contribuint a una sèrie que té quasi 50 anys de dades que ens es tant útil per veure de primera mà els canvis sobre la superfície de la Terra, tant siguin d’origen natural com antropogènics. Com diuen des de la NASA: Go Landsat”. Joan Masó, investigador del CREAF.

Moment exacte del  llançament del Landsat-9. Crèdit: Acte Grumets

Moment exacte del llançament del Landsat-9. Crèdit: Acte Grumets

El punt més àlgid de la tarda va arribar quan, a les vuit del vespre i tal com estava previst, el coet que portava al Landsat-9 s’enlairava cap a l’espai.  Davant la mirada atenta dels diversos investigadors i tot el públic present virtualment, el nou satèl·lit de la NASA emprenia el seu viatge. D’aquí uns mesos, quan estigui completament operatiu en òrbita, reemplaçarà a Landsat-7 i s’unirà al seu satèl·lit germà Landsat-8 per augmentar la cobertura espacial de la Terra. La seva tasca serà la mateixa: continuar recopilant imatges de tot el planeta d’alta qualitat cada vuit dies. Aquestes dades calibrades continuaran amb el paper fonamental del programa Landsat: prendre el pols a la Terra i ajudar a prendre decisions o gestionar els recursos essencials, inclosos els cultius, els recursos hídrics i els boscos.És per això que algunes investigadores, com la Ivette, es mostren especialment entusiasmades:

Ivette Masó

“Des que vaig començar, les imatges Landsat sempre m’han acompanyat d’una manera o altra i, especialment, en moments de grans esdeveniments. Recordo, a Catalunya, les imatges dels incendis del 1994, la desviació del riu Llobregat el 2009, el retrocés continuat del delta de l’Ebre; però també el tsunami de Fukushima del 2011, els incendis de Brasil i Paraguai de fa dos estius o l’erupció del volcà Eyjafjallajökull el 2010. Mirem aclaparats des de l’espai per intentar obtenir respostes a situacions que com a humans ens superen”. Ivette Serral, tècnica del CREAF.

Un cop més, encara que fos veient-ho des de la barrera, l’equip investigador del CREAF es presenta com un referent, acompanyant a la societat en un esdeveniment de rigorosa actualitat científica. Un petit pas per a la NASA, però un gran pas per a la teledetecció.

 

, , , , , , , , , ,

Tècnic de comunicació del CREAF des de setembre del 2021. Biòleg ambiental (UAB) i màster en Comunicació científica, mèdica i ambiental (BSM-UPF). Impulsat per un fort sentiment d’arrelament a les Terres de l’Ebre, el seus espais naturals i la seva gent.
Articles relacionats
,
Què és l’agricultura regenerativa?
16 d'octubre 2021Ángela Justamante
, ,
Com afecta el canvi climàtic a la vinya?
13 d'octubre 2021CREAF
Cultivar cereals i lleguminoses de forma conjunta augmenta la producció agrícola i la captació neta de CO2
7 d'octubre 2021CREAF
És un fet, perdem biodiversitat: actuem?
6 d'octubre 2021CREAF
,
La sequera ja és un dels 4 riscos naturals més crítics al sud-oest d’Europa
1 d'octubre 2021Adriana Clivillé

Follow CREAF on: