,

El món és cada vegada més verd des de fa 33 anys

26 d'abril 2016

La Terra s’ha enverdit des de 1982 en uns 36 milions de km2, una superfície semblant a dues vegades els EUA. Tot sembla indicar que ha estat així sobretot com a resultat de l’efecte fertilitzant que exerceix el diòxid de carboni (CO2) atmosfèric sobre les plantes. L’estudi s’ha fet a partir d’imatges de satèl·lits que han permès copsar aquest augment de la superfície foliar terrestre. 

Canvi de la superfície foliar en percentatge, des de 1982 a 2015. Com més verd, més ha augmentat el nombre de fulles; com més lila, més ha disminuït el nombre de fulles. Autor: Ranga B. Myneni, Universitat de Boston

Canvi de la superfície foliar en percentatge, des de 1982 a 2015. Com més verd, més ha augmentat el nombre de fulles; com més lila, més ha disminuït el nombre de fulles. Autor: Ranga B. Myneni, Universitat de Boston

La Terra té ara més verd que fa tres dècades. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi internacional en el que hi ha participat l’investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas, i que es publica el 25 d’abril a la revista Nature Climate Change. La investigació ha detectat un ascens significatiu de la quantitat de biomassa verda —les fulles—, en el 40 % de les regions del planeta des de 1982 a 2015, mentre que nomes en un 4% s’ha apreciat una pèrdua significativa de vegetació.

“Amb aquest estudi, hem pogut atribuir el reverdiment del planeta a l’augment dels nivells de CO2 atmosfèrics provocat pel consum de combustibles fòssils”, assegura Peñuelas. En haver-hi més diòxid de carboni, les plantes han pogut generar més fulles capturant-lo de l’atmosfera, durant la fotosíntesi. Gràcies a això, l’increment de la concentració d’aquest gas d’efecte d’hivernacle s’ha vist frenat.

Aquesta gran addició de verd “pot tenir la capacitat de canviar els cicles de l’aigua i del carboni a nivell global”, afegeix Josep Peñuelas. Altres estudis ja havien detectat abans que les plantes eren capaces d’emmagatzemar cada vegada més carboni des de 1980, el que concorda totalment amb la idea de reverdiment (‘greening’, en anglès) planetari que defensa aquest estudi.

Detall d’Europa del canvi de la superfície foliar en percentatge, des de 1982 a 2015. Autor: Ranga B. Myneni, Universitat de Boston

Detall d’Europa del canvi de la superfície foliar en percentatge, des de 1982 a 2015. Autor: Ranga B. Myneni, Universitat de Boston

Les emissions de CO2 segueixen sent un problema

Tanmateix, això no significa que l’augment de CO2 atmosfèric sigui positiu pel clima. Malgrat aquesta major quantitat de fulles, “el canvi climàtic, l’augment de la temperatura global, l’increment del nivell del mar, el desgel o les tempestes tropicals cada cop més potents són un fet”, assevera Peñuelas. A més, afegeix que “l’efecte fertilitzant del diòxid de carboni cada vegada és menor a mesura que les plantes van aclimatant-se a aquest augment o troben a faltar altres recursos necessaris pel seu creixement com l’aigua o els nutrients, sobretot el fòsfor”.

Aquesta fertilització per part del CO2 és el principal motiu (en un 70%) pel qual la Terra s’està enverdint. Però l’estudi, a més, identifica el canvi climàtic (en un 8%), el nitrogen atmosfèric (en un 9%) i els canvis d’usos del sòl  (en un 4%) com a altres raons de pes que caldrà seguir per veure com evoluciona la vegetació a nivell planetari.

 

ARTICLE

Zhu, Z., Peñuelas, J., et al. Greening of the Earth and its divers. (2016) Nature Climate Change. DOI: 10.1038/NCLIMATE3004

, , , , , , , , ,

El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
,
L’Andrea Duane, protagonista de la secció ‘Mujeres que salvan la tierra’ de La Vanguardia
6 d'agost 2020Verónica Couto Antelo
El canvi climàtic i el creixement poblacional, claus del declivi de la civilització de l’Illa de Pasqua
30 de juliol 2020Verónica Couto Antelo
Un estudi participatiu ha permès observar 2.579 papallones de 29 espècies diferents als parcs i platges metropolitans
24 de juliol 2020CREAF
El canvi climàtic, la desforestació i els incendis modifiquen la fragància de la selva de l’Amazones
23 de juliol 2020Anna Ramon Revilla
,
Noves propostes per entendre com funciona la vegetació del planeta
20 de juliol 2020Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: