Search

L’eruga del boix és present a 183 municipis i 20 comarques de Catalunya

L’any 2020 va arribar a dues comarques més i 50 nous municipis i avança en direcció oest i sud de Catalunya. Joan Pino, director del CREAF és membre del grup de treball tècnic que lidera el Departament d’Agricultura.

La plaga de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) avança en direcció oest i predominantment sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa l’any 2014. L’estudi realitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 183 municipis de 20 comarques catalanes. Concretament i segons es desprèn del seguiment realitzat pel Cos d’Agents Rurals a finals de l’any 2020, la papallona ha arribat ja a les comarques del Priorat i del Baix Penedès, on fins ara la plaga no era present, i a 50 nous municipis més que l’any 2019.

Per fer front als efectes d’aquesta plaga, Catalunya compta amb el Grup de Treball Tècnic de la Papallona del Boix. Aquest Grup de Treball es reuneix periòdicament des de fa més de tres anys i està integrat pels Serveis de Sanitat Vegetal i de Sanitat Forestal, el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, el Parc Natural de la Garrotxa del Departament de Territori i Sostenibilitat i el CREAF.

Durant l’any 2020, s’han realitzat diferents assajos sobre mètodes de control com ara la captura massiva i la confusió sexual. S’ha comprovat que aquests sistemes de control, segons l’entorn on s’apliquin i quan la pressió de la plaga és més baixa, poden arribar a tenir un efecte regulador sobre la plaga.

A banda dels resultats del seguiment de les noves afectacions i d’exposar els resultats de la xarxa de vigilància, el grup debat els resultats dels seguiments i assaigs desenvolupats cada any. Concretament, aquest 2020 s’han avaluat les diferents eines de control com ara tractaments sobre adults, larves i ous, la captura massiva en un àmbit forestal, i la relació entre l’eruga del boix i la disponibilitat de fulles en els assajos de control de la plaga. També s’ha fet el seguiment de l’eficàcia de la confusió sexual amb feromones en el control de la papallona del boix i la presència i l’acció de depredadors i insectes parasitoides.

Aquest 2021, el Grup ha consensuat que es mantindrà el monitoratge i seguiment de l’evolució de la plaga i els assajos realitzats per avaluar diferents possibilitats de control.

Joan Pino

L’expansió de Cydalima continuarà per tota l’àrea de distribució del boix, però a mesura que l’espècie es vagi estenent esperem que comenci a ser aprofitada per depredadors i paràsits natius. Això hauria de fer disminuir les seves poblacions i el seu impacte sobre les boixedes.

JOAN PINO, director del CREAF

Una espècie invasora que defolia els boixos

La papallona del boix és una espècie invasora que s’alimenta de fulles de boix de jardins i boscos. Es va detectar per primera vegada l’any 2014 a la Garrotxa, i actualment està afectant greument diverses comarques entre les quals destaquen: la Garrotxa, el Ripollès, Osona, Berguedà i el Bages.

Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats, la qual cosa en compromet la capacitat de supervivència. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.

Boixeda molt afectada per l'eruga a l' Alta Garrotxa. Autor: José Luis Ordóñez.
Boixeda molt afectada per l’eruga a l’ Alta Garrotxa. Autor: José Luis Ordóñez.

Les primeres papallones acostumen a volar a partir del mes de juny. D’agost a octubre, la plaga té dues generacions més que fa que sigui molt abundant en ple estiu, cosa que provoca una important alarma social per la gran quantitat de papallones atretes per la llum que voleien al voltant de làmpades, faroles i focus.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va crear aquest grup de treball per estudiar i cercar mesures per minimitzar els efectes sobre els boixos. En el marc d’un Pla d’acció consensuat, s’han establert una sèrie de mesures de seguiment sobre la dispersió de la plaga i la valoració del grau d’afectació amb una periodicitat anual. Es treballa conjuntament per conèixer a fons l’evolució de la invasió i el cicle biològic en les diferents zones del territori i comprovar l’eficàcia i els moments idonis per aplicar possibles tractaments fitosanitaris. També es proven mètodes de control alternatius com ara la col·locació de trampes per capturar les papallones, la confusió sexual amb feromones o la lluita biològica amb insectes parasitoides.

El Pla d’acció contra aquesta plaga estableix també una xarxa de seguiment de la papallona amb trampes de feromones en 20 punts distribuïts pel territori català. La revisió setmanal de les trampes permet obtenir una corba de vol en diverses zones de Catalunya.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Il·lustració pre/post incendi. Disseny: CREAF
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què passa després d’un incendi?

Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Cabres i ovelles pasturant al bosc. Imatge: Josep Maria Saurí
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ramaderia, bosc i foc en una jornada a Collbató 

El passat 15 de febrer es va coordinar una trobada per co-dissenyar com ha de ser el model de pastura al bosc perquè sigui compatible alhora per la pagesia i la conservació de la natura. Es van reunir més de 25 persones de tots els sectors implicats: pastura, investigació, gestió de la propietat i associacions forestals.

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia