, ,

Els boscos que emmagatzemen més carboni també tenen més biodiversitat

3 d'octubre 2018

Un estudi liderat per Judit Lecina del CREAF presenta el mapa de les zones prioritàries de protecció o hotspots de la península. Aquestes zones de la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia tenen valors màxims de biodiversitat i de capacitat d’emmagatzemar carboni.

Bosc temperat, foto Judit Lecina

Bosc temperat, foto Judit Lecina

Pensa en els principals motius pel quals hauríem de preservar un bosc. La llista segur que és llarga, però n’hi ha dos amb els que coincidiries amb la major part de la població: la seva capacitat d’absorbir CO2 de l’atmosfera i el fet que són una font de biodiversitat indiscutible.

Recentment, un nou estudi liderat per Judit Lecina-Diaz, investigadora del CREAF, i publicat a la revista Ecological Applications ha descobert que a Espanya els boscos que emmagatzemen més carboni són sovint els boscos on també hi resideix més diversitat d’espècies d’arbres i d’ocells forestals, i viceversa.

Aquesta relació té un gran valor des del punt de vista de la gestió dels nostres boscos.

L’estudi ha permès obtenir un mapa on es poden veure les zones boscoses de la península on coincideixen els valors màxims de les dues propietats: molta biodiversitat i molt carboni segrestat. Segons la investigadora, aquestes zones , denominades hotspots en la terminologia anglesa, són de màxima prioritat i cal gestionar-les o protegir-les per conservar el seu gran valor natural i la seva capacitat d’esmorteir els efectes del canvi climàtic.  A més, sabent que les dues característiques es relacionen de forma directa, l’estudi recomana implementar estratègies de gestió i conservació conjuntes que millorin o preservin tant els estocs de carboni com la biodiversitat d’arbres i ocells que contenen.

L’equip de recerca ha pogut comprovar que un hotspot es dóna on hi ha molts arbres junts i on les espècies que hi viuen tenen estructures diferents (arbres alts, baixos, amb més branques o amb menys).

“Com més arbres té un bosc, més carboni pot acumular. Si a això li sumes que els arbres siguin diferents entre ells, competiran menys pel sol i per altres recursos, creixeran més i hi haurà lloc per més espècies. En el cas dels ocells forestals, un bosc més atapeït i divers els ofereix més varietat de menjar i de llocs on fer el niu”, comenta Lecina-Diaz. Així mateix,  han trobat que les zones de muntanya aïllades i amb fortes pendents és on hi ha també més estoc de carboni i més diversitat tant d’arbres com d’ocells forestals. “En aquests llocs normalment no hi pot accedir l’ésser humà i els boscos i les espècies d’ocells que hi viuen creixen millor que si estiguessin sotmesos a la pressió humana”, conclou l’autora principal.

Au forestal. Foto: Andrea Reiman (CCBY)

Au forestal. Foto: Andrea Reiman (CCBY)

A la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia és on hi ha els boscos més preuats

Judit Lecina-Diaz i un equip format per investigadors i investigadores del CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universidade de Santiago de Compostela i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acompanyen la publicació amb un mapa  on es poden veure els boscos més preuats per la seva capacitat de retenir carboni i d’acollir biodiversitat. Aquests boscos es troben a la costa Cantàbrica, majoritàriament a zones del País Basc, nord de Navarra, Astúries i punts de Galícia; als Pirineus, Prepirineu,  Serralada Prelitoral catalana i als Ports de Catalunya i València; més a l’interior destaquen els espais de la Sierra de Cebollera, a la Rioja, la Sierra de Grazalema, a Andalusia, la Serranía de Cuenca, a Castilla la Mancha, la Cuenca Alta del Manzanares i la Sierra de Guadarrama a Madrid.

Mapa dels hotspots publicat a l'estudi

Mapa dels hotspots publicat a l’estudi

L’estudi també s’ha dut a terme al Canadà amb un equip de col·laboradors internacionals portuguesos i canadencs que han obtingut resultats equivalents però per la zona del Québec.

Aquesta recerca pot ajudar als que prenen decisions a enfocar les polítiques de gestió del medi natural. Cal que les polítiques de conservació i gestió forestal tinguin en compte aquests dos indicadors (estocs de C i biodiversitat) i les variables que els afecten perquè sovint, el que millori un indicador també millorarà l’altre, i es pot arribar a mesures de gestió efectives tant en matèria de conservació de la natura com de mitigació del canvi climàtic.

 

Bosc temperat del Quebec, Judit Lecina

Bosc temperat del Quebec, Judit Lecina

Article relacionat:

Lecina‐Diaz, J., Alvarez, A., Regos, A., Drapeau, P., Paquette, A., Messier, C., & Retana, J. (2018). The positive carbon stocks‐biodiversity relationship in forests: co‐occurrence and drivers across five sub‐climates. Ecological Applications.

, , , , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
,
L’abella gegant de la resina arriba a Catalunya
19 d'octubre 2018Albert Naya i Díaz
Alerta Forestal seguirà l’expansió de l’eruga del boix als boscos de Catalunya
16 d'octubre 2018Verónica Couto Antelo
, ,
Gestionar els boscos europeus no frenarà l’escalfament global
11 d'octubre 2018Anna Ramon Revilla
Mosquito Alert rep el 1r premi de ‘Ciencia en Acción’ de materials didàctics
9 d'octubre 2018Albert Naya i Díaz
LiquenCity buscarà 16 espècies de líquens per conèixer la qualitat de l’aire de Madrid i Barcelona
8 d'octubre 2018Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: