Search

Les cremes controlades redueixen el risc de patir grans incendis forestals

Cremes controlades. Foto: Andrea Duane
Cremes controlades. Foto: Andrea Duane

Aquest any 2020, Catalunya ha tingut una àrea cremada per incendis extremadament baixa, de les més baixes des que es tenen registres. A falta de les dades definitives, es creu que estarà al voltant de 135 hectàrees. D’altra banda, els Bombers de la Generalitat han cremat 64’5 hectàrees de terreny en onze cremes prescrites en diversos punts estratègics de gestió. 

Aquests espais gestionats amb  cremes aporten als Bombers posicions tàctiques per treballar possibles incendis forestals futurs. A més, estudis recents han demostrat que les cremes controlades o prescrites protegeixen el territori dels grans incendis forestals fins a aproximadament set anys. Aquesta estratègia de gestió, aplicada de forma sostenible, serà clau en un futur on els vents càlids provocats pel canvi climàtic alimentaran incendis forestals cada cop més grans i més freqüents.

Els grans incendis forestals només representen el 2,6% dels incendis que es donen a la Mediterrània, però suposen  el 75% del total de superfície que es crema. Són incendis que van en augment, i que es donen per un còctel d’ingredients entre els quals hi trobem el canvi climàtic, la poca gestió del bosc i l’abandonament de les zones agrícoles. Una investigació publicada a Science of the Total Enviroment demostra que les cremes controlades disminueixen la probabilitat de tenir grans incendis forestals en un futur.

andrea_duane

“Sabem que cremar de forma controlada algunes hectàrees de bosc ajuda a reduir la quantitat de vegetació arbustiva i li traiem combustible a un futur gran incendi”.

ANDREA DUANE, investigadora del CTFC i del grup de recerca InForest (CTFC-CREAF)

De fet, l’estudi demostra que les zones cremades durant el passat actuen com una barrera que frena els grans incendis forestals. “Hem comprovat que aquest efecte pot durar fins a aproximadament set anys i que actua com una vacuna per a prevenir els grans incendis forestals”.

Crema prescrita a Tivissa. Foto: Andrea Duane
Crema prescrita a Tivissa. Foto: Andrea Duane

Per comprovar-ho, l’equip liderat per Duane, format per investigadors del CTFC, CREAF i CSIC, ha comparat l’efecte de tres plans estratègics de cremes controlades o prescrites, incloent també l’estratègia més econòmica, no apagar els incendis. Per fer la comparació, s’ha millorat un model matemàtic que calcula la probabilitat d’incendis a Catalunya, el MEDFIRE. Aquest model pren tota la informació dels incendis que van ocórrer durant el passat i simula com seran els incendis del futur sota diferents escenaris i diferents estratègies de cremes prescrites.

Segons el model, l’estratègia de cremes controlades més eficient és l‘adaptativa, perquè s’aconsegueix una bona protecció invertint menys esforços. En aquestes cremes, es mira on s’han produït incendis els anys anteriors i en funció d’això, s’adapta la quantitat de territori a cremar en un lloc o en un altre. Al contrari, no apagar els incendis no ha demostrat ser la millor estratègia, “encara que sigui l’opció més econòmica, amb aquesta estratègia no podem escollir on cremar. A més, molts d’aquests incendis segueixen cremant en alta intensitat”, aclareix Duane. Les altres dues estratègies, tot i no ser les més eficients, també han tingut un efecte protector segons el model matemàtic. Totes dues proposaven cremar 15.000 hectàrees a l‘any sense tenir en compte els incendis que havien succeït els anys anteriors. Una anava més orientada a aplicar cremes prescrites en àrees de bosc amb alta probabilitat d’incendi, mentre que l’altre situava les cremes prescrites en zones a prop d’àrees urbanes per a reduir el risc d’incendi a prop d’urbanitzacions.

Crema a Collserola. Foto: Andrea Duane
Crema a Collserola. Foto: Andrea Duane

Amb “noves condicions climàtiques” calen noves estratègies per fer front als grans incendis del futur

Per extreure resultats més concrets, l’equip li va “preguntar” al model MEDFIRE com serien els incendis a Catalunya des del 2016 fins al 2100, sota dues situacions diferents: si les condicions climàtiques eren les mateixes que les actuals i si les condicions climàtiques evolucionaven en el context del canvi climàtic.

Els resultats d’aquesta simulació mostraven que, en un escenari de canvi climàtic, gairebé cap dia del futur s’assemblaria als del passat.

 “Hem trobat que hi hauran “novel climates” amb vents càlids mai vistos fins ara. Dies on els patrons de pressió i vent seran similars als actuals, però amb una temperatura molt superior. Aquestes noves condicions climàtiques, afavoriran que tinguem grans incendis forestals cada cop més grans i amb una freqüència major”. Andrea Duane

Actualment focalitzem els nostres esforços en apagar els incendis, però el número i la grandària dels grans incendis forestals que ens durà el canvi climàtic poden escapar del control dels bombers. És per això que estudis com aquests poden influenciar i donar suport a estratègies de gestió d’incendis que fins ara no estaven tan clares ni regulades, com és el cas de les cremes prescrites, “aquest és el valor d’aquesta investigació”, conclou l’Andrea. Aquesta recerca forma part del cinquè capítol de la tesis doctoral de l’Andrea Duane., que va rebre el “Premi Pioner” del 2018.

Més informació:

Adapting prescribed burns to future climate change in Mediterranean landscapes.  Andrea Duane, Núria Aquilué, Quim Canelles, Alejandra Morán-Ordoñez, Miquel de Cáceres, Lluís Brotons. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.04.348

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia