Deixar de veure les dones i altres col·lectius desfavorits com a simples víctimes i potenciar la seva incorporació en la presa de decisions sobre la gestió de recursos naturals és fonamental per a enfrontar-nos de manera més eficaç a les crisis ecològiques. Aquesta és la primera col·lecció d’estudis que aborda qüestions de canvi ambiental global des d’una perspectiva feminista i multidisciplinar.
La revista científica Ambio acaba de publicar un volum especial en el qual per primera vegada es relacionen les desigualtats de gènere amb els canvis climàtics i ambientals. La investigació analitza com les conseqüències d’aquests canvis i les possibles respostes a ells són diferents entre homes i dones, sent imprescindible que tots dos gèneres tinguin les mateixes oportunitats i drets dins de les seves comunitats. “Perquè les societats humanes siguin capaces d’adaptar-se millor al canvi ambiental global serà necessari eliminar aquestes diferències i apoderar les dones, i a altres col·lectius desfavorits, en les seves comunitats”, explica Federica Ravera, investigadora del CREAF i del Insituto de Ciências Agrárias e Ambientais Mediterrânicas (ICAAM) de Portugal, i coordinadora principal d’aquest número de la revista.
Les autores de la publicació també destaquen que la capacitat de recuperar-se, adaptar-se o innovar per a respondre als canvis ambientals és molt diferent per a cada grup social. Per això cal considerar la interacció del gènere amb altres múltiples elements de discriminació com són l’edat, la posició social i econòmica, l’ètnia o l’educació, la sexualitat o les discapacitats. “Així podrem detectar i entendre els casos de persones i comunitats més desfavorides i transformar la visió que tenim d’elles, de víctimes a agents de canvi. A més, considerant conjuntament aquests factors es podran replantejar les polítiques actuals, habitualment molt generals i simples, i desenvolupar-ne d’altres més eficaces i inclusives per a cada realitat”, comenta Ravera.
Una col·lecció de nou casos d’estudi internacionals sobre diferents societats i ecosistemes
La publicació, coordinada conjuntament pel CREAF, la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el Basque Centre for Climate Change (BC3) al País Basc, i la Universitat Leuphana de Lüneburg, a Alemanya, recull dos editorials, dos articles teòrics i nou casos d’estudi. Aquests nou abasten diverses societats i ecosistemes: des dels vaquers texans i les pastures dels Estats Units fins a la Suècia dels indígenes sami i els seus rens; les comunitats ramaderes i agrícoles d’Àfrica; l’ús i el coneixement de plantes medicinals en comunitats indígenes de l’Amazònia; l’estudi de la diversitat de cultius i varietats agrícoles a l’Índia, o els pescadors de les Illes Salomó.
En els nou casos d’estudi, s’ha avaluat la vulnerabilitat a algun tipus de canvi ambiental, la capacitat per recuperar-se’n, o la d’adaptar-se a ell, depenent de cada context. Així s’ha demostrat que com més equitatives siguin la divisió del treball i els rols que els individus exerceixen en cada comunitat, les responsabilitats en la presa de decisions, les relacions de poder en la gestió de recursos naturals i l’accés al coneixement, millor es podrà respondre a aquests canvis ambientals.
Des d’Amèrica del Nord a Suècia, passant per Àfrica, Àsia i fins les illes Salomó
Per exemple, hi ha comunitats com els indígenes sami, dedicats al pasturatge de rens a Suècia, o els ramaders texans del sud dels EUA, on les dones juguen un paper absolutament invisible però fonamental en els seus grups. A més d’encarregar-se de diverses tasques en la gestió del bestiar, en tots dos estudis es destaca que són elles les responsables de transmetre el coneixement dins del seu grup i entre generacions, una cosa absolutament necessari per assegurar la seva supervivència.
Un altre estudi, realitzat amb comunitats de l’altiplà d’Etiòpia, destaca que les dones solen tenir menys accés a les institucions locals i a les preses de decisions dins les seves comunitats, cosa que pot afectar la resposta davant crisis ambientals. En aquests grups, la gestió de les pastures comunals correspon exclusivament als homes, que en èpoques de sequera prefereixen vendre el seu bestiar. En canvi, les dones apliquen estratègies a més llarg termini i prioritzen l’alimentació de vaques lleteres i ovelles per a tenir aliment per als nens i els vedells.
La publicació també inclou un estudi liderat des de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) on es demostra que les dones de la tribu amazònica Tsimane coneixen una major diversitat de plantes útils per a tractar malalties. No obstant això, el fet que tots dos gèneres coneguin diferents plantes per a un mateix remei suggereix que unint aquests coneixements, els Tsimane poden ser molt més capaços de recuperar-se i adaptar-se als canvis que pateix l’Amazònia.
No només el gènere explica les desigualtats i la resposta als canvis
D’altra banda, l’estudi que ha liderat Federica Ravera a l’Índia, mostra un dels missatges clau de tota la publicació. Les investigadores han vist que altres factors a més del gènere, com la casta, l’educació, la classe social, o l’accés a la terra, són definitoris a l’hora d’intentar mitigar i adaptar-se als canvis ambientals. En les mateixes comunitats de l’Himàlaia, només les dones amb major accés a la terra i a l’educació són capaces de conservar la biodiversitat agrícola i la capacitat de resposta a canvis ambientals. Això passa en particular quan elles mantenen un control sobre la presa de decisions i les activitats agrícoles, unint forces en feines col·lectives i teixint xarxes socials d’intercanvi. També, a les planes del Ganges només les dones de casta més alta són les que poden accedir a innovacions agroecològiques, mentre que moltes són relegades a treballar exclusivament com a obreres agràries, suplint el treball dels homes emigrats.
Un nou enfocament feminista i multidisciplinari per a la investigació socioecològica
“Aquesta és la primera vegada que una col·lecció d’estudis aplica una aproximació feminista a l’estudi sobre el canvi ambiental global”, explica la coordinadora de la publicació. Per a fer-ho, ha estat necessari obrir la investigació a diferents disciplines, mètodes i tècniques tant de les ciències naturals com socials. Així, en el conjunt de la investigació han intervingut ecòlogues, sociòlogues, economistes, antropòlogues, etnobotàniques i politòlogues, la majoria d’elles dones.
“Aquesta voluntat, alhora que necessitat, demostra el canvi de paradigma en la investigació socioecològica actual. Històricament, els efectes dels canvis ambientals i les crisis ecològiques sobre boscos, conreus o pesqueries s’han enfocat únicament sobre alguna de les seves dimensions. Ara, per a incrementar la capacitat d’adaptació i recuperació per part d’aquests ecosistemes necessitem incloure les dinàmiques socials acoblades a ells”, conclou Federica Ravera.
PUBLICACIÓ
Ravera, F., Iniesta-Arandia, I., Martín-López, B., Pascual, U., Bose, P. (ed.) (2016). Special Issue: Gender perspectives in resilience, vulnerability and adaptation to global environmental change. Ambio, Volume 45, Issue 3 Supplement. ISSN: 0044-7447 (Print) 1654-7209 (Online).
