Search

El canvi climàtic està alterant les poblacions d’ocells comuns tant a Europa com als Estats Units

Abellerol, Merops apiaster (Autor: Muchaxo, CC-BY)
Abellerol, Merops apiaster (Autor: Muchaxo, CC-BY)

Un article publicat a Science amb participació del CREAF afirma que les preferències climàtiques de cada espècie d’au estan modulant els canvis en les seves poblacions a gran escala. Tan el grup d’espècies que es beneficien del canvi climàtic, com el grup de les que es veuen perjudicades, estan veient alterades les seves poblacions.   A Europa i EUA les poblacions de cada grup  estan patint canvis de forma diferent, però en cada territori hi ha un grup més afectat que l’altre. Aquestes diferències entre ambdós grups seran un nou índex molt sòlid per estudiar l’impacte del canvi climàtic sobre biodiversitat d’altres espècies indicadores.

Abellerol, Merops apiaster (Autor: Muchaxo, CC-BY)
Abellerol, Merops apiaster (Autor: Muchaxo, CC-BY)

Un equip de científics internacional ha publicat avui a la prestigiosa revista Science un article científic que demostra per primera vegada que els canvis en el clima estan influenciant l’abundància d’espècies d’ocells comuns a gran escala i en dues parts del món molt separades, Europa i els Estats Units. L’estudi ha estat liderat per la Durham University del Regne Unit i ha comptat amb la participació de dos investigadors del CREAF, en Lluís Brotons, investigador del CSIC que coordina la Joint Research Unit CREAF-CTFC i en Sergi Herrando, investigador de l’Institut Català d’Ornitologia associat al CREAF.

Els científics han caracteritzar els climes idonis de diferents espècies d’aus per poder predir si els recents canvis en el clima estan afavorint o perjudicant les diferents espècies d’aus comunes reproductores. Amb els registres del clima disponibles pel període de 1980 a 2010  han dividit els ocells en dos grups d’espècies: les que potencialment podien sortir afavorides pel canvi climàtic i les que podien veure’s perjudicades.

 L’estudi ha analitzat les poblacions de 145 espècies d'ocells comuns d’ Europa i 380 dels EUA.

Després han comparat com han evolucionat les poblacions d’espècies dels dos grups utilitzant les dades del mateix període de 30 anys.

Griva Americana, Turdus migratorius (Autor: Amercican Robin CC-BY)
Griva Americana, Turdus migratorius (Autor: Amercican Robin CC-BY)

En ambdós continents s’han observat respostes evidents i diferents per cada grup davant els canvis en el clima: a Europa, les poblacions que es creia que es veurien desfavorides pels canvis en el clima han patit un declivi molt més acusat de l’esperat, mentre que les poblacions que s’esperava que s’aprofitarien d’aquests canvis no havien sortit tan beneficiades. Als EUA els resultats són  semblants, en el sentit que les respostes relatives dels dos grups al canvi climàtic van en la mateixa direcció que a Europa,  però en aquest cas les poblacions d’aus beneficiades pel canvi climàtic són les que han superat de llarg totes les expectatives, mentre que les perjudicades no s’han vist tan afectades com es pensava.

Evolució dels dos grups de població (afavorits i en desavantatge pel canvi climàtic)
Evolució dels dos grups de població (afavorits i en desavantatge pel canvi climàtic)

Entre les espècies que han demostrat patir els efectes del canvi climàtic es troben ocells comuns com la tallareta cuallarga (Sylvia undata) a la península ibèrica i Europa o  la griva americana (Turdus migratorius) als EUA. “Ambdues espècies representen bons exemples, a ambdós costats de l’Atlàntic, de davallades poblacionals al sud de la seva àrea de cria i alhora increments al nord”, comenta Sergi Herrando, investigador associat al CREAF i director científic de l’ICO. D’altra banda, les poblacions de rossinyol bord (Cettia cetti) i d’ Abellerol (Merops apiaster), que es distribueixen pel sud d’Europa, han incrementat moltíssim els darrers anys, mentre que les espècies del nord com la mallerenga capnegra (Poecile montanus) o el pinsà mec (Fringilla montifringilla) han entrat en declivi durant el mateix període. Les poblacions també han patit canvis dins de la mateixa espècie d’au si es comparen amb diferents àrees geogràfiques. Per exemple, a Europa, espècies com el reietó han anat augmentant en les zones del nord on els hiverns són cada vegada més suaus, però han disminuït en alguns països del sud, on els estius son cada vegada més càlids i secs.

Mallerenga capnegra, Poecile montanus (Autor: FC Franklin, CC-BY)
Mallerenga capnegra, Poecile montanus (Autor: FC Franklin, CC-BY)

“Si les necessitats climàtiques no fossin claus, es podria esperar que la tendència mitjana de la població d’espècies en els dos grups fos la mateixa, però les diferències que s’han observat fan palès que el canvi climàtic està afavorint un conjunt d’espècies sobre un altre”, comenta el Dr. Philip Stpehens, autor principal de l’estudi de la Universitat de Durham. Segons l’estudi, altres factors, com la mida de les aus, l’hàbitat en el qual viuen o el seu comportament migratori, estan afectant les poblacions d’aus, però no difereixen sistemàticament entre els dos grups estudiats (beneficiats o perjudicats pel canvi climàtic). Per tant, només el canvi climàtic pot explicar les diferents tendències mitjanes de població entre aquest dos grups.

Un nou indicador d’impacte climàtic clau per estudiar el futur de la biodiversitat al món

 “Aquesta troballa proposa un nou índex climàtic per la biodiversitat que podrà ser utilitzat per altres tipus d’espècies indicadores com les papallones, les abelles o les libèl·lules”

Aquest indicador permetrà que conservacionistes i polítics puguin seguir l’evolució de les poblacions d’aus en un context de canvi climàtic. Així mateix serà útil per valorar si les decisions polítiques que s’estan prenent són òptimes de cara a ajudar a aquestes espècies. “La gran quantitat de dades utilitzades i l’ampli abast geogràfic d’aquest indicador el converteixen en un dels millors disponibles actualment”, conclou en Lluís Brotons des del CREAF.

Tallareta cuallarga,  Sylvia Undata (Autor:Dave Curtis)

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia