,

En Sergio Osorio presenta la tesi i demostra que les normes de l’ecologia poden encara revisar-se

20 de desembre 2017

Els insectes que comencen la vida adulta als mesos més freds són més grans? Una reconeguda regla de l’ecologia, la norma de Bergmann, argumenta que els organismes de les regions més fredes tendeixen a ser més grans. Fa ja dos mesos que en Sergio Osorio va presentar la seva tesi doctoral al CREAF i en ella analitzava aquesta norma per provar si també les estacions de l’any estan relacionades amb la mida.

Sergio Osorio i Jordi Bosch. Autor: CREAF.

Corria el 1996 quan en Sergio Osorio va deixar el món científic. Havia estudiat Biologia a la Universitat de Barcelona i havia dedicat uns anys a les paneroles, per comprendre les seves funcions vitals i trobar-ne un insecticida eficaç i respectuós amb el medi ambient. El futur, però, el veia inestable i va decidir no continuar com a investigador. Deu anys després va demanar una excedència al seu lloc de feina i va començar la tesi amb en Jordi Bosch i el Xavier Arnan, ecòlegs del CREAF, com a codirectors. Han passat set anys des de llavors, dedicats a les vespes i les abelles, la seva fenologia, i com es relacionen aquestes amb els seus parasitoides.

El recent doctor ens presenta els seus inicis: “Em vaig trobar davant d’un fet curiós, i és que les diverses espècies d’abelles que veiem al llarg de l’any comencen a volar en diferents setmanes i també difereixen en la seva mida corporal… Existeix, doncs, una relació de la mida del cos de cada espècie amb el moment de l’any en què comença a volar? Aquí vaig iniciar la meva investigació”. En Sergio explica que es van fixar en les espècies que eren més grosses i van veure que començaven a volar durant les primeres setmanes de l’any, i per tant quan fa més fred. Així doncs, el motiu de la diferència de mida de les abelles podria ser la temperatura de l’ambient, d’acord amb la regla de Bergmann, la qual diu que els animals tendeixen a ser més grans quan viuen a les regions més fredes.

Estudis amb Osmia cornuta del grup de pol·linitzadors del CREAF. Autora: Sara Reverté.

Estudis amb Osmia cornuta del grup de pol·linitzadors del CREAF. Autora: Sara Reverté.

"A partir de 27,8 mg de pes una abella es comporta com a endoterma i segueix la regla de Bergmann, per sota d'aquest pes deixa de fer-ho"

Aquesta regla, però, s’ha aplicat tradicionalment per estudiar gradients de temperatures ambientals de diferents regions (latitudinalment o en altitud) i per a organismes que poden generar calor internament (endoterms). En el cas del Sergio, en canvi, es tractava d’un gradient temporal (diferents èpoques d’un mateix any i en una mateixa regió) i per als insectes, que en termes generals no poden generar calor internament (són ectoterms). Tot i això, en certs grups d’insectes, entre ells les abelles, sí que s’ha vist que les espècies més grans tenen certa capacitat endotèrmica. Per aquest motiu, el Dr. Osorio va intentar demostrar que en insectes la regla de Bergmann també podia funcionar a partir d’una determinada mida i al llarg del gradient estacional. “Buscant una conclusió final, vam obtenir resultats interessants: existeix un límit per a que una comunitat d’abelles segueixi la regla de Bergmann. Són 27,8 mg de massa. Per sobre d’aquest valor, l’abella es comporta com un animal endoterm, i com més gran és una espècie, abans comença el seu període de vol (més cap a l’hivern, quan més fred fa), com diu la regla. Per sota d’aquesta mida, les espècies d’abella es comporten com ectotèrmiques, i ja no es troba relació entre el moment d’inici de vol i la seva mida. Això també coincideix amb el que s’ha vist en altres organismes ectoterms, en els que, en general, no es compleix la norma”.

"Les zones de granja són més riques en espècies d'abelles que els boscos"

A més, en Sergio va complementar la seva tesi amb altres troballes. “Una línia que he estudiat paral·lelament és si l’entorn de nidificació i l’entorn paisatgístic afecta la relació de les abelles i les vespes solitàries amb els seus parasitoides.  Els resultats indicaven que sí, però trencaven hipòtesis. Les zones de granja són més riques en espècies que els boscos i les seves interaccions més nombroses i diverses”, ens explica. I aclareix: “A les granges hi ha més amagatalls per fer el niu, flora de camins ramaders i conreus oberts per pol·linitzar. Sempre que parlem d’agricultura extensiva, és clar”.

L’ecòleg ara veu difícil continuar d’una altra manera que no sigui fent ciència, perquè ho sent totalment com una professió vocacional. Tot i això, no creu que sigui a Espanya, sinó que està considerant altres opcions com Mèxic. Sigui quina sigui la seva decisió, de ben segur que seguirà sent amb un lligam professional i emocional amb el CREAF.

 

TESI

Osorio, S. (2017). Spatio-temporal varyability of bee/wasp communities and their host-parasitoid interaction networks. Universitat Autònoma de Barcelona. Co-directors: Jordi Bosch i Xavier Arnan.

, , , , , , , , , , , ,

Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
Les alzines assedegades perden un 21% més de carboni per les arrels
19 de gener 2018Albert Naya i Díaz
Conflictes socials i desastres ambientals en novel•les, cançons i cinema
16 de gener 2018Jaume Terradas
EL CREAF i la Universitat de Costa Rica investiguen com crear i utilitzar el biochar en el cultiu de la pinya
11 de gener 2018Pau Guzmán
El CREAF busca històries personals que tinguin el bosc com a escenari
20 de desembre 2017Anna Ramon Revilla
L’observació de la terra pot ajudar a conservar els espais naturals protegits
19 de desembre 2017Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: