Search

Els boscos mixtos i els que incorporen espècies no natives són més resistents a les pertorbacions

Els boscos de coníferes són menys resistents a les pertorbacions naturals. Autor: Lluís Comas
Els boscos de coníferes són menys resistents a les pertorbacions naturals. Autor: Lluís Comas

La capacitat de rebrotar després del foc, tenir l’escorça gruixuda i les arrels profundes són característiques essencials per oferir més resistència a pertorbacions naturals. Fixant-se en aquests i altres trets, investigadors del CREAF i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) han creat un índex de Persistència que permet determinar quins són els boscos més resistents a episodis adversos com sequeres, incendis i ventades.

Els boscos de coníferes són menys resistents a les pertorbacions naturals. Autor: Lluís Comas
Els boscos de coníferes són menys resistents a les pertorbacions naturals. Autor: Lluís Comas

L’índex de Persistència ha estat desenvolupat per a aquesta investigació, i gràcies a això s’han pogut categoritzar quins tipus de boscos presents a la Península Ibèrica són més resistents a la manca d’aigua, el foc i els forts episodis de vent. Aquest índex es basa en diverses característiques que presenten les espècies que conformen un determinat bosc, i a la diversitat i abundància de les pròpies espècies. Els boscos que contenen espècies no natives, com l’eucaliptus, són els més resistents i els que es recuperarien millor després d’una pertorbació. Els boscos mixtes, amb una riquesa d’espècies relativament alta, també semblen força resistents segons l’índex. En canvi, els boscos de coníferes han obtingut un valor inferior per a l’índex de Persistència. Aquests resultats, a més, obren una opció a l’hora de plantejar la gestió dels recursos forestals i la conservació dels boscos.

L’estudi, liderat per la investigadora del CTFC Martina Sánchez-Pinillos, també hi han participat els investigadors Lluís Coll, Miquel de Cáceres i Aitor Ameztegui, del CREAF i el CTFC. Podeu llegir-ne més a l’entrada que ha fet el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya al seu blog.

ARTICLE

Sánchez-Pinillos, M., Coll, L., de Cáceres, M., Ameztegui, A. Assessing the persistence capacity of communities facing natural disturbances on the basis of species response traits. (2016) Ecological Indicators. DOI: 10.1016/j.ecolind.2016.01.024

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.
Notícies
Galdric Mossoll

Què és la resiliència forestal?

El canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?   

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia