Search

El reverdiment de la terra està arribant al seu límit

Foto: Josep Fuster (CC-BY)
Foto: Josep Fuster (CC-BY)

Un nou estudi publicat a Nature Ecology and Evolution revela que l’abundància de CO2 a l’atmosfera ja no té el potent efecte fertilitzant que tenia fins ara sobre la vegetació. El reverdiment que s’havia observat els darrers anys s’està frenant i això farà que els nivells de CO2 a l’atmosfera pugin, que augmentin per tant les temperatures i que hi hagi canvis en el clima cada cop més severs.

Foto: Josep Fuster (CC-BY)
Foto: Josep Fuster (CC-BY)

Els ecosistemes terrestres estan donant senyals de saturació i s’està debilitant la seva capacitat per capturar carboni atmosfèric. Alhora, l’escalfament global provoca que aquests ecosistemes siguin cada vegada menys productius, especialment durant les onades de calor. Un estudi publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, i liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas, conclou que la menor productivitat i la desacceleració de la captació de carboni provocaran un nou canvi d’escenari.

D’un escenari global dominat pels efectes positius de la fertilització de carboni i nitrogen passarem a un període caracteritzat per la saturació dels ecosistemes i per majors impactes del canvi climàtic, especialment l’escalfament del planeta”, comenta el Dr. Peñuelas.

Gràcies als ecosistemes terrestres, anualment es retira prop d’un terç de les emissions de diòxid de carboni que generem els humans amb l’ús de combustibles fòssils, la indústria i el canvi d’usos del sòl. “Si les emissions humanes continuen augmentant i els ecosistemes cada cop són menys eficients en retirar el carboni, passarem d’un escenari on l’excés de CO2 ja no actuarà tant com un fertilitzant que afavoreix el creixement de la vegetació, cap a un període on la major quantitat de carboni atmosfèric acceleri l’escalfament global”, explica Peñuelas. De fet, “no només els ecosistemes podran segrestar cada vegada menys carboni, sinó que aquest romandrà menys temps en les plantes i els sòls i retornarà abans a l’atmosfera”, afegeix Jordi Sardans, coautor i investigador del CREAF.

La manca de nutrients provoca que la vegetació no creixi indefinidament

Els ecosistemes actuen com un tampó amb la captura del carboni, i això ha ajudat a frenar els efectes de l’increment de CO2 i a reduir els impactes del canvi climàtic. Però actualment la manca d’altres nutrients, com el potassi i sobretot el fòsfor, i els canvis en el clima comencen a ser uns obstacles insalvables i limiten el creixement de les plantes. La disponibilitat de nutrients en el futur serà la que marqui la capacitat de la vegetació per retirar el carboni de l’atmosfera.

És necessari que entenguem millor com funciona el cicle del fòsfor i quins factors en regulen la seva circulació als ecosistemes”, explica Marcos Fernández Martínez, investigador del CREAF i un dels autors de l’estudi.

“La severitat de fenòmens climàtics com les sequeres també són especialment negatives per a la productivitat de les plantes, sobretot si ocorren en períodes de creixement de la vegetació”, explica Jofre Carnicer, autor de l’estudi i investigador del CREAF. De fet, un escalfament global de 2 ºC no incrementaria gaire la freqüència d’onades de calor. Però amb un increment de 3 ºC, estius tan calorosos com el de 2003 es produirien cada tres o quatre anys, la qual cosa afectaria la captació de carboni dels boscos molt més que fins ara.

Durant el 2015 hi va haver grans incendis al sud-est asiàtic, emblanquiment del corall a Austràlia, sequeres a Àfrica i inundacions a Sud-Amèrica associades a un Niño històric, alimentat per les temperatures rècord i que il·lustren aquesta transició cap a un món més càlid. Per tant, “hem de conèixer millor els impactes del canvi climàtic i saber quines mesures de mitigació cal aplicar per complir els acords de la COP21 sobre l’augment de temperatura del planeta, finalitza l’autor principal de la investigació, Josep Peñuelas.

 ARTICLE

Peñuelas J., Ciais P., Canadell JG., Janssens I., Fernandez-Martinez M., Carnicer J., Obersteiner M., Piao S., Vautard R., Sardans J. (2017). Shifting from a fertilization-dominated to a warming-dominated period. Nature Ecology & Evolution, DOI: 10.1038/s41559-017-0274-8

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia