Els boscos europeus estan frenant la sortida prematura de les fulles

23 de setembre 2015

Tot i que entre 1980 i 1994 els arbres brotaven 4 dies abans per cada grau que augmentava la temperatura, avui dia ja només ho fan amb 2 dies d’antelació. Segons l’estudi en què ha participat Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC al CREAF, els hiverns més càlids i les hores de llum estan forçant a les plantes a controlar els calendaris fenològics.

Brots de faig (Fagus sylvatica). Foto: G.Peeples (CC-BY)

Brots de faig (Fagus sylvatica). Foto: G.Peeples (CC-BY)

Segons un estudi publicat recentment a Nature, la sortida anticipada de les fulles dels arbres s’ha anat frenant des de 1980. Fins ara, la majoria de teories científiques apuntaven que l’escalfament global i el conseqüent avançament de la primavera estaven avançant la sortida de les fulles fins a 4 dies per cada grau que augmentava la temperatura.

Es creia que les plantes brotarien més i més aviat a mesura que augmentés l'escalfament del planeta.

No obstant això, l’estudi de Nature demostra que l’anticipació de l’arribada de la primavera es podria veure frenada per un altre factor que regula la sortida de les fulles: l’acumulació de fred durant l’hivern. “Hem observat que els arbres europeus no estan fent sortir les fulles tan aviat com es pensava, perquè necessiten acumular un cert nombre de nits fredes per despertar de l’estat de dormició hivernal”, comenta Josep Peñuelas, director de la Unitat d’Ecologia Global del CREAF i professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

L’evidència empírica d’aquest fet ja es coneixia gràcies a experiments de manipulació amb arbres joves, però encara no s’havia pogut observar a la natura. Ara, un equip internacional d’investigadors de la Xina, Bèlgica, França, Espanya, Suïssa i Alemanya han comprovat, durant 30 anys i en 1.245 parcel·les, que els hiverns més càlids estaven contrarestant l’arribada prematura de la primavera fenològica ja que les fulles de les set espècies d’arbres més predominants d’Europa no avançaven la seva sortida a la velocitat prevista fins ara.

Entre 1980 i 1994, per cada grau que havia incrementat la temperatura primaveral, la sortida de les fulles havia avançat 4 dies. En canvi, entre 1999 i 2003, aquest nombre s'havia retardat fins a 2,3 dies per cada grau.

“Aquesta menor sensibilitat dels arbres al canvi climàtic probablement s’explica perquè, durant l’hivern, cada cop fa menys fred i les plantes necessiten acumular durant més temps el fred necessari per despertar de la dormició hivernal”, comenta Peñuelas. “Si segons marquen els models, cada vegada l’hivern resulta més càlid, es frenarà l’avanç en la sortida prematura de les fulles”, conclou. Tot i així, la minvant sensibilitat de la sortida de les fulles a l’escalfament progressiu preocupa els investigadors perquè redueix el potencial de els boscos de segrestar més carboni.

Els dies curts alerten a les plantes del perill de gelades

L’estudi també esmenta un altre mecanisme de control que frena la sortida prematura de les fulles: el foto-període. “Les plantes estan evitant que els brots surtin abans d’hora perquè detecten les poques hores de llum característiques de l’hivern. Gràcies a aquest mecanisme protegeixen els primers brots dels possibles danys de les gelades”, explica l’investigador del CREAF, encara que d’altra banda , suggereix que “si continua disminuint el fred hivernal, pot ser que els arbres caducifolis tinguin problemes per controlar la sortida i desenvolupament de les fulles com s’observa quan es planten fruiters a països més càlids”.

Article:

Yongshuo H. Fu, Hongfang Zhao, Shilong Piao, Marc Peaucelle, Shushi Peng, Guiyun Zhou, Philippe Ciais, Mengtian Huang, Annette Menzel, Josep Penuelas, Yang Song, Yann Vitasse, Zhenzhong Zeng & Ivan A. Janssens. Declining global warming effects on the phenology of spring leaf unfolding doi:10.1038/nature15402

, , , , , , , , , , ,

Tècnic en comunicació al CREAF. Sóc Biòloga Ambiental (UAB) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF).
Articles relacionats
,
La Ricarda, l’última peça del delta del Llobregat?
19 de setembre 2021Verónica Couto Antelo
, ,
Any complicat per als boscos de Catalunya
16 de setembre 2021Pau Guzmán
,
Alba Anadon Rosell: una mirada amable amb un discurs contundent
14 de setembre 2021Adriana Clivillé
,
Supervisar el NO₂ atmosfèric permet predir si el confinament és eficaç contra una pandèmia
16 d'agost 2021Adriana Clivillé
Les espècies d’abelles amb cervells més grans aprenen millor
16 d'agost 2021Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: