Es posa en evidència la dificultat dels boscos temperats per recuperar-se després d’episodis severs de sequera

5 de novembre 2020

El canvi climàtic augmenta la vulnerabilitat a la sequera dels boscos de tot el món i provoca la mort d’arbres amb importants repercussions ecològiques i socials. Es desconeixen les característiques de la vegetació que substitueix els arbres morts.

Nothofagus dombeyi afectat per sequera als Andes, Patagònia

Nothofagus dombeyi afectat per sequera als Andes, Patagònia. Crèdit: Francisco Lloret

Un treball científic que ha estudiat el comportament de 131 boscos temperats (propis dels climes no tropicals) de tot el món obté com a principal conclusió que només en un 21% dels boscos estudiats les espècies més abundants (les dominants) reemplacen els arbres morts a causa de condicions extremadament seques. I en el 10% dels casos les espècies reemplaçants pertanyen a vegetació no llenyosa i, per tant, molt diferent dels arbres originals i indicatiu de les dificultats del bosc original per recuperar-se.

L’article on s’explica la recerca, ‘Forest and woodland replacement patterns following drought-related mortality’, s’ha publicat avui a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i n’és el principal autor Enric Batllori, investigador del CREAF i professor associat de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. El seu principal objectiu és avaluar quines espècies d’arbres i arbustos reemplacen els arbres afectats per la sequera. En el treball hi han intervingut també l’investigador del CREAF i catedràtic de la UAB Francisco Lloret i la investigadora del CREAF i professora de la UAB Sandra Saura Mas, com a part d’un equip de 37 especialistes pertanyents a 28 universitats i centres especialitzats d’Algèria, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Escòcia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, Itàlia, Kènia, Noruega i Suïssa.

Cedrus_atlantica_EBatllori_MiddleAtlas

Exemplars de Cedrus atlantica del Mig Atles (Marroc) morts a causa de la sequera i substituïts per Quercus rotundifolia. Crèdit: Enric Batllori

Fugir de la visió catastròfica

Els 131 boscos avaluats pertanyen a múltiples biomes (conjunt d’ecosistemes propis d’una zona geogràfica que comparteixen clima, flora i fauna) i s’han escollit perquè s’hi ha registrat mortalitat d’arbres relacionada amb la sequera entre 1 i 23 anys abans de l’estudi. “Si bé calen estudis a llarg termini, els indicadors de què disposem avui suggereixen que en alguns casos la mortalitat per sequera pot derivar en canvis sobtats de les característiques de l’ecosistema, per exemple pèrdua de bosc a favor de vegetació arbustiva o herbàcia”, explica Enric Batllori. S’ha vist, però, que unes condicions relativament humides posteriors a la sequera afavoreixen que els canvis siguin menys pronunciats que quan les condicions són més seques, segons els autors. ”S’espera que l’actual canvi climàtic imposi condicions més àrides a molts indrets, que podrien dificultar la recuperació dels boscos afectats de mortalitat a causa de la sequera i d’altres pertorbacions”, apunta Batllori.

Lluny de la visió catastrofista, l’autor principal de l’estudi apunta que en les zones analitzades la mortalitat no és total, sinó que es moren arbres puntuals en major o menor proporció depenent del bosc. I insisteix en què “ la sequera està afectant boscos de tot el món però la mortalitat d’arbres no sol ser massiva. A més, en molts casos la vegetació que substitueix els arbres morts està més adaptada a les condicions climàtiques que s’esperen per les properes dècades, fet que pot augmentar la resiliència de l’ecosistema a llarg termini”.

Abies pinsapo a  Sierra Nieves

Abies pinsapo afectat de mort per sequera, a Sierra Nieves (Màlaga). Crèdit: Enric Batllori

Sequera i reorganització dels ecosistemes

L’augment de la mortalitat forestal a causa de la sequera pot donar lloc a una important reorganització dels ecosistemes forestals els propers decennis. “Aquest fenomen no el podem deslligar d’altres agents que actuen als boscos, com ara la gestió forestal, els incendis o les plagues. De fet, els episodis de mortalitat forestal sovint són el resultat de l’efecte combinat de més d’un d’aquests agents”, comenta Francisco Lloret, investigador del CREAF i coautor del treball.

La trajectòria ecològica dels boscos després d’episodis severs de sequera també depèn de les característiques de les espècies que reemplacen les que dominaven el bosc prèviament. Segons es desprèn de l’article, en general després d’una sequera creixen amb més facilitat espècies vegetals que necessiten poca aigua, tot i que s’ha vist que en alguns boscos les espècies reemplaçants tenen necessitats hídriques similars a les dels seus antecessors dominants. Aquest comportament s’explica gràcies a múltiples factors, entre els quals són rellevants la intensitat i durada de la sequera, els usos del sòl i pertorbacions passades i les espècies presents a la zona afectada,  atenent a les seves preferències ambientals.

Pinus uncinata afectat de mort per sequera a Ulldeter, Catalunya

Pinus uncinata afectat de mort per sequera a Ulldeter, Catalunya. Crèdit: Francisco Lloret

L’article publicat a PNAS, una de les revistes científiques més prestigioses de tots els àmbits científics,  s’integra en el projecte de recerca BIOCLIM, dirigit per  Francisco Lloret, que estudia la resposta de la vegetació a la sequera a partir de la caracterització del nínxol climàtic de les espècies. Així mateix, forma part del projecte TIPMED, liderat per Enric Batllori, que analitza la interacció dels incendis i la sequera i la seva influència en canvis sobtats dels ecosistemes. En aquest cas, busca detectar com els boscos de Pinus halepensis poden canviar cap a matollar.

L’article liderat pel CREAF ha comptat amb participació d’especialistes de l’Instituto Pirenaico de Ecología (Saragossa), l’Escuela de Ingeniería de Soria i les universitats Pablo de Olavide de Sevilla, la de Valladolid i la de Córdoba pel que fa a territori espanyol. A la resta del món, algunes de les universitats implicades són la de California Berkeley, la California State i la Colorado Boulder, la de Humboldt Califòrnia (EEUU), la de Lovaina (Bèlgica), la de Stirling (Escòcia), la de Helsinki (Finlàndia) i centres especialitzats com ara l’ETH Zürich i el Swiss Federal Institute for Forest, Snow and Landscape Research (Suïssa), el World Agroforesty Centre (Kènia), el Canadian Forest Service, Edmonton (Canadà) i la Murdoch University i el Queensland Herbarium Toowong (Austràlia), entre d’altres.

, , , , , , ,

Periodista amb interès en la comunicació i el màrqueting digital, fils conductors de la meva experiència en estratègies de comunicació corporativa, creació de continguts, gestió de xarxes socials i campanyes, gabinet de premsa, formació de portaveu, comunicació de crisi i reputació i marca. M'he involucrat en iniciatives de divulgació sobre el medi natural, les energies renovables, la tecnologia, el territori i la seva gestió amb criteris ambientals per a empreses, univeristats, administració pública i consultoria.
Articles relacionats
,
Temperatures càlides i pluges regulars, així ha estat l’any amb més mosquits a Espanya
1 de desembre 2020Àlex Richter-Boix
Ja pots descarregar la nova guia sobre ciència ciutadana, natura urbana i educació ambiental
27 de novembre 2020CREAF
El model MEDFATE ajuda a entendre el funcionament i la dinàmica dels boscos mixtos limitats per l’aigua
25 de novembre 2020CREAF
Les cremes controlades redueixen el risc de patir grans incendis forestals
25 de novembre 2020Ángela Justamante
El CREAF participa en una trobada amb el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa
23 de novembre 2020Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: