Els còrvids, els coloms, les tórtores i els estornells són els ocells més preparats per a la vida a la ciutat

25 de juny 2014

Un estudi liderat per investigadors del CREAF i del CSIC revela que la pèrdua de biodiversitat en ciutats no és el resultat de l’atzar sinó de la poca tolerància de la major part d’espècies a les alteracions que comporta la urbanització. Conèixer quins ocells estan menys preparats a la vida de ciutat és prioritari per avaluar els efectes d’un futur cada vegada més urbanitzat.

La garsa és un còrvid molt present a les ciutats. (Foto: Gonmi)

La garsa és un còrvid molt present a les ciutats. (Foto: Gonmi)

La biodiversitat d’aus en un món cada vegada més urbanitzat és un repte difícil de gestionar. Quan un entorn s’urbanitza els llocs de reproducció es tornen artificials, es destrueixen els hàbitats naturals i els aliments, i augmenten les molèsties causades per les persones i les seves mascotes. El resultat és que moltes espècies acaben morint o fugint a altres llocs, el que comporta una pèrdua de biodiversitat. No obstant això, unes poques espècies són capaços d’ “adaptar-se” a la vida de ciutat. Ara, científics del CREAF i del CSIC han publicat un estudi a la revista Ecology Letters que revela el perquè alguns ocells són capaços de tornar-se urbanites, un aspecte que podria ser clau per mantenir la biodiversitat en entorns altament urbanitzats.

Els experts han comprovat que els ocells que s’extingeixen amb la urbanització no ho fan per atzar sinó perquè toleren malament la urbanització. Si la urbanització és molt intensa i se sobrepassen els seus llindars de tolerància, la majoria d’espècies desapareixeran. “Aquest resultat era esperable, ja que la teoria evolutiva ens diu que les espècies estan adaptades als ambients on viuen habitualment però rarament a ambients que els són nous”, comenta Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF.

Algunes espècies no només toleren bé la urbanització sinó que fins i tot perceben les ciutats com oportunitats ecològiques

Ser generalista i no posar tots els ous a la mateixa cistella ajuda a sobreviure a la ciutat

Segons el nou estudi, la capacitat de viure a les ciutats es relaciona amb dues propietats: un nínxol ecològic ampli, que augmenta la probabilitat de trobar aliment o altres recursos en el nou entorn, i una estratègia reproductiva en què l’esforç reproductor es distribueix en molts esdeveniments en comptes de en uns pocs. Encara que les raons no estan clares, aquesta estratègia reproductiva redueix el risc de fracàs reproductiu, ja que evita posar “tots els ous en una mateixa cistella”, i afavoreix la capacitat d’aprenentatge, el que ajudaria a explotar millor ambients nous on l’animal té poca informació sobre els recursos i els enemics. No obstant això, aquestes adaptacions només es troben en alguns grups d’aus. Els còrvids, els columbiformes i els estúrnids han resultat ser les famílies més tolerants a la vida urbanita.

Planificar ciutats per augmentar la biodiversitat urbanita

Segons l’estudi, tenint en compte que es preveu un augment de l’ocupació del sòl urbà de 1,2 milions de km2 en els primers 30 anys del segle XXI, identificar les espècies amb major i menor capacitat de tornar urbanites és una de les prioritats per conservar els ecosistemes.

“Aquest tipus d’estudis poden ser útils en polítiques ambientals futures. Per exemple, la planificació urbana podria tenir en compte les raons que fan que els entorns urbanitzats siguin inhòspits per a la majoria de les espècies i preservar els elements dels hàbitats naturals que, quan s’alteren, actuen com a filtres ambientals per a la majoria de les espècies “, afegeix Daniel Sol Encara que l’investigador apunta que aconseguir-ho és difícil en zones que ja estan molt urbanitzades, pot ser més senzill en el disseny de nous assentaments urbans en els quals es prevegi una ràpida expansió de sòl. El següent pas per comprendre aquesta destrucció de biodiversitat en les urbs, apunten els investigadors, és comprendre per què les espècies exòtiques invasores s’assenten amb èxit a les ciutats mentre que les autòctones tenen importants dificultats.

Daniel Sol, César González-Lagos, Darío Moreira, Joan Maspons y Oriol Lapiedra. Urbanisation tolerance and the loss of avian diversity. Ecology Letters. DOI: 10.1111/ele.12297

, , , , ,

Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
El model MEDFATE ajuda a entendre el funcionament i la dinàmica dels boscos mixtos limitats per l’aigua
25 de novembre 2020CREAF
Els incendis controlats redueixen el risc de patir grans incendis forestals
25 de novembre 2020Ángela Justamante
El CREAF participa en una trobada amb el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa
23 de novembre 2020Verónica Couto Antelo
, , ,
El canvi global obliga a una nova gestió del foc per preservar la biodiversitat
19 de novembre 2020CREAF
, ,
Josep Peñuelas, distingit com a membre de l’organització americana referent en ciència avançada de la Terra i l’espai
19 de novembre 2020Adriana Clivillé

Follow CREAF on: