Search

El límit superior dels boscos puja més lentament que les temperatures al Tibet

Límit superior d'un bosc d'Abies georgei a l'altiplà del Tibet. Autor: Alpandino (CC BY NC 2.5 CH)
Límit superior d'un bosc d'Abies georgei a l'altiplà del Tibet. Autor: Alpandino (CC BY NC 2.5 CH)

La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.

Límit superior d'un bosc d'Abies georgei a l'altiplà del Tibet. Autor: Alpandino (CC BY NC 2.5 CH)
Límit superior d’un bosc d’Abies forrestii a l’altiplà del Tibet. Autor: Alpandino (CC BY NC 2.5 CH)

En un context de canvi climàtic on les temperatures augmenten, l’ascens del límit del bosc es frena o s’atura pels arbustos i herbes que hi conviuen i competeixen pels mateixos recursos. Tot i que fins ara s’ha considerat l’escalfament del clima com la causa de la pujada del límit superior dels boscos, la singular virginitat de la zona ha permès entendre que no només el clima i els humans afecten el límit arbori, sinó que també hi tenen importància la geomorfologia del terreny i les relacions biològiques entre les espècies que hi cohabiten.

L’estudi s’ha publicat a la revista científica PNAS i l’ha dirigit l’investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas. Els resultats obtinguts mostren que l’ascens de la línia superior dels boscs a l’altiplà del Tibet situada a uns 4.900 msnm, la cota màxima a l’hemisferi nord— ha estat més lent i contingut que en altres punts del planeta. La investigació revela que en la majoria dels llocs estudiats on la cobertura dels matolls i l’alçada d’aquests són importants, el límit arbori s’ha mantingut estable els darrers 100 anys. Només en aquells casos on hi havia pocs arbustos i eren de mida petita, el bosc ha pujat, fins un màxim de 80m. En aquests casos el límit arbori sí que ha respost a l’augment de les temperatures.

“Hem demostrat una vegada més que el paper clau del clima no ens ha de fer oblidar el de la pròpia biologia”.

“En general, fins ara s’havia considerat que en ecosistemes alpins i subalpins l’ascens del bosc responia sobretot a l’escalfament del clima, ja que són les temperatures mínimes les que limiten el creixement dels arbres en aquestes zones” explica l’investigador del CREAF. Per això els autors de l’article havien suposat que l’augment de la temperatura hauria incrementat i accelerat l’establiment d’arbres cada vegada més a munt. ”Amb aquesta recerca hem pogut entendre i explicar la discrepància entre el ritme i la intensitat de l’escalfament global i la dinàmica del límit arbori observada a l’altiplà asiàtic”, afegeix Peñuelas. I encara rebla: “hem demostrat una vegada més que el paper clau del clima no ens ha de fer oblidar el de la pròpia biologia”.

Els boscos de l’altiplà del Tibet ofereixen als científics una zona verge sense activitat humana

El fet de ser una zona encara prístina, allunyada de l’activitat humana i ramadera, “ha permès demostrar el paper clau de les interaccions biològiques entre la comunitat de matolls i herbes i la d’arbres”, comenta Josep Peñuelas. Afegeix que ha estat molt interessant poder treure el factor humà d’aquest tipus d’estudi, cosa que no passa sovint, per exemple quan s’investiga als Pirineus o Montseny, amb molta més pressió antròpica recent.

 

ARTICLE

Liang, E., Wang, Y., Piao, S., Lu, X., Camarero, J.J., Zhu, H., Zhu, L., Ellison, A.M., Ciais, P., Peñuelas, J. Species interactions slow warming-induced upward shifts of treelines on the Tibetan Plateau. (2016). PNAS. DOI: 10.1073/pnas.1520582113.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia