Els drons revolucionaran la restauració ecològica de les explotacions mineres a cel obert

14 de juliol 2020

Un nou protocol elaborat pel CREAF per encàrrec de la Generalitat de Catalunya permetrà utilitzar els drons en el seguiment de les activitats extractives. Això permetrà agilitzar i abaratir molt aquest procés perquè els drons poden sobrevolar les mines ràpidament, obtenint dades de qualitat i objectives.

Vista des de dron d'una pedrera. Foto: CREAF i Exodronics

Vista des de dron d’una pedrera. Foto: CREAF i Exodronics

El CREAF i la Generalitat de Catalunya han presentat avui una nova metodologia que, mitjançant l’ús de drons, ha de revolucionar el seguiment de la restauració ecològica de les explotacions mineres a cel obert. El protocol, presentat per l’investigador del CREAF Vicenç Carabassa, permet fer un seguiment detallat tant del projecte de rehabilitació de la zona explotada, com del propi procés d’explotació. “És un win-win on hi guanyen totes les parts, empresa privada, Administració pública, i en definitiva la societat en general”. Per la seva banda, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha explicat que “aquest protocol innovador ens ha d’ajudar a les empreses i a l’administració a millorar el seguiment de les restauracions de les activitats extractives, a agilitzar la inspecció i ha de contribuir a una millora del medi i un increment de la biodiversitat”.

“És un win-win on hi guanyen totes les parts, empresa privada, Administració pública, i en definitiva la societat en general”, Vicenç Carabassa, CREAF.

Un procés més àgil i barat

La legislació vigent obliga a inspeccionar anualment les tasques de restauració desenvolupades en cada activitat extractiva. El nou protocol pot agilitar i abaratir molt aquest procés perquè els drons poden sobrevolar les mines ràpidament, obtenint dades de qualitat i objectives. En aquest sentit, permeten obtenir, per exemple, una topografia de molt alta precisió i evitar fer la feina des del terra tal com es fa amb els sistemes clàssics.

La legislació vigent obliga a inspeccionar anualment les tasques de restauració desenvolupades en cada activitat extractiva.

A més, gràcies a l’ús de sensors i càmeres, els drons poden fer més d’una acció a la vegada. Així doncs, aquesta tecnologia permet obtenir imatges aèries de molt detall i construir mapes de cobertes per veure com es regenera la vegetació de les zones restaurades. De fet, amb la tecnologia que s’ha testat durant l’elaboració del protocol, s’han pogut construir imatges on es podien diferenciar, fins i tot, les espècies d’arbres que creixien cobrint la zona recuperada.

Drons sobrevolant una zona restaurada amb un bosc jove. Foto: CREAF i Exodronics

Drons sobrevolant una zona restaurada amb un bosc jove. Foto: CREAF i Exodronics

També són útils per fer un seguiment de la pols que genera l’explotació, que pot arribar a zones de boscos o habitades, o per controlar els episodis d’erosió, que poden dificultar la recuperació del terreny que es vol recuperar.

El protocol l’ha elaborat el CREAF en resposta a una petició de la Generalitat, que volia fer el procés més eficient. S’ha testat en explotacions amb diferents climatologies i problemàtiques que han pogut demostrar l’ampli ventall d’escenaris en els que els drons poden ajudar.

Només a Catalunya hi ha més de 400 activitats extractives actives, a les quals cal sumar-n’hi unes 500 que estan pendents de restauració. En total hi ha una superfície autoritzada per explotar o ja explotada  de més de 11.000 hectàrees, de les quals es calcula que un 43% ha estat retornada al seu estat natural anterior, que ha passat pel que s’anomena un procés de restauració ecològica.

60 hectàrees d’una volada

El protocol s’ha fet en col·laboració amb moltes entitats, públiques i privades, incloent empreses fabricants de drons i que ofereixen serveis associats al seu ús. En aquest sentit, personal d’investigació implicat en el projecte ha pogut testar diferents models de drons, incloent-ne un d’ala fixa dissenyat i fabricat per l’empresa catalana CATUAV, amb la col·laboració d’Exodronics. Aquest dron té un vol ràpid, semblant al d’un avió, a diferència dels altres que volen com un helicòpter, que ha permès sobrevolar mines a cel obert de grans dimensions en menys d’una hora, un procediment que a peu s’hauria de fer en dies.

El Cos d’Agents Rurals també ha participat a les proves pilot, mitjançant la  realització de vols a través de la Unitat RPAS, del Servei de Suport Aeri. Així mateix, altres centres de recerca com el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, CTFC o la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona, a través del grup de recerca Grumets, han estat actors importants per desenvolupar o testar parts de la proposta que s’ha presentat avui.

, , , , , , , ,

Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
,
L’Andrea Duane, protagonista de la secció ‘Mujeres que salvan la tierra’ de La Vanguardia
6 d'agost 2020Verónica Couto Antelo
El canvi climàtic i el creixement poblacional, claus del declivi de la civilització de l’Illa de Pasqua
30 de juliol 2020Verónica Couto Antelo
Un estudi participatiu ha permès observar 2.579 papallones de 29 espècies diferents als parcs i platges metropolitans
24 de juliol 2020CREAF
El canvi climàtic, la desforestació i els incendis modifiquen la fragància de la selva de l’Amazones
23 de juliol 2020Anna Ramon Revilla
,
Noves propostes per entendre com funciona la vegetació del planeta
20 de juliol 2020Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: