,

Els boscos nous creixen més però són més sensibles al canvi climàtic

9 d'octubre 2019

Un estudi liderat pel CREAF ha comprovat que els nous boscos, que creixen a les terres abandonades per l’èxode rural, són capaços de segrestar més CO2 de l’atmosfera. Aquest efecte podria ser temporal perquè la seva fusta és menys densa i això els fa més vulnerables als esdeveniments climàtics extrems.

Tènica extraient un testimoni de fusta. Crèdit: CREAF.

Extracció d’un testimoni de fusta. Crèdit: CREAF.

Durant el segle XX l’èxode rural va provocar que terres de conreus o de pastures quedessin abandonades, especialment arreu de l’Europa mediterrània. Aquestes terres es van omplir de bosc, un procés lent que avui en dia continua i que ha donat lloc al que coneixem com els “nous boscos”. Quin paper tenen aquests boscos? Són uns aliats en la lluita contra el canvi climàtic?

Un estudi recent publicat a la revista Agricultural and Forest Meteorology i liderat pels investigadors del CREAF Raquel Alfaro-Sánchez i Josep Maria Espelta, demostra que aquests nous boscos creixen més que els boscos que ja existien, descomptant els efectes de l’edat o de la densitat del bosc. Concretament, un 32% més. Això és una bona notícia. Per créixer més ràpid segresten més CO2 de l’atmosfera i podrien contribuir a mitigar l’excés d’aquest gas a l’atmosfera. Segons l’estudi, un dels motius que ha provocat aquest millor creixement és el terreny sobre el que es troben. Els boscos nous han heretat un sòl més fèrtil fruit de les activitats agrícoles i ramaderes que s’hi desenvolupaven en el passat.

Per fer l’estudi l’equip de recerca va extreure testimonis de fusta d’arbres en  fagedes recents (establertes després de 1950) i de preexistents (anteriors al 1950) a Osona i el Ripollès. Els anells dels arbres van ser la clau per comprovar aquest creixement, com més amples eren els anells més creixement acumulat hi havia hagut en el mateix període.

testimoni_fusta

Créixer més pot deixar-te més feble davant del canvi climàtic

L’equip de recerca però va voler anar més enllà i comprovar si aquest creixement més ràpid comportava al mateix temps algun efecte negatiu, sobretot en un clima canviant com el que tenim avui en dia.  El resultat va ser clar, aquest creixement ràpid fa que els arbres formin una fusta menys densa, fins un 3% menys “Aquest fusta menys densa deixa els arbres en una pitjor situació davant de condicions climàtiques extremes, com pot ser la sequera, o d’altres esdeveniments com les plagues o les ventades”, comenta la investigadora Raquel Alfaro que ha liderat l’estudi.

“De moment, les “noves fagedes” responen molt bé durant els anys amb abundant precipitació i això els permet resistir millor pitjors condicions els anys de sequera. Tot i això, aquest efecte pot anar disminuint o fins i tot desaparèixer si s’incrementa la reiteració de sequeres, una situació més que probable en un futur” afirma Josep Maria Espelta, coordinador del projecte al CREAF. Si és aquest el cas, els serveis ecosistèmics proveïts per aquests boscos “recents” hauran estat molt transitoris. En aquest sentit, caldrà que la gestió forestal tingui en compte aquestes possibles diferències entre boscos nous i preexistents per tal de garantir la seva conservació en un escenari de crisi climàtica com l’actual.

Aquest projecte s’ha dut a terme en el marc del projecte SPONFOREST finançat per la UE i hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Stirling.

 

Article de referència:

Alfaro-Sánchez, R., Jump, A. S., Pino, J., Díez-Nogales, O., & Espelta, J. M. (2019). Land use legacies drive higher growth, lower wood density and enhanced climatic sensitivity in recently established forests. Agricultural and forest meteorology276, 107630.

, , , , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
La ciència ciutadana és una font de dades per a fer el seguiment dels objectius de desenvolupament sostenible
11 d'octubre 2019Ángela Justamante
,
Life-Polyfarming proposa un canvi de model agroalimentari totalment sostenible
8 d'octubre 2019Ángela Justamante
El CREAF aconsegueix l’acreditació ‘Severo Ochoa’
7 d'octubre 2019CREAF
Som a temps d’aturar el canvi climàtic?
4 d'octubre 2019CREAF
El CREAF col·labora amb Els Matins de TV3 en una nova secció sobre crisi climàtica
4 d'octubre 2019CREAF

Follow CREAF on: