,

Els satèl·lits estan sobrevalorant la capacitat de la vegetació d’absorbir CO2 de l’atmosfera

1 d'abril 2019

Els investigadors del CREAF Benjamin Stocker i Josep Peñuelas, publiquen a Nature Geoscience que els estudis sobre l’impacte de les sequeres que es basen en dades de satèl·lit no tenen en compte els efectes que comporta la humitat del sòl.

sequera_dades

Els satèl·lits i els seus sensors són extremadament útils per estudiar el canvi climàtic. Amb ells podem saber si la vegetació de qualsevol punt del planeta està creixent ràpid o lent, i predir així la seva capacitat de retirar CO2 de l’atmosfera i frenar l’escalfament global.

Tot i això, aquesta tecnologia espacial té limitacions. Recentment, un equip d’investigadors liderats per Benjamin Stocker, investigador del CREAF i Josep Peñuelas, investigador del CSIC també al CREAF, han comprovat que les dades de satèl·lit que mesuren l’activitat de les plantes subestimen l’impacte de les sequeres sobre la vegetació perquè no tenen en compte els efectes directes de la baixa humitat del sòl. En el seu article, publicat a Nature Geoscience, alerten que això es deu al fet que l’aigua que hi ha al terra és clau per valorar l’efecte de les sequeres i que aquesta dada ara no es té en compte.

Segons la humitat del sòl, les sequeres tindran un major o un menor impacte en les plantes i la seva capacitat de capturar CO2 es veurà més o menys alterada.

Segons la humitat del sòl, les sequeres tindran un major o un menor impacte en les plantes i la seva capacitat de capturar CO2 es veurà més o menys alterada. “Hem fet servir una xarxa mundial de mesures de producció primària de la vegetació que ens ha permès identificar que si no tenim en compte el paper clau de la humitat del sòl estem sobreestimant aproximadament un 15% de la producció primària de les plantes”, comenta Josep Peñuelas.
Els científics adverteixen que en aquest cas no n’hi ha prou amb prendre dades només des del cel, cal incloure la humitat del sòl, dades subterranis que són claus per per entendre i saber mesurar bé els efectes de les sequeres extremes en la nostra vegetació, un fenomen que va anar en augment pel canvi climàtic.

Stocker, B. D., Zscheischler, J., Keenan, T. F., Prentice, I. C., Seneviratne, S. I., & Peñuelas, J. Drought impacts on terrestrial primary production underestimated by satellite monitoring. Nature Geoscience. DOI: 10.1038/s41561-019-0318-6

, , , , , , , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
“Una planta rep un promig de 26 pol·linitzadors diferents” explica Jordi Bosch al Quèquicom de TV3
12 de novembre 2019Verónica Couto Antelo
, , ,
La plataforma de coneixement Prismàtic compleix tres anys!
11 de novembre 2019Verónica Couto Antelo
,
La ciutadania es mou per adaptar les conques de la Tordera i el riu Serpis als impactes del canvi global
6 de novembre 2019CREAF
Tenir un cervell gran pot accelerar la formació de noves espècies
5 de novembre 2019Anna Ramon Revilla
Nou impuls per augmentar la presència del CREAF en l’esfera europea del sector forestal
4 de novembre 2019Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: