Els boscos no es distribueixen pel planeta a l’atzar, sinó que viuen on hi ha la pluja i la temperatura que necessiten. Tot i això, el canvi climàtic està modificant aquestes dues variables a un ritme accelerat. A les zones on avui hi ha un clima concret en 50 anys n’hi haurà un altre. Per exemple, les previsions diuen que cap al 2070, Valladolid o la costa de Barcelona, poden patir temperatures màximes al juliol com les que ara es pateixen a Sevilla.

Què faran els boscos a mesura que canviï el clima? Fugir. Fugiran del canvi climàtic colonitzant espais més frescos i humits. No veurem arbres córrer, o moure’s amb les arrels, ho faran de forma més lenta i subtil, de generació a generació ajudant-se de la dispersió de les seves llavors. Una fugida lenta que es donarà a mesura que algunes llavors germinaran i creixeran en zones més altes, on abans no podien, a mesura que altres ja no sobreviuran on abans sí que ho feien.

Què faran els boscos a mesura que canviï el clima? Fugir. Fugiran del canvi climàtic colonitzant espais més frescos i humits. Seran prou ràpids els boscos? Si viuen a prop de les muntanyes, sí; si viuen a la plana, segurament no.

Seran prou ràpids els boscos? Si viuen a prop de les muntanyes, sí; si viuen a la plana, segurament no. Així ho diuen múltiples publicacions científiques que han anat apareixent els darrers anys i que el CREAF ha resumit per elaborar l’exposició efímera ‘Boscos en Moviment‘* que es va presentar la setmana passada al CCCB. Als llocs on hi ha molt pendent, com en una muntanya, les condicions climàtiques canvien molt ràpid en molt poc espai. Així, els arbres poden trobar condicions millors d’humitat i temperatura recorrent una distància molt petita i molt més ràpid. És per això que es considera que les muntanyes seran els refugis de la majoria d’espècies forestals i que els arbres de les planes patiran molt més els efectes del canvi climàtic els propers 50 anys.

Els boscos van ocupant cotes cada vegada més altes de les muntanyes per trobar un ambient més fresc i humit. Els que no són capaços d’arribar a les noves condicions (els de la plana) desapareixen.

Els avets, els arbres més ràpids; els faigs, els més lents

Com que durant la darrera glaciació els boscos van haver de moure’s de forma molt sobtada es van poder establir les velocitats aproximades dels arbres més coneguts. En un estudi publicat el 2013 a Plos One es va establir que els arbres del gènere Abies (avets) es podien arribar a moure uns 750 metres per any; els del gènere Pinus (els pins), uns 500 metres per any; els roures i alzines (gènere Quercus), uns 300 metres; i els faigs (Fagus), només 150 metres per any. Això també reflecteix una altre fet que ja és coneix, i és el de la gran vulnerabilitat de les fagedes al canvi climàtic. Aquests arbres ja viuen en zones elevades a les muntanyes i no poden escalar gaire més. Per tant, les possibilitats que trobin zones adequades on sobreviure a les nostres latituds són cada cop més baixes.

*L’activitat ‘Boscos en moviment‘ es va presentar el passat 15 de març (únic dia) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). És una més de les activitats emmarcades dins l’exposició ‘Després de la fi del món‘ que el CCCB ha organitzat fins l’1 de maig de 2018. ‘Boscos en moviment’ és una mostra de com el canvi climàtic obligarà a boscos i espècies vegetals a migrar cap a climes més favorables (cap al nord o cap a munt a les muntanyes), i de com els boscos amb els quals hem crescut i en tenim records especials tindran dificultats per a mantenir-se. L’activitat ha estat ideada per la Paula Bruna i per nou persones del CREAF: en Jordi Martínez Vilalta, la Mireia Banqué, l’Elisabeth M.R. Robert, l’Anna Ramon, la Teresa Rosas, en Raúl García Valdés, en Víctor Granda, la Rossella Guerrieri i en Jokin Gorrotxategi.