Els espais verds de Barcelona capturen 300 Tn de contaminants atmosfèrics i 19.000 Tn de CO2 a l’any

30 d'abril 2014

En termes econòmics, la captura de contaminants i de CO2 equival a 1,73 milions d’euros i 300.000 euros anuals, respectivament. Polítiques mediambientals que tinguin en compte la gestió de la infraestructura verda a escala metropolitana podrien tenir efectes importants en la millora de la qualitat de l’aire de la ciutat.

El verd Urbà de Barcelona (Foto: Ajuntament de Barcelona)

El verd Urbà de Barcelona (Foto: Ajuntament de Barcelona)

Investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)  i del CREAF han estimat per primera vegada el valor biofísic i monetari de dos serveis ecològics -la filtració de l’aire i la captura de CO2-, generats pels espais verds de Barcelona. El treball, publicat a la revista Ambio, analitza el potencial d’adoptar polítiques mediambientals basades en la gestió dels espais verds per millorar la qualitat de l’aire i la mitigació dels efectes del canvi climàtic, així com per augmentar altres serveis ecològics de les zones verdes de la ciutat, com la regulació de la temperatura urbana, els usos recreatius o la mitigació d’inundacions.

L’estudi es basa en un primer informe titulat “Serveis ecològics del verd urbà de Barcelona” realitzat pel CREAF i finançat per l’Ajuntament de Barcelona a finals del 2009.

El treball recull dades estructurals de les diferents zones verdes del municipi (hàbitats del Parc de Collserola, parcs i jardins municipals, arbrat viari i espai verd privat) en base a un mostreig de camp (tenint en compte les diferents cobertes del sòl de la ciutat) i dades de contaminació i meteorològiques de la ciutat corresponents a l’any 2008. Fent servir el model nord-americà i-Tree Eco, s’hi han analitzat cinc contaminants atmosfèrics: monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), partícules en suspensió de menys de 10 micres (PM10), Ozó(O3) i diòxid de sofre(SO2), així com l’efecte sobre el gas d’efecte hivernacle diòxid de carboni (CO2). El model ha quantificat també el valor econòmic a partir dels costos socials estimats (valor d’externalitat) de CO2 i dels diferents contaminants atmosfèrics als Estats Units.

Mapa d’usos del sòl del municipi de Barcelona i localització de les mostres recollides per a l’estudi.  Font: ICTA-CREAF. Elaboració basada en la 3ª edició del Mapa Ecològic de Barcelona (Burriel et al. 2006)

Mapa d’usos del sòl del municipi de Barcelona i localització de les mostres recollides per a l’estudi.
Font: ICTA-CREAF. Elaboració basada en la 3ª edició del Mapa Ecològic de Barcelona (Burriel et al. 2006)

Els resultats mostren que els espais verds de la ciutat van reduir 305.6 tones de contaminants atmosfèrics i van capturar 19.036 tones de CO2 a l’any, que suposarien 1,73 milions d’euros i 300.000 euros anuals, respectivament.

Són xifres substancials en termes absoluts, tot i que modestes si es comparen amb els nivells mitjans de Barcelona, indiquen els investigadors. El valor capturat de CO2 només suposa un 0,47% de les emissions totals anuals de gasos d’efecte hivernacle de la ciutat. Aquest percentatge, en canvi, augmenta fins al 22,5% en relació a les emissions que contempla l’Ajuntament de Barcelona en el seu compromís amb la Unió Europea de reduir un 23% les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la ciutat entre el 2011 i el 2020. Aquestes emissions són les derivades dels sectors i activitats gestionats pel municipi -transports, il·luminació d’edificis, flota de vehicles, gestió de residus, etc-.

Pel que fa als contaminants, el valor més alt de reducció correspon a les PM10 amb una contribució del 2,66% respecte les emissions totals de la ciutat i l’efecte de la contaminació de fons -una xifra que s’incrementa fins al 22,3% si només es tenen en compte les emissions de la ciutat-, seguit del NO2, amb un 0,43%. Les dades no són rellevants per a la resta de contaminants, ja que els nivells de SO2 i CO sempre han estat baixos a la ciutat, i l’eliminació d’ozó per part de la vegetació es pot veure compensada pels compostos biogènics que aquesta vegetació emet.

Captura mensual i anual de contaminants per part de la infraestructura verda del municipi de Barcelona, any 2008.

Captura mensual i anual de contaminants per part de la infraestructura verda del municipi de Barcelona, any 2008.

“Les dades suggereixen que l’eficàcia d’adoptar polítiques basades en la infraestructura verda a escala municipal seria limitada sobre els nivells mitjans de qualitat de l’aire i la compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de la ciutat, però podria tenir efectes localitzats importants en el cas de la qualitat d’aire i jugaria un paper complementari gens menyspreable en relació a altres polítiques adreçades a assolir els objectius de millora ambiental fixats per l’Ajuntament de Barcelona”, indica Francesc Baró, investigador de l’ICTA i primer autor de l’estudi.

Els investigadors consideren que hi ha raons importants per tenir en compte els serveis ecològics dels espais verds urbans en la presa de decisions polítiques, sobretot pel que fa a la millora de la qualitat de l’aire.

“La contaminació per partícules és un dels majors problemes de salut pública de l’àrea metropolitana i estudis recents suggereixen que fins i tot una millora moderada de l’aire suposaria un benefici important per a la salut dels habitants i estalvis substancials en costos sanitaris -manifesta Jaume Terradas, investigador del CREAF i coautor del treball-. I a més de reduir la contaminació i contribuir a mitigar el canvi climàtic, els espais verds de les ciutats poden proporcionar altres serveis ecològics, com ara la regulació de la temperatura urbana o la mitigació de potencials inundacions, i oferir noves oportunitats recreatives sense costos addicionals”.

La qualitat mediambiental de Barcelona: propostes de millora
L’estudi destaca que l’eficàcia de polítiques mediambientals pot variar molt en funció dels contaminants. “Pel que fa a la contaminació per PM10, considerem que una política únicament basada en la reducció de les emissions locals té un impacte limitat, perquè la concentració de PM10 no és només atribuïble a l’àrea municipal, també als seus voltants, principalment a la regió metropolitana de Barcelona. Per això considerem fonamental reforçar la coordinació política a escala metropolitana pel que fa a la qualitat mediambiental i a la planificació urbanística. En el cas del NO2, caldria adoptar normatives i mesures tècniques de contenció del tràfic -atès que la major part d’aquest contaminant prové del trànsit viari- complementades amb estratègies basades en els espais verds”, explica Jaume Terradas.

L’increment d’espais verds a la ciutat també es contempla com una opció realista, tenint en compte el context urbà actual de Barcelona.

“L’estudi ens indica que hi ha aproximadament 360 ha de terreny potencialment disponible per realitzar noves plantacions. A més, també es podria estudiar fer servir els terrats i els murs urbans, especialment en els barris més densos on no hi ha gaire terreny disponible per a zones verdes, tot i que en aquest cas s’hauria d’avaluar primer la relació cost-benefici i la viabilitat tècnica, especialment pel que fa als edificis ja existents”, comenta Francesc Baró. “Una gestió correcta dels espais verds a través de la selecció d’espècies i les pràctiques de manteniment pot contribuir igualment a millorar la qualitat de l’aire”.

Pel que fa a la contaminació associada a les emissions biogèniques (BVOC) generades per la vegetació, l’estudi considera improbable que els espais verds urbans perjudiquin significativament la qualitat de l’aire degut a aquestes emissions (que poden generar CO i O3 després de reaccionar amb altres components de l’aire), tot i que tenint en compte que els nivells d’O3 han sobrepassat en l’última dècada els nivells de referència de la UE i es preveu que augmentin amb l’escalfament global, es podria actuar seleccionant espècies d’arbres que emeten baixos nivells de BVOC.

En tot cas, conclouen els investigadors, per ser efectives, les estratègies polítiques basades en la infraestructura verda a la ciutat s’haurien de coordinar amb altres polítiques a nivell metropolità i regional.

Barcelona, una ciutat compacta pionera en la gestió d’espais verds

“Les dades obtingudes responen a la mateixa estructura compacta de la ciutat. Barcelona té uns 17.91 metres quadrats d’espais verds per habitant, tot i comptant la part municipal del bosc periurbà de Collserola. És una proporció baixa comparada amb altres ciutats europees, especialment del nord d’Europa, que poden arribar a uns 300 metres quadrats per habitant, explica Francesc Baró.

Comparant els serveis ecològics calculats per a Barcelona amb altres ciutats nord-americanes -el model i-Tree Eco s’ha fet servir en més de 50 ciutats de tot el món, principalment als EUA-, els espais verds de la ciutat són comparables a Columbus, Kansas City o Portland pel que fa a la filtració de l’aire en general (ràtio tones filtrades de contaminants per metre quadrat de coberta arbòria), però més propers a ciutats com Philadelphia o San Diego si ens centrem en la reducció de PM10.

En captura de CO2, la ciutat té nivells similars a Baltimore o Syracuse.

El municipi de Barcelona és un dels primers d’Espanya que preveu implementar estratègies basades en la infraestructura verda i els serveis dels ecosistemes urbans. L’any passat va elaborar el Pla del Verd i de la Biodiversitat 2020 de Barcelona per potenciar aquests serveis que ens proporcionen les zones verdes.

Article de referència: Baró, F., Chaparro, L., Gómez-Baggethun, E., Langemeyer, E., Nowak, D. J., Terradas, J.,2014. Contribution of Ecosystem Services to Air QualityandClimateChangeMitigation Policies: TheCase of Urban Forests in Barcelona, Spain. AMBIO 43:466–479.
http://link.springer.com/article/10.1007/s13280-014-0507-x

, , , , , , ,

El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
Ja pots descarregar la nova guia sobre ciència ciutadana, natura urbana i educació ambiental
27 de novembre 2020CREAF
El model MEDFATE ajuda a entendre el funcionament i la dinàmica dels boscos mixtos limitats per l’aigua
25 de novembre 2020CREAF
Les cremes controlades redueixen el risc de patir grans incendis forestals
25 de novembre 2020Ángela Justamante
El CREAF participa en una trobada amb el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa
23 de novembre 2020Verónica Couto Antelo
, , ,
El canvi global obliga a una nova gestió del foc per preservar la biodiversitat
19 de novembre 2020CREAF

Follow CREAF on: