El declivi de les abelles i altres pol·linitzadors posen en perill la producció d’aliments

26 de febrer 2016

Jordi Bosch, expert en pol·linització del CREAF, ha col·laborat en diversos capítols de la primera avaluació temàtica que publica la IPBES. Lluís Brotons ha estat convidat a la sessió plenària on s’ha presentat l’informe com a representant del CTFC i del CREAF, ambdós centres membres observadors d’aquesta plataforma internacional. 

Jordi Bosch,  l'investigador català que ha participat en l'informe

Jordi Bosch, l’investigador català que ha participat en l’informe

S’ha aprovat la primera avaluació global sobre pol·linitzadors, que ha dut a terme la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES per les seves sigles en anglès). Aquesta avaluació alerta de que un nombre creixent de les espècies de pol·linitzadors d’arreu del món van camí de l’extinció. L’informe, en el que ha col·laborat l’investigador del CREAF Jordi Bosch, afirma que aquest fet es deu a diverses pressions, moltes d’elles causades pels humans.

Els experts que hi ha col·laborat han proposat diverses maneres de protegir les poblacions de pol·linitzadors.

L’investigador Lluís Brotons ha estat convidat a la sessió plenària on s’ha aprovat el document. Hi ha assistit com a representant dels dos únics centres de recerca catalans que són membres observadors de la IPBES; el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el CREAF. Segons Brotons “aquesta avaluació temàtica és clau perquè és la primera. A nivell mundial esperem que millori el coneixement dels pol·linitzadors, però a nivell local esperem que ens ajudi a alinear els nostres indicadors i les metodologies de treball amb les internacionals”.

L’investigador del CREAF Jordi Bosch ha tingut un paper important en l’informe. Ha treballat els darrers dos anys com a editor del tercer capítol d’aquest informe: L’estat i les tendències dels pol·linitzadors, les xarxes de pol·linització i els seus serveis com a pedra angular dels processos i serveis ecològics dels ecosistemes gestionats i naturals. I ha contribuït en el segon capítol com a expert:  Factors de canvi dels pol·linitzadors, les xarxes de pol·linització i els seus serveis.

Moment en que Abdul Hamid Zakri de la IPBES aprova el document final

Moment en que Abdul Hamid Zakri de la IPBES aprova el document final

Catalunya compta amb experts reconeguts en temàtiques de biodiversitat i serveis ecosistèmics que treballen tant a nivell mundial com a nivell local aportant dades sobre ecosistemes mediterranis, de fet es considera una de les regions mediterrànies més actives dins de la IPBES.

L’avaluació, titulada Avaluació temàtica de Pol·linitzadors, Pol·linització i Producció d’Aliments, és la primera avaluació d’aquest tipus que es basa en el coneixement disponible que ofereix la ciència, així com també el que integra la tradició indígena i els sistemes de coneixement més locals. El document avalua críticament un conjunt enorme de coneixements sobre els pol·linitzadors, la pol·linització i la producció d’aliments. L’objectiu del document és garantir que les persones que prenen les decisions polítiques tenen accés a la informació de més qualitat disponible actualment. Un equip de 77 experts de tot el món va compilar tota la informació. L’avaluació cita al voltant de 3.000 articles científics i inclou informació sobre pràctiques basades en el coneixement indígena i local de més de 60 llocs de tot el món. L’avaluació es va sotmetre a dues rondes de revisió  per part d’experts i de governs.

La IPBES es va crear fa quatre anys amb 124 nacions d’arreu del món com a membres fundadors, el seu objectiu és formar una intersecció sòlida entre el coneixement científic internacional i la presa de decisions polítiques a nivell mundial.

Els factors que afecten els pol·linitzadors són diversos

Aquesta avaluació ha trobat que aproximadament el 16 % dels pol·linitzadors vertebrats estan en perill d’extinció a nivell mundial — aquest percentatge augmenta fins un 30 % en les espècies de les illes — amb una tendència creixent.

Encara que la majoria dels insectes pol·linitzadors no s’han avaluat a nivell mundial, les avaluacions fetes a nivell regional i nacional indiquen nivells d’amenaça alts, en particular per a les abelles i les papallones — a nivell local, sovint, més del 40 % de les espècies d’invertebrats estan amenaçades.

“Els pol·linitzadors salvatges de certes regions, especialment les abelles i papallones, estan sent amenaçats per diversos factors,” va dir el Vicepresident de la IPBES, el senyor Robert Watson. “La seva disminució es deu principalment als canvis en l’ús del sòl, les pràctiques agrícoles intensives i l’ús de pesticides, l’impacte de les espècies exòtiques invasores, les malalties i plagues, i el canvi climàtic.”

Els descensos regionals dels pol·linitzadors silvestres han estat confirmats en el nord d’Europa Occidental i a Amèrica del Nord. Tot i que els casos locals de declivi s’han documentat en altres parts del món, les dades són encara massa pobres per treure’n conclusions generals.

Moment de la roda de premsa de presentació de l'informe

Moment de la roda de premsa de presentació de l’informe

Hi ha nombroses opcions per salvar els pol·linitzadors

“La bona notícia és que es poden seguir una sèrie de passos per reduir els riscos que afecten els pol·linitzadors, incloent les pràctiques basades en el coneixement indígena i local”, comenta  Zakri Abdul Hamid, elegit president fundador de la IPBES en la seva primera reunió plenària el 2012.

Es pot, per exemple, promoure l’agricultura sostenible, que contribueix a diversificar el paisatge agrícola i fa ús dels processos ecològics com a part de la producció d’aliments.

Altres opcions més específiques inclouen:

  • Mantenir o crear una major diversitat d’hàbitats pol·linitzadors en els paisatges agrícoles i urbans
  • Donar suport a les pràctiques tradicionals que promouen el paisatge en mosaic, la rotació de cultius, i la coproducció entre la ciència i el coneixement local indígena;
  • Afavorir l’educació i l’intercanvi de coneixements entre els agricultors, els científics, la indústria, les comunitats i el públic en general;
  • Disminuir l’exposició als pesticides dels pol·linitzadors mitjançant la reducció del seu ús, la recerca de formes alternatives de control de plagues, i l’adopció d’una sèrie de pràctiques d’aplicació específiques, incloses les tecnologies per reduir la dispersió de pesticides;
  • Millorar la cria d’abelles amb més atenció al control de patògens, juntament amb la millora de la  regulació del comerç i l’ús comercial dels pol·linitzadors. 

Els resultats addicionals 

  • Una gran diversitat de pol·linitzadors silvestres contribueix a una major estabilitat en la pol·linització, fins i tot quan ja hi ha un gran nombre d’abelles en aquell entorn.
  • Els rendiments dels cultius depenen tant de les espècies silvestres com de les gestionades.
  • L’abella de la mel és el pol·linitzador més estès al món i produeix uns 1.6 milions de tones de mel a l’any.
  • El nombre de ruscs a nivell mundial s’ha incrementat en els últims 50 anys, però s’ha produït una disminució en molts països europeus i nord-americans.
  • El canvi climàtic ha portat a canvis en la distribució de molts borinots i papallones i de les plantes que depenen d’ells.

Els pol·linitzadors són molt importants a nivell econòmic, social i cultural

“Els pol·linitzadors contribueixen de forma important a la producció mundial d’aliments i a la seguretat nutricional”, comenta Vera Lucia Imperatriz Fonseca, doctora i codirectora de l’avaluació i professora de la Universitat de Sao Paulo. “La seva salut està directament vinculada al nostre benestar”.

Hi ha més de 20.000 espècies d’abelles, a més de milers d’espècies de papallones, mosques, arnes, escarabats, ocells, ratpenats i altres animals que contribueixen a la pol·linització.

Els cultius que es pol·linitzen inclouen aquells que ens proporcionen fruites, hortalisses, llavors, fruits secs i olis vegetals. Molts d’aquests són molt importants com a font dietètica, ja que aporten vitamines i minerals, sense els quals el risc de malnutrició podria augmentar. A més, bastants cultius representen una font de diners important en països en vies de desenvolupament a través, per exemple, de la producció de cafè i cacau.

“Sense els pol·linitzadors, molts de nosaltres ja no podríem gaudir del cafè, la xocolata i les pomes, entre d’altres aliments que són part de la nostra vida quotidiana”, diu Simon Potts.

Més de tres quartes parts dels cultius del món depenen en part de la pol·linització d’insectes o altres animals. Entre 235.000 milions i 577.000 milions de dòlars de la producció alimentària depenen directament de la contribució dels pol·linitzadors.

La xocolata, per exemple, deriva de la llavor de l’arbre del cacau (el valor anual dels cultius mundials de cacau és de 5.700 milions de dòlars). Els cecidòmids i ceratopogònids, dues famílies de mosquetes, són essencials per a la seva pol·linització.

El volum de la producció agrícola que depèn de la pol·linització per animals ha incrementat un 300% durant els darrers 50 anys. A més, gairebé el 90% de les plantes silvestres depenen en certa mesura de la pol·linització animal.

A més dels cultius alimentaris, els pol·linitzadors contribueixen als cultius que proporcionen els biocombustibles (per exemple, olis de colza i palma), fibres (per exemple cotó), medicines, farratge per al bestiar, i materials de construcció. Algunes espècies també proporcionen materials com ara cera d’abella per a les espelmes i instruments musicals, arts i artesanies.

Els pol·linitzadors, especialment les abelles, també han tingut un paper important durant la història humana com a fonts d’inspiració per a l’art, la música, la religió i la tecnologia. A més, milloren la qualitat de vida, ocupen un espai important en el nostre patrimoni cultural com a símbols d’identificació, paisatges significatius. De fet, els passatges sagrats sobre les abelles es reprodueixen en les principals religions del món.

Nota de premsa original: http://www.ipbes.net/article/pollinators-vital-our-food-supply-under-threat

Informe: http://www.ipbes.net/sites/default/files/downloads/IPBES-4-INF-2.pdf

, , , , , ,

CREAF
El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
Ser capaç d’innovar redueix el risc d’extinció dels ocells
6 d'abril 2020J.Luis Ordóñez
El CREAF posa el seu granet de sorra per combatre el coronavirus
30 de març 2020Verónica Couto Antelo
El Clúster de la Bioenergia de Catalunya i el CREAF promouran la recerca i la innovació en la gestió forestal sostenible
30 de març 2020CREAF
Tenir un cervell gran o criar moltes vegades permet a les aus ser bones urbanites
26 de març 2020Anna Ramon Revilla
, , ,
Vídeo: El magnetisme entre l’escola Peramàs i el CREAF
24 de març 2020Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: