El canvi climàtic ja amenaça els ecosistemes mediterranis de Catalunya

19 de juliol 2017

Una extensa revisió d’estudis i registres de dades indica que la sequera i l’augment de temperatura ja provoquen substitucions d’espècies, major aridesa i risc d’incendi, i menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre d’altres efectes negatius.

Matollar_Parc_Natural_del_Garraf

Matollar del Parc Natural del Garraf. Autor: Jorge Franganillo (CC BY 3.0)

Un extens equip del CREAF liderat per Josep Peñuelas ha elaborat una investigació que recopila estudis, experiments i dades obtingudes al camp durant un llarg període de temps en tres ecosistemes mediterranis terrestres catalans. Aquesta revisió conclou que el canvi climàtic ja està alterant boscos i matollars mediterranis, i que la tendència s’agreujarà durant les properes dècades. La substitució d’unes espècies per d’altres més resistents, o fins i tot de boscos mediterranis per matollars, seran les conseqüències més visibles del canvi climàtic. Conèixer millor la capacitat de les plantes per aclimatar-se i adaptar-se a les noves condicions, i una gestió forestal efectiva han de ser prioritàries per minimitzar-ne els efectes.

“Els resultats obtinguts a Catalunya es poden extrapolar a altres zones, perquè són ecosistemes típics de la conca mediterrània”.

El canvi climàtic comporta ja a hores d’ara un augment de la freqüència, la intensitat i la durada de les sequeres i també un increment de la temperatura —a Catalunya ha augmentat 1,6 ºC des de 1950—, i això farà que la zona del Mediterrani esdevingui cada vegada més àrida. Els estudis consultats per a la revisió inclouen experiments de camp i sèries de dades de 20 anys o més, de tres tipus d’ecosistemes: alzinars a Prades; matollars semiàrids afectats recentment pel foc al Garraf; i boscos temperats i humits que van des d’alzinars a fagedes al Montseny. “Els resultats obtinguts a Catalunya es poden extrapolar a altres zones, perquè són ecosistemes típics de la conca mediterrània”, explica Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF.

David_Aguadé_(3)

Pi roig mort per sequera a Prades. Autor: David Aguadé

Els matollars, més resistents, poden substituir els alzinars mediterranis

La investigació revela que hi ha espècies menys resistents a l’augment de temperatura i sequera que d’altres, i “això ens fa pensar que en un escenari futur més àrid la composició i distribució de les espècies canviarà al Mediterrani”, comenta Peñuelas. I afegeix que “és possible que boscos actuals d’alzines passin a ser matollars en un futur, més resistents a aquestes condicions”. Una cosa semblant al que passa a altres zones de la Península, on la manca de gestió dels boscos i el canvi climàtic estan accelerant la substitució de pins per alzines.

No tots els resultats de la investigació són tan negatius. S’ha vist que en general les espècies mediterrànies han mostrat una capacitat ràpida d’aclimatació i d’adaptació als canvis ambientals naturals o induïts per als experiments.

Els resultats també han comprovat que la sequera i l’increment de temperatura provoquen que espècies força resistents com l’alzina i l’arboç creixin menys, i fins i tot presentin pics de mortalitat en sequeres greus. Un altre efecte del canvi climàtic sobre les espècies vegetals mediterrànies és l’alteració dels períodes de floració, fructificació o dispersió i quantitat de llavors. A més, també s’ha constatat que “la sequera fa que moltes plantes alliberin més compostos volàtils, que són inflamables i augmenten el risc d’incendi”, alerta Joan Llusià, també investigador del CREAF i autor de l’estudi.

Cal estar especialment alerta amb els ecosistemes joves que han patit pertorbacions recentment, com focs, ventades, o sequeres greus. És el cas del massís del Garraf, que va patir un gran incendi el 1994. “Són les comunitats joves les més vulnerables al canvi climàtic”, apunta Peñuelas.

Fageda al Montseny. Autor: Albert Torelló (CC BY-SA 2.0)

Fageda al Montseny. Autor: Albert Torelló (CC BY-SA 2.0)

Menor disponibilitat d’aigua i de nutrients al sòl

El sòl també és un dels components que més patirà els efectes del canvi climàtic, ja que el cicle dels nutrients queda molt alterat. L’aigua i nutrients com el fòsfor, el nitrogen, o el potassi estaran menys disponibles al sòl. “Una lleugera reducció en la disponibilitat d’aigua pot suposar una gran dificultat pels boscos per retenir i acumular els nutrients, que s’escapen arrossegats per les fortes pluges”, explica Jordi Sardans, un altre dels autors i investigador del CREAF. També es reduirà la capacitat del sòl i de les espècies vegetals per retenir el carboni, el qual probablement retorni a l’atmosfera incrementant els nivells de CO2.

La substitució d’unes espècies per d’altres més resistents, o fins i tot de boscos mediterranis per matollars, seran les conseqüències més visibles del canvi climàtic.

Tanmateix, no tots els resultats de la investigació són tan negatius. S’ha vist que en general les espècies mediterrànies han mostrat una capacitat ràpida d’aclimatació i d’adaptació als canvis ambientals naturals o induïts per als experiments. Les comunitats de plantes han patit canvis en els seus gens i en la forma que aquests s’expressen, el que hauria ajudat a que la sequera i l’augment de temperatura els afectin amb menor severitat. Això sumat a una adequació i millora de la gestió forestal durant les properes dècades proporciona un bri d’esperança per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic.

 

ARTICLE DE REFERÈNCIA

Peñuelas J., et al. (2017). Assessment of the impacts of climate change on Mediterranean terrestrial ecosystems based on data from field experiments and long-term monitored field gradients in Catalonia. Environmental and Experimental Botany. DOI 10.1016/j.envexpbot.2017.05.012

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
El CREAF presenta el projecte LIFE The Green Link a la conferència internacional CONSOWA2017
17 d'agost 2017Albert Naya i Díaz
La sequera mata els arbres de set o de gana?
8 d'agost 2017Albert Naya i Díaz
Teresa Rosas guanya el premi a millor pòster en el 39è Simposi de ‘New Phytologist’
31 de juliol 2017Albert Naya i Díaz
Tanquem la campanya d’Alerta Forestal sobre la processionària
26 de juliol 2017CREAF
,
Troben als Pirineus un bolet en perill d’extinció
26 de juliol 2017Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: