Search

El CREAF s’adhereix a la Global Coalition United for Biodiversity per a una acció mundial

En unir-nos a l'aliança mundial per la biodiversitat, sumem la nostra veu per ampliar l'alarma sobre la crisi mediambiental i la necessitat de protegir la biodiversitat. Imatge: Global Coalition United for Biodiversity.
En unir-nos a l'aliança mundial per la biodiversitat, sumem la nostra veu per ampliar l'alarma sobre la crisi mediambiental i la necessitat de protegir la biodiversitat. Imatge: Global Coalition United for Biodiversity.

Des del CREAF ens hem adherit a la Coalición Global Unidos por la Biodiversidad promogua per la Comissió Europea i ampliem la creixent llista d’organitzacions i institucions internacionals que reclamen la protecció de la biodiversitat al món.

A l’afeir-nos a aquesta aliança mundial per la biodiversiat, sumem la nostra veu per ampliar l’alarma sobre la crisi mediambiental i la necessitat de protegir la biodiversitat, d’acord amb la Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica (COP15). Durant la COP15, està previst que les 196 parts del Conveni sobre Diversitat Biològica de les Nacions Unides adoptin un nou marc global per a la conservació de la natura i la restauració, tan urgent com l’Acord de París sobre el desafiament climàtic.

Amb la nostra adhesió, des del CREAF ens sumem a les 43 organitzacions i 280 institucions de 51 països que ja han subscrit els objectius de la Coalició, incloent-hi centres especialitzats de tots els continents. Ens convertim en el 29è membre de l’Estat espanyol, actualment el 3r país més representat a la Coalició després de França i Alemanya. Així mateix, som la 6a institució de Barcelona, ​​juntament amb el Museu de Ciències Naturals, el Jardí Botànic, el Zoo, l’Aquari i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).

La Global Coalition United for Biodiversity se centrarà en accions coordinades amb impacte tangible adreçades a doblegar la corba de la pèrdua de biodiversitat

La Coalició va ser impulsada pel Comissari de Medi Ambient de la UE, Virginijus Sinkevicius, amb motiu del Dia Mundial de la Vida Salvatge 2020. Després de la COP15, se centrarà en accions coordinades amb impacte tangible adreçades a doblegar la corba de la pèrdua de biodiversitat. Inicialment es adreçada a museus, parcs nacionals, zoos, aquaris i jardins botànics. I ara s’obre a centres de recerca i universitats, reserves naturals i àrees protegides com a llocs Natura 2000, ja que la Comissió Europea assenyala que són els millors ambaixadors per informar a les persones sobre els efectes de la crisi de la biodiversitat.

1 M d’espècies en perill d’extinció

La importància de promoure el coneixement i les accions per preservar la biodiversitat és una demanda mundial. Segons l’Informe d’Avaluació Global de la Biodiversitat i els Serveis Ecosistemàtics publicat per la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis Ecosistèmics (IPBES) el 2021, al voltant d’un milió d’espècies animals i vegetals està amenaçada d’extinció, és a dir, unes 50.000 espècies cada any. Es calcula que cada dia es perden 135 espècies de plantes, animals i insectes. La situació d’amenaça precària a la biodiversitat exposada per l’IPBES i el context assenyalat pel Grup Intergovernamental d’Expertos sobre el Canvi Climàatic (IPCC) el 2018 sobre l’escalfament global reclamen amb urgència la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 50% en els propers 10 anys, per assolir les emissions netes zero el 2050.

“La xarxa essencial i interconnectada de la vida a la Terra és cada vegada més petita i està més esfilagarsada”, en paraules del professor Josef Settele, científic directament vinculat a l’informe de l’IPBES. El repte mediambiental que suposa la pèrdua de biodiversitat és clau per al director del CREAF, Joan Pino, doctor en Biologia, que afirma que “sense la biodiversitat, seria impossible obtenir la multitud de béns i serveis ecològics que necessitem per viure. La seva pèrdua és un dels reptes ambientals més grans que hem hagut d’afrontar en les últimes dècades”.

Joan Pino

“Sense la biodiversitat seria impossible obtenir la multitud de béns i serveis ecològics que necessitem per viure. La seva pèrdua és un dels reptes ambientals més grans que hem hagut d’afrontar en les últimes dècades”

JOAN PINO VILALTA, director del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El CREAF va presentar la primera avaluació de la biodiversitat basada en la millor evidència científica disponible, l'informe Estat de la Natura 2020. Pretén ser el primer pas de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat a Catalunya.

A final de 2019, el CREAF presenta l’informe Estat de la Natura 2020, la primera avaluació de la biodiversitat basada en la millor evidència científica disponible. Els resultats pretenen ser el primer pas de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat a Catalunya, amb dades representatives de la situació del sud d’Europa.

CREAF, ciència de frontera per al segle XXI

Som un centre públic de recerca format per més de 200 persones amb perfil investigador, acadèmic i de gestió dedicat a 4 grans àrees: canvi global, biodiversitat, observació de la Terra i funcionament dels ecosistemes. La nostra activitat investigadora es divideix també en 6 àrees transversals: boscos, conca mediterrània, serveis ecosistèmics, sostenibilitat, ciència ciutadana i grans bases de dades i qualitat de dades.

La nostra activitat persegueix l’excel·lència en la producció i la difusió de coneixement, així com la innovació, el desenvolupament i la transferència de metodologies. Pretenem contribuir al coneixement sobre la conservació i la gestió del medi ambient i el territori, així com a l’adaptació al canvi ambiental a escala local, regional i global. D’aquesta manera, tenim el propòsit de convertir-nos en un pont entre el món acadèmic, les administracions públiques i la societat i sensibilitzar en el nostre àmbit d’actuació.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia