Els nanoplàstics alteren el microbioma intestinal i poden afectar la salut dels organismes aquàtics i la humana

21 de desembre 2020

Un estudi de revisió liderat per la UAB i el CREAF conclou que els nanoplàstics canvien la composició i diversitat funcional del microbioma intestinal en vertebrats i invertebrats. Els efectes de l’exposició extensa i a llarg termini als nanoplàstics observats en models animals podrien ser aplicables als humans.  

Esquema dels nanoplàstics (en verd) acumulats en embrions de peix zebra.

Esquema dels nanoplàstics (en verd) acumulats en embrions de peix zebra.

Vivim en un món envaït pel plàstic. La seva versatilitat i estabilitat química l’han convertit en un producte molt rendible, àmpliament utilitzat en nombrosos processos de producció, però alhora també en un contaminant de controvertida legislació. En descompondre’s en diminutes nanopartícules els plàstics entren amb facilitat dins la cadena alimentària, són presents en l’aigua que bevem, en l’aire que respirem i en quasi tot allò que toquem, de manera que l’entrada de nanoplàstics en el nostre organisme pot arribar a alterar el nostre metabolisme i provocar efectes no desitjats sobre la salut.

Un estudi de revisió liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CREAF publicat a Science Bulletin constata que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal, tant en organismes vertebrats com en invertebrats. Quan es modifica la composició del microbioma intestinal, en situacions d’exposició reiterada i persistent a nanoplàstics, sorgeixen alteracions en els sistemes inmunitari, endocrí i nerviós . A causa d’això, l’estudi alerta que l’estrès en el microbioma intestinal podria afectar la salut, tot i que encara no es coneixen prou els mecanismes fisiològics concrets d’aquestes alteracions en l’espècie humana.

Infografía sobre les fonts, les víes d’entrada en l’organisme i els efectes dels nanoplàstics.

Infografía sobre les fonts, les víes d’entrada en l’organisme i els efectes dels nanoplàstics.

Els efectes sobre la salut de l’exposició als nanoplàstics s’han avaluat tradicionalment en espècies aquàtiques de mol·luscs, crustacis i peixos. Els anàlisis in vitro recents han utilitzat cultius cel·lulars de peixos i mamífers i han permès analitzar els canvis associats a la presència de nanoplàstics en l’expressió genètica. La major part de vies neurològiques, endocrines i immunològiques d’aquests vertebrats són molt similars a les humanes, de manera que els autors alerten que alguns dels efectes observats en aquests models podrien aplicar-se també als humans. Conèixer i analitzar el procés mitjançant el qual els fragments de plàstics penetren en l’organisme i el fan malbé és fonamental, però també ho és determinar de manera precisa la quantitat i tipologies de nanoplàstics disseminats en el medi. Per això els investigadors remarquen no només la necessitat de seguir estudiant els mecanismes i efectes concrets en models cel·lulars humans, sinó també unificar les metodologies d’anàlisi per dur a terme una correcta mesura de la quantitat de nanoplàstics present en els diferents ecosistemes.

L’article no pretén generar alarmisme, però sí cerca advertir que el plàstic és present en gairebé tot allò que ens envolta, no es degrada i ens exposem a ell de forma contínua. A hores d'ara, només podem especular sobre els seus efectes a llarg termini en la salut humana, però ja hi ha indicis de diversos estudis que descriuen alteracions hormonals i immunes a peixos exposats a nanoplàstics que podrien aplicar-se en humans.

Mariana Teles, investigadora de la UAB, juntament amb d’altres investigadors com Josep Peñuelas, professor del CSIC al CREAF, comenta “l’article no pretén generar alarmisme, però sí cerca advertir que el plàstic és present en gairebé tot allò que ens envolta, no es degrada i ens exposem a ell de forma contínua. A hores d’ara, només podem especular sobre els seus efectes a llarg termini en la salut humana, però ja hi ha indicis de diversos estudis que descriuen alteracions hormonals i immunes a peixos exposats a nanoplàstics que podrien aplicar-se en humans”.

Invasiu i tòxic 

L’article presenta les principals fonts ambientals mitjançant les quals els nanoplàstics arriben a el cos humà i resumeix com són capaços de penetrar en el cos humà: ingerint-los, inhalant-los ocasionalment o, molt rarament, incorporant-los per contacte amb la pell.

Nanoplàstics (en verd) dins d’una cèl·lula de peix zebra.

Nanoplàstics (en verd) dins d’una cèl·lula de peix zebra.

Un cop ingerits, fins al 90% dels fragments de plàstic que arriben l’intestí seran excretats. No obstant això, una part es fragmentarà en nanoplàstics, capaços, per la seva petita grandària i propietats moleculars, de penetrar en les cèl·lules i causar efectes nocius. L’estudi constata que s’han descrit alteracions en l’absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal, canvis en la composició i funcionalitat del microbioma intestinal, i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos, i finalment, alteracions en les respostes immunitàries. En l’article s’alerta sobre la possibilitat que una exposició a nanoplàstics a llarg termini, acumulada generació rere generació, pugui donar lloc a canvis impredictibles fins al mateix genoma, com s’ha observat en alguns models animals.

Ús responsable 

L’article de revisió reconeix que s’estan provant diferents tècniques per eliminar els nanoplàsticos de l’aigua, com són la filtració, la centrifugació i floculació amb llast de les aigües residuals, o els tractaments d’aigües pluvials. Encara que els resultats són prometedors, es limiten a partícules de plàstic més grans i, per tant, a data d’avui, no hi ha una solució eficaç per eliminar els nanoplásticos de l’ambient.

“Per resoldre el problema de la contaminació plàstica, les rutines humanes han de canviar i les polítiques s’han de basar en decisions informades sobre els riscos coneguts i les alternatives disponibles. Les accions individuals com l’ús de productes més respectuosos amb el medi ambient i l’augment de les taxes de reciclatge són accions importants”, comenta Mariana Teles.

“Les autoritats poden promoure aquestes accions proambientals per mitjà d’estímuls econòmics, en forma de beneficis fiscals per a la reutilització dels plàstics com a matèria primera per a les indústries, així com en les estratègies de devolució de dipòsits dels consumidors per a envasos”, recomanen els investigadors .

Articles de referència  

Teles, M.; Balasch, J.C.; Oliveira, M.; Sardans, J.; Peñuelas, J. Insights on nanoplastics effects on human health (2020). Science Bulletin. DOI: 10.1016/j.scib.2020.08.003

 

, , , , , ,

Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Més boscos per al Green Deal: la restauració passiva com a potencial alternativa a les plantacions
7 de gener 2021CREAF
Enrique Doblas intervé com a pèrit especialitzat en un debat sobre justícia i polítiques de protecció sòcio ambiental al Brasil
30 de desembre 2020Adriana Clivillé
Participem a Europabon, el projecte d’observació de la biodiversitat al servei de polítiques públiques europees
28 de desembre 2020Adriana Clivillé
,
El Prismàtic engega un cicle de seminaris virtuals dirigit a la gestió del medi natural
22 de desembre 2020Verónica Couto Antelo
El CREAF s’adhereix a l’European Open Science Cloud, EOSC
18 de desembre 2020Ángela Justamante

Follow CREAF on: