Les substàncies químiques artificials similars a les hormones estan més presents en el medi ambient que mai, tant que fins i tot han arribat a les aigües continentals de zones remotes. Un equip de l’IDAEA-CSIC, del CREAF i d’altres entitats, ha detectat en els llacs remots dels Pirineus i dels Tatras, Eslovàquia, el primer cas de feminització en peixos lligada a la contaminació atmosfèrica per disruptors endocrins.
Els peixos dels llacs remots d’alta muntanya a Europa s’estan “feminitzant”. L’estudi, publicat a la revista Nature Scientific Reports, ha estat realitzat per Benjamí Piña, Sergio Jarque i Joan Grimalt de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC), Jordi Catalan, pertanyent al CREAF, i Reinhard Lackner de la Universitat d’Innsbruck (Àustria). En ell s’ha detectat el primer cas en què un vertebrat es feminitza a causa exclusivament de la contaminació atmosfèrica. S’ha observat que els contaminants que alteren el sistema hormonal -els anomenats disruptors endocrins- van aconseguir arribar a l’interior dels peixos viatjant per l’aire i dipositant-se en els llacs remots. “Aquests llacs estan allunyats de les fonts emissores d’aquests compostos, com les ciutats o els camps de conreu, així que l’única via de contaminació possible és a través de l’aire”, comenta des del CREAF Jordi Catalan.
Segons l’estudi, els llacs d’alta muntanya dels Pirineus i de les muntanyes Tatras, a Eslovàquia, estan rebent aquestes substàncies químiques que s’estan acumulant en els peixos. De fet, s’han trobat disruptors en la seva sang, el seu fetge i el seu teixit muscular, que estan provocant que els mascles presentin característiques femenines. “Es podria dir que els peixos mascles s’estan empassen píndoles anticonceptives involuntàriament”, diu el zoòleg Reinhard Lackner. L’efecte d’aquestes substàncies similars a les hormones és menys perceptible en truites femelles, perquè els seus nivells naturals d’estrògens són relativament elevats. Tot i que el grau de feminització que s’ha observat no constitueix una amenaça per a la capacitat reproductiva d’aquests peixos, aquests contaminants són un problema perquè tenen un impacte durador sobre el medi ambient, ja que són molt persistents i s’acumulen al llarg de les cadenes tròfiques.
Una seriosa advertència per a nosaltres mateixos
Aquests compostos també s’acumulen en els humans i el seu potencial estrogènic pot donar lloc a malformacions en el naixement, obesitat, alteracions en el metabolisme de la tiroide, entre d’altres. Es desconeixen quins són els nivells crítics d’aquesta contaminació difusa, però “els resultats d’aquest estudi s’han de prendre molt seriosament donats els casos creixents de disrupció endocrina en humans (OMS 2012). Per tant, les conclusions són rellevants, no només des d’una perspectiva conservacionista del medi natural, sinó perquè alerten d’una possible influència general sobre la salut humana de la contaminació transportada per l’aire, fins i tot a llocs molt allunyats de les fonts emissores “, comenten Joan Grimalt i Benjamí Piña de l’IDAEA-CSIC.
OMS/WHO, 2012. Global assessment of the state-of-the science of endocrine disruptors. T. Damstra, S. Barlow, A. Bergman, R. Kavlock, G. Van Der Kraak, Eds. WHO Press, Geneva CH, 2012
Autora: Jessica Requena
