El CREAF es posiciona en l’estratègia europea per impulsar observatoris ciutadans en temes ambientals

3 de juliol 2018

El CREAF impulsa un grup de treball que promou el primer experiment internacional d’interoperabilitat de l’OpenGeospatial Consortium sobre ciència ciutadana. L’objectiu és fer que els projectes de ciència ciutadana treballin amb estàndards internacionals i que això faci possible compartir i reutilitzar les dades.

citizenscience_workinggroup

Foto: Open Knowledge Foundation Deutschland (CC BY 2.0)

La Unió Europea està plenament convençuda que si posem a treballar de forma conjunta la ciència, la ciutadania i les persones encarregades de la presa de decisions, serem més forts a l’hora de fer front als reptes ambientals que ens venen a sobre. Per fer-ho possible, està impulsant el concepte dels Observatoris Ciutadans. Aquests observatoris tenen el mandat de crear eines i desenvolupar tecnologia per a que els ciutadans puguin ajudar i ser partícips del seguiment ambiental i de les polítiques de mitigació. Els sistemes ciutadans que s’implementen són, per una banda, eines complementàries que fan més sostenible el seguiment i el monitoratge ambiental, que ja es fa de forma rutinària a cada país, i per altra banda, espais de formació i apoderament ciutadà que recolzaran la presa de decisions ambientals. En aquest sentit, la Unió Europea està finançant quatre projectes que tenen com a objectiu posar les bases metodològiques per a que qualsevol país o comunitats sàpiga com crear un observatori i tingui les eines adequades per a que sigui útil i viable a llarg termini.  Un d’aquests projectes és el Ground Truth 2.0, que està impulsant, entre altres casos demostratius, l’observatori ciutadà de RitmeNatura.cat que coordina el CREAF amb altres institucions.

Tres grups de treball per fer observatoris ciutadans més efectius

A part de crear projectes que testin i validin metodologies o tecnologies, recentment s’han finançat una activitat que coordina tots quatre projectes finançats i que vetlla per a donar eines intercanviables i transversal de suport general a aquesta idea. Aquesta activitat de coordinació l’han batejada amb el nom de WeObserve i compta amb el CREAF com a soci. Per començar, WeObserve ha creat tres grups de treball (anomenades comunitats de pràctiques) sobre temes claus que s’han de tenir ben clars per crear i mantenir observatoris ciutadans efectius.  El primer treballarà sobre com motivar a la ciutadania a participar i com sostenir el seu interès en el temps, el segon mesurarà l’impacte i el valor real d’aquests observatoris per la governança en temes ambientals, i el tercer treballarà per a que els sistemes de recollida de dades dels diferents observatoris siguin capaços de compartir les dades i intercanviar informació (interoperabilitat), per a que adoptin estàndards de qualitat, i per a que sàpiguen com tractar i preservar la informació de cada projecte en termes de responsabilitats, llicències i privacitat.

workgroup

Photo by Štefan Štefančík on Unsplash

El primer experiment internacional d’interoperabilitat de l’OGC sobre ciència ciutadana

El tercer grup de treball estarà liderat per en Joan Masó, investigador del CREAF i serà, a la vegada, el primer experiment d’interoperabilitat l’Open Geospatial Consortium (OGC) sobre ciència ciutadana. Aquest experiment vol demostrar que els estàndards de la OGC són útils i aplicables per fer ciència ciutadana (per exemple per cercar projectes semblants i crear superconjunts d’informació), vol estudiar si seria possible que la gent participés en varis projectes a la vegada amb un sol compte d’usuari, o mirar com els resultats de ciència ciutadana es podrien incloure al Global Earth Observations System of Systems (GEOSS), entre d’altres temes.

L’experiment compta amb el suport directe del Joint Research Centre (JRC), l’Agència Europea del Espai (ESA) l’International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA) i el CREAF, però hi participen activament una vintena d’organitzacions d’arreu de món. El grup va tenir una reunió preparatòria a Ginebra i tindrà l’inici oficial el 14 de setembre a Stuttgart. Les activitats es preveu que s’allarguin fins al març. Durant el temps que duri l’activitat, els treballs es podran seguir en aquesta web. Posteriorment es farà públic un informe dels resultats.

Les tres comunitats estan obertes a tothom, persones de l’àmbit científic, polític, tècnic, o ciutadanes interessades en les temàtiques de manera individual. Totes juntes posaran en comú el coneixement que tenen, en generaran de nou si cal i treballaran solucions i espais de diàleg conjunt.

Per participar en alguna de les tres comunitats pots fer-ho a través d’aquest formulari.

El CREAF ja fa més de 10 anys que treballa directament amb l’OGC per definir i implementar estàndards per a la informació geospacial i darrerament ha intensificat el seu compromís amb la temàtica de la ciència ciutadana liderant un grup de treball sobre aquest tema, un altra sobre dades de fons no oficials (NAD), abans de decidir-se a liderar l’experiment d’interoperabilitat.

Per treballar amb el tercer grup sobre interoperabilitat, qualitat i privacitat de dades pots fer-ho directament escrivint a joan.maso@uab.cat

, , , , , , , , , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
El ‘Ramon Margalef’ d’ecologia recau en Steve Carpenter
15 de novembre 2018Albert Naya i Díaz
La jornada del Prismàtic presenta set eines per facilitar la presa de decisions en patrimoni natural
9 de novembre 2018CREAF
Teresa Rosas participa en una xerrada de la Setmana de la Ciència
8 de novembre 2018Albert Naya i Díaz
Un equip de recerca internacional descriu el fòssil més antic d’esquirol volador
5 de novembre 2018Verónica Couto Antelo
,
Els anells dels arbres expliquen el moviment dels tròpics des del segle XIII
5 de novembre 2018CREAF

Follow CREAF on: