,

El límit superior dels boscos puja més lentament que les temperatures al Tibet

21 d'abril 2016

La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.

Límit superior d'un bosc d'Abies georgei a l'altiplà del Tibet. Autor: Alpandino (CC BY NC 2.5 CH)

Límit superior d’un bosc d’Abies forrestii a l’altiplà del Tibet. Autor: Alpandino (CC BY NC 2.5 CH)

En un context de canvi climàtic on les temperatures augmenten, l’ascens del límit del bosc es frena o s’atura pels arbustos i herbes que hi conviuen i competeixen pels mateixos recursos. Tot i que fins ara s’ha considerat l’escalfament del clima com la causa de la pujada del límit superior dels boscos, la singular virginitat de la zona ha permès entendre que no només el clima i els humans afecten el límit arbori, sinó que també hi tenen importància la geomorfologia del terreny i les relacions biològiques entre les espècies que hi cohabiten.

L’estudi s’ha publicat a la revista científica PNAS i l’ha dirigit l’investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas. Els resultats obtinguts mostren que l’ascens de la línia superior dels boscs a l’altiplà del Tibet situada a uns 4.900 msnm, la cota màxima a l’hemisferi nord— ha estat més lent i contingut que en altres punts del planeta. La investigació revela que en la majoria dels llocs estudiats on la cobertura dels matolls i l’alçada d’aquests són importants, el límit arbori s’ha mantingut estable els darrers 100 anys. Només en aquells casos on hi havia pocs arbustos i eren de mida petita, el bosc ha pujat, fins un màxim de 80m. En aquests casos el límit arbori sí que ha respost a l’augment de les temperatures.

“Hem demostrat una vegada més que el paper clau del clima no ens ha de fer oblidar el de la pròpia biologia”.

“En general, fins ara s’havia considerat que en ecosistemes alpins i subalpins l’ascens del bosc responia sobretot a l’escalfament del clima, ja que són les temperatures mínimes les que limiten el creixement dels arbres en aquestes zones” explica l’investigador del CREAF. Per això els autors de l’article havien suposat que l’augment de la temperatura hauria incrementat i accelerat l’establiment d’arbres cada vegada més a munt. ”Amb aquesta recerca hem pogut entendre i explicar la discrepància entre el ritme i la intensitat de l’escalfament global i la dinàmica del límit arbori observada a l’altiplà asiàtic”, afegeix Peñuelas. I encara rebla: “hem demostrat una vegada més que el paper clau del clima no ens ha de fer oblidar el de la pròpia biologia”.

Els boscos de l’altiplà del Tibet ofereixen als científics una zona verge sense activitat humana

El fet de ser una zona encara prístina, allunyada de l’activitat humana i ramadera, “ha permès demostrar el paper clau de les interaccions biològiques entre la comunitat de matolls i herbes i la d’arbres”, comenta Josep Peñuelas. Afegeix que ha estat molt interessant poder treure el factor humà d’aquest tipus d’estudi, cosa que no passa sovint, per exemple quan s’investiga als Pirineus o Montseny, amb molta més pressió antròpica recent.

 

ARTICLE

Liang, E., Wang, Y., Piao, S., Lu, X., Camarero, J.J., Zhu, H., Zhu, L., Ellison, A.M., Ciais, P., Peñuelas, J. Species interactions slow warming-induced upward shifts of treelines on the Tibetan Plateau. (2016). PNAS. DOI: 10.1073/pnas.1520582113.

, , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Marcos Fernández-Martínez, Josep Peñuelas i Jordi Sardans guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona 2018
15 de febrer 2019CREAF
,
Els boscos de Catalunya es mantenen verds tot i la gran quantitat de processionària
12 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
, , ,
11 dones imprescindibles per l’ecologia terrestre i l’evolució
11 de febrer 2019CREAF
El CREAF i l’escola Peramàs de Mataró comencen una relació plena de magnetisme
6 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
Comença un nou projecte que vol integrar la gestió de la biodiversitat en la gestió forestal sostenible
5 de febrer 2019CREAF

Follow CREAF on: