El canvi climàtic augura un clima més séc i càlid per a Catalunya, sobretot a les muntanyes

20 de febrer 2017

S’ha fet públic el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, un document que analitza l’estat del país en matèria de canvi climàtic. Hi han col·laborat més de 140 experts, entre els quals 40 són investigadors i investigadores del CREAF. 

Ponents de la presentació del TICCC a Barcelona. Autor: Jordi Vayreda.

Ponents de la presentació del TICCC a Barcelona. Autor: Jordi Vayreda.

Catalunya, per la seva geografia i la influència d’un mar tancat com el Mediterrani, és una regió amb freqüents sequeres, incendis, i altres fenòmens que el canvi climàtic pot agreujar. Per aquest motiu, la Generalitat encarrega periòdicament un informe que reculli la informació d’avantguarda en el tema i les recomanacions dels experts per a pal·liar els efectes adversos que comporta. El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) alerta que les temperatures seguiran augmentant en els pròxims anys, així com els episodis de sequera. Les pluges cada cop seran més escasses i irregulars, i les zones de muntanya seran les més vulnerables als canvis.

Aquest document, que es va presentar el passat 30 de gener al Palau de la Generalitat, ha vist la llum després que diversos autors d’universitats i institucions de recerca catalanes hi compartissin els seus coneixements. El CREAF ha participat en cinc dels vint-i-un capítols de l’informe, amb informació sobre els impactes del canvi climàtic als sistemes naturals, la vulnerabilitat d’aquests sistemes i la seva capacitat d’adaptació.

La presència de boscos és fonamental per controlar les emissions de carboni a l’atmosfera

Segons dades del TICCC, els boscos són el sistema terrestre que emmagatzema més quantitat de carboni per hectàrea a Catalunya. El conserven sobretot a les estructures de la vegetació, com són els troncs, arrels i fulles. Als boscos els segueixen els prats, les pastures i els conreus, que majoritàriament retenen carboni al sòl.

Els investigadors recalquen que és clau conservar aquests ecosistemes que funcionen com a reservori, perquè el carboni és el principal contribuent a l’escalfament global, i la desforestació faria que encara s’emetés més aquest gas i s’empitjoressin les conseqüències.

Bosc de Catalunya. Autor: Lluís Comas.

Bosc de Catalunya. Autor: Lluís Comas.

L’aigua de les conques litorals es reduirà gairebé una quarta part

Els recursos hidrològics són un dels components més importants en la sostenibilitat territorial, ja que l’aigua és necessària tant per al manteniment dels ecosistemes com per a les necessitats humanes.

Els estudis dels darrers anys indiquen que els canvis en els processos hidrològics no només són resultat de les variacions del clima, sinó també de l’activitat humana. Al TICCC ha quedat palès un pronòstic preocupant: l’aigua es reduirà una mitjana del 10% a les conques pirinenques i fins a un 22% a les conques litorals abans de quaranta anys.

L’estació freda cada cop és més curta

Hi ha evidències suficients per sentenciar que a Catalunya l’inici de la primavera s’ha avançat i l’arribada de l’hivern s’ha endarrerit. El període en què les plantes creixen, treuen flor o formen fruit s’ha anat allargant uns tres o quatre dies de mitjana cada decenni en els darrers cinquanta anys. Això pot alterar totes les interaccions de la planta amb el seu entorn, i en especial amb els seus pol·linitzadors.

Els patrons de pol·linització estan canviant amb el canvi climàtic. Autor: Lluís Comas.

Els patrons de pol·linització estan canviant amb el canvi climàtic. Autor: Lluís Comas.

Catalunya avança cap a un escenari semi-desèrtic

Pel que fa als sòls, segons l’informe, Catalunya tendeix a l’aridesa i, en conseqüència, a l’erosió dels sòls. Quan un sòl s’erosiona perd la seva capacitat de retenció d’aigua, així que s’afavoriran les inundacions, es perdrà humitat als boscos i es perdrà capacitat per regular els cabals fluvials. A més, aquesta aridesa progressiva també farà que es requereixi més aigua per al reg en àrees de regadiu.

Els sistemes muntanyosos, un dels elements més afectats

El document destaca que les muntanyes són ecosistemes doblement afectats pel canvi climàtic. D’una banda, s’exposen als fenòmens externs, com són les esllavissades i riuades; i de l’altra, a les afectacions en processos biofísics, com ara l’increment de la temperatura estiuenca. Per aquest motiu, els investigadors alerten que es tracta d’un sistema altament vulnerable.

Un cop publicat el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, sis anys després de l’anterior, es deixa a l’abast de qualsevol persona que pugui tenir un paper en la gestió del medi natural la informació actualitzada que tenim disponible per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-nos als seus efectes.

Els sistemes muntanyosos, molt vulnerables davant el canvi global. Autor: Lluís Comas.

Els sistemes muntanyosos, molt vulnerables davant el canvi global. Autor: Lluís Comas.

, , , , , , , , ,

Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
La ciència ciutadana és una font de dades per a fer el seguiment dels objectius de desenvolupament sostenible
11 d'octubre 2019Ángela Justamante
,
Els boscos nous creixen més però són més sensibles al canvi climàtic
9 d'octubre 2019Anna Ramon Revilla
,
Life-Polyfarming proposa un canvi de model agroalimentari totalment sostenible
8 d'octubre 2019Ángela Justamante
El CREAF aconsegueix l’acreditació ‘Severo Ochoa’
7 d'octubre 2019CREAF
Som a temps d’aturar el canvi climàtic?
4 d'octubre 2019CREAF

Follow CREAF on: