,

El canvi global posa en risc els sistemes naturals, la salut i la seguretat de les persones al Mediterrani

23 d'octubre 2018

Un estudi publicat a Nature Climate Change, amb la participació del CREAF, resumeix els cinc principals riscos associats a aquests canvis ambientals: escassetat d’aigua, la pèrdua de biodiversitat, la seguretat alimentària i problemes de seguretat i salut pública.

Al Mediterrani, el nivell del mar ha augmentat a 6 centímetres en les últimes dues dècades i les seves aigües s'han anat acidificant.

Al Mediterrani, el nivell del mar ha augmentat  6 centímetres en les últimes dues dècades i les seves aigües s’han anat acidificant.

Durant els últims anys la temperatura mitjana ha augmentat en 1,4º C des de l’era preindustrial -gairebé mig grau més que l’augment mitjà de temperatura a nivell global- el nivell del mar ha augmentat a 6 centímetres en les últimes dues dècades i les seves aigües s’han anat acidificant. Avui, un equip de científics en el qual han participat els investigadores del CSIC Joaquim Garrabou, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), y Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, ha publicat a Nature Climate Change un estudi que sintetitza els cinc riscos principals associats al canvi global que afronta la regió mediterrània: l’aigua, la pèrdua de biodiversitat, la seguretat alimentària i la salut humana, tots ells riscos interconnectats.

L’estudi, liderat per Wolfgang Cramer, de l’Institut Mediterrani d’Biodiversitat i Ecologia marina i continental (IMBE, França), ha comptat amb la participació de experts de 18 institucions de recerca de França, Alemanya, Espanya, Japó, Itàlia, Israel, Xipre, Regne Unit, el Marroc i Hong Kong.

EFECTES SOBRE LA DISPONIBILITAT D’AIGUA

En el cas de la disponibilitat d’aigua, fins i tot si l’escalfament global es limités a un augment de 2 ° C, com es va pactar en l’Acord de París, les pluges d’estiu en aquesta zona correrien el risc de reduir-se entre un 10% i un 30% en algunes regions, el que augmentaria l’escassetat d’aigua i causaria pèrdues en la productivitat agrícola, particularment en els països del sud. D’altra banda, s’espera que la demanda d’aigua s’incrementarà entre un 4% i un 22% si es volen satisfer les necessitats d’aigua de l’agricultura i compensar el creixement de la població humana. L’augment de la demanda estarà en conflicte amb altres usos, com la necessitat d’aigua potable o l’ús per al turisme o la indústria.

PERDIDA DE BIODIVERSITAT

El canvi climàtic en combinació amb altres factors lligats a les activitats humnas estan alterant la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes tant terrestres com marins. La reducció de les precipitacions juntament amb les altes temperatures es traduirà en un augment dels períodes de sequera i dels episodis de focs forestals. Per la seva banda, l’escalfament del mar anirà associat amb un increment de les mortalitats massives, ‘blooms’ d’espècies nocives i colonització d’espècies invasores. Tot i que les interaccions entre les diferents pertorbacions són complexes, el resultat net dels canvis serà molt probablement una disminució significativa de la capacitat de molts ecosistemes de proveir els serveis ecosistèmics als mateixos nivells actuals.

SEGURETAT I SALUT PÚBLICA

Segons l’estudi, la pèrdua global de gel a l’Antàrtida, Groenlàndia i moltes zones muntanyoses provocarà un augment del nivell del mar més accelerat que en les estimacions més recents. Aquest augment afectarà directament a la Mediterrània, on una gran part de la població viu molt prop de la costa. D’altra banda, la intrusió d’aigua salada afectaria els sòls agrícoles en moltes àrees, com el Delta del Nil. La salut pública també es veurà afectada pels futurs canvis, especialment els causats per onades de calor i els efectes de la contaminació, que augmentarien el risc de malalties cardiovasculars o respiratòries. A més, augmentaria el risc de malalties com el dengue o el Chikungunya, en donar-se les condicions perquè els organismes transmissors d’aquestes malalties estenguin la seva distribució.

EL SUD DE LA MEDITERRÀNIA, EL MÉS VULNERABLE

Els països políticament inestables del sud de la Mediterrània seran especialment vulnerables. En aquestes zones hi ha menys observacions i models d’impacte, i menys recursos financers. Aquest biaix redueix encara més la seva capacitat d’adaptació. De fet, el canvi climàtic podria ser el desencadenant de problemes com la fam, la migració i altres nous conflictes. En aquest sentit, la menor quantitat d’aigua disponible, la tendència al fet que la producció d’aliments d’origen animal augmenti i els riscos que amenacen el sector pesquer (canvi climàtic, acidificació i sobrepesca) faran que, sobretot als països del sud, augmenti la dependència del comerç i es posi en escac la seva seguretat alimentària.

UN GRUP D’EXPERTS DE LA MEDITERRÀNIA PER INFLUIR EN LA PRESA DE DECISIONS

Els últims informes d’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) proporcionen un coneixement útil, però no mostren una visió integrada de la conca del Mediterrani. Per tant, com a fruit d’aquest treball s’ha establert la xarxa MedECC (Experts del Mediterranis sobre el Clima i el Canvi ambiental), que actualment compta amb 400 experts i amb el suport d’agències governamentals, entre d’altres socis. L’objectiu d’MedECC és fer una anàlisi completa dels riscos climàtics a què s’enfronten les regions de la Mediterrània i exposar-los davant l’administració i influir en el debat i aprovació de mesures efectives contra el canvi climàtic i la degradació ambiental.

Article de referència:
Cramer W, Guiot J, Fader M, Garrabou J, Gattuso J-P, Iglesias A, Lange MA, Lionello P, Llasat MC, Paz S, Peñuelas J, Snoussi M, Toreti A, Tsimplis MN, Xoplaki E. Climate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean. Nature Climate Change

 

, , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Segona jornada anual de la plataforma Prismàtic
9 de novembre 2018CREAF
Teresa Rosas participa en una xerrada de la Setmana de la Ciència
8 de novembre 2018Albert Naya i Díaz
Un equip de recerca internacional descriu el fòssil més antic d’esquirol volador
5 de novembre 2018Verónica Couto Antelo
,
Els anells dels arbres expliquen el moviment dels tròpics des del segle XIII
5 de novembre 2018CREAF
Matadepera s’alia amb el CREAF per passar a l’acció en la lluita contra el canvi climàtic
25 d'octubre 2018Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: