El CREAF coordinarà la creació d’ENEON, la xarxa de xarxes europees d’observació de la terra

23 de febrer 2015

Aquesta setmana s’ha celebrat la primera trobada del projecte ConnectinGEO, un nou projecte europeu de l’Horizon2020 coordinat pel CREAF que vol potenciar l’ús de dades d’observació de la terra a Europa. Les dades d’observació de la terra serveixen per analitzar la salut del planeta des del cel, utilitzant la teledetecció amb sensors o càmeres instal·lats en avions, satèl·lits o aeronaus. 

Equip del ConnectinGEO

Equip del ConnectinGEO

Fins a quin punt la Terra pot suportar l’activitat humana abans de patir canvis irreversibles i catastròfics? Per poder contestar aquesta pregunta, els científics han de monitoritzar i estudiar profundament l’estat de la Terra analitzant dades que ens informen sobre el seu estat i la seva evolució. La majoria d’aquestes dades actualment es troben al sistema de sistemes mundial de dades d’observació de la Terra anomenat GEOSS (Global Earth Observation System of Systems). Aquesta xarxa aglutina dades i informació de moltes altres xarxes mundials d’observacions de la Terra que comparteixen de forma gratuïta informació sobre el clima, els recursos naturals, les matèries primeres, la biodiversitat, la contaminació, etc.

Millorar la xarxa GEOSS a nivell europeu és una prioritat per la Unió Europea, per això aquest any, el programa europeu de recerca Horizon2020 ha concedit 1 milió d’euros a un consorci de centres de recerca i empreses liderades pel CREAF per a desenvolupar un projecte de recerca anomenat ConnectinGEO.

ConnectinGEO ha arrancat aquest 18 i 19 de febrer amb la primera reunió de socis internacionals. El projecte pretén que GEOSS tingui millors dades sobre Europa i que els científics, gestors i polítics les puguin utilitzar per controlar l’estat de salut ambiental del territori europeu. “Només si tenim prou dades sobre el territori europeu i si aquestes són de qualitat, podrem saber si estem o no complint els  Reptes de Desenvolupament Sostenible que marquen les Nacions Unides, o si estem a punt o no de superar els Límits Planetaris, comenta en Joan Masó, investigador del CREAF que coordina el projecte”. Per això, el projecte vol assegurar que les dades d’observació de la terra que hi ha a GEOSS cobreixen homogèniament el territori europeu. Igualment pretén millorar aquestes dades, documentar-ne la seva qualitat i posar-les a disposició amb una política de dades clara i oberta.

Estudiar la salut del planeta des del cel és molt útil

El projecte ConnectinGEO vol explicar amb claredat i posar en valor la utilitat de les dades d’observació de la terra. L’equip del projecte vol que cada cop es tinguin més en compte a l’hora de fer  previsions i de planificar la gestió sostenible del territori i del medi natural.

Amb aquest projecte es crearà una xarxa amb els responsables de les xarxes d'observacions europea que s’anomenarà ENEON.“Si som capaços de definir bé els beneficis de pertànyer a ENEON la iniciativa esdevindrà un èxit” comenta en Joan Masó.

Per aconseguir-ho, ENEON coordinarà i detectarà mancances prioritàries en les observacions in-situ o per satèl·lit que es duen a terme a Europa i es farà una llista prioritzada amb les llacunes d’informació i deficiències crítiques que tenen les actuals xarxes d’observació de la Terra dins de la Unió Europea i que serà lliurada a la Commissió i altres entitats finaçadores. A més, es proposaran models i metodologies que permetin traduir les observacions en coneixement útil per la ciència, per la política o per la indústria. La llista prioritzada inclourà les activitats de recerca necessàries per solucionar aquestes llacunes. Per exemple, durant les xerrades de la reunió inicial de projecte es va revelar la fragilitat i les dificultats per mantenir una bona xarxa de boies d’observació en alta mar. També es va destacar que era molt difícil obtenir dades socioeconòmiques en els països del tercer mon on la observació remota per satèl·lit pot ser una alternativa parcial.

ConnectinGEO tirarà endavant amb gràcies a un consorci liderat pel CREAF i format pels centres de recerca Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR), Itàlia, l’ International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA), Àustria, l’ Euro-Mediterranean Centre on Climate Change, Itàlia, la World Meteorologial Organization (WMO), Suïssa, el Norwegian Institute for Air Research, Noruega, el Belgisch Instituut voor Ruimte Aeronomie, Bèlgica, el Consejo Superior de Investigaciones Ciebntíficas (CSIC), Espanya, i les empreses S&T Corporation, Holanda, 52° North GmbH, Alemanya,  ARMINES, França, Tiwah UG, Alemanya, la European Association of Remote Sensing Companies (EARSC), UK, i l’Institute of Electrical and Electronics Engineers France Section (IEEE).

WEB: http://www.connectingeo.net/ 

Twitter: https://twitter.com/connectingeo

, , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Marcos Fernández-Martínez, Josep Peñuelas i Jordi Sardans guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona 2018
15 de febrer 2019CREAF
,
Els boscos de Catalunya es mantenen verds tot i la gran quantitat de processionària
12 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
, , ,
11 dones imprescindibles per l’ecologia terrestre i l’evolució
11 de febrer 2019CREAF
El CREAF i l’escola Peramàs de Mataró comencen una relació plena de magnetisme
6 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
Comença un nou projecte que vol integrar la gestió de la biodiversitat en la gestió forestal sostenible
5 de febrer 2019CREAF

Follow CREAF on: