L’eruga del boix és present a 185 municipis i 21 comarques de Catalunya

1 de març 2021

L’any 2020 va arribar a tres comarques més i 52 nous municipis i avança en direcció oest i sud de Catalunya. Joan Pino, director del CREAF és membre del grup de treball tècnic que lidera el Departament d’Agricultura.

Eruga del boix. Autor: Emili Bassols i Isamat, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. DTES.

Eruga del boix. Autor: Emili Bassols i Isamat, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. DTES.

La plaga de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) avança en direcció oest i predominantment sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa l’any 2014. L’estudi realitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 185 municipis de 21 comarques catalanes. Concretament i segons es desprèn del seguiment realitzat pel Cos d’Agents Rurals a finals de l’any 2020, la papallona ha arribat ja a les comarques del Priorat, el Baix Penedès i el Baix Ebre on fins ara la plaga no era present i a 52 nous municipis més que l’any 2019.

Per fer front als efectes d’aquesta plaga, Catalunya compta amb el Grup de Treball Tècnic de la Papallona del Boix. Aquest Grup de Treball es reuneix periòdicament des de fa més de tres anys i està integrat pels Serveis de Sanitat Vegetal i de Sanitat Forestal, el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, el Parc Natural de la Garrotxa del Departament de Territori i Sostenibilitat i el CREAF.

Durant l’any 2020, s’han realitzat diferents assajos sobre mètodes de control com ara la captura massiva i la confusió sexual. S’ha comprovat que aquests sistemes de control, segons l’entorn on s’apliquin i quan la pressió de la plaga és més baixa, poden arribar a tenir un efecte regulador sobre la plaga.

A banda dels resultats del seguiment de les noves afectacions i d’exposar els resultats de la xarxa de vigilància, el grup debat els resultats dels seguiments i assaigs desenvolupats cada any. Concretament, aquest 2020 s’han avaluat les diferents eines de control com ara tractaments sobre adults, larves i ous, la captura massiva en un àmbit forestal, i la relació entre l’eruga del boix i la disponibilitat de fulles en els assajos de control de la plaga. També s’ha fet el seguiment de l’eficàcia de la confusió sexual amb feromones en el control de la papallona del boix i la presència i l’acció de depredadors i insectes parasitoides.

Aquest 2021, el Grup ha consensuat que es mantindrà el monitoratge i seguiment de l’evolució de la plaga i els assajos realitzats per avaluar diferents possibilitats de control.

Joan Pino

 

L’expansió de Cydalima continuarà per tota l’àrea de distribució del boix, però a mesura que l’espècie es vagi estenent esperem que comenci a ser aprofitada per depredadors i paràsits natius. Això hauria de fer disminuir les seves poblacions i el seu impacte sobre les boixedes. Joan PINO, director del CREAF

Una espècie invasora que defolia els boixos

La papallona del boix és una espècie invasora que s’alimenta de fulles de boix de jardins i boscos. Es va detectar per primera vegada l’any 2014 a la Garrotxa, i actualment està afectant greument diverses comarques entre les quals destaquen: la Garrotxa, el Ripollès, Osona, Berguedà i el Bages.

Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats, la qual cosa en compromet la capacitat de supervivència. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.

Boixeda molt afectada per l'eruga a l' Alta Garrotxa. Autor: José Luis Ordóñez.

Boixeda molt afectada per l’eruga a l’ Alta Garrotxa. Autor: José Luis Ordóñez.

Les primeres papallones acostumen a volar a partir del mes de juny. D’agost a octubre, la plaga té dues generacions més que fa que sigui molt abundant en ple estiu, cosa que provoca una important alarma social per la gran quantitat de papallones atretes per la llum que voleien al voltant de làmpades, faroles i focus.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va crear aquest grup de treball per estudiar i cercar mesures per minimitzar els efectes sobre els boixos. En el marc d’un Pla d’acció consensuat, s’han establert una sèrie de mesures de seguiment sobre la dispersió de la plaga i la valoració del grau d’afectació amb una periodicitat anual. Es treballa conjuntament per conèixer a fons l’evolució de la invasió i el cicle biològic en les diferents zones del territori i comprovar l’eficàcia i els moments idonis per aplicar possibles tractaments fitosanitaris. També es proven mètodes de control alternatius com ara la col·locació de trampes per capturar les papallones, la confusió sexual amb feromones o la lluita biològica amb insectes parasitoides.

El Pla d’acció contra aquesta plaga estableix també una xarxa de seguiment de la papallona amb trampes de feromones en 20 punts distribuïts pel territori català. La revisió setmanal de les trampes permet obtenir una corba de vol en diverses zones de Catalunya.

, , , , , , , , , ,

El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
,
De què fa olor la primavera?
15 d'abril 2021Verónica Couto Antelo
,
La manca de vent que provoca el canvi climàtic pot endarrerir la caiguda de les fulles en les latituds altes
13 d'abril 2021Anna Ramon Revilla
Nova etapa d’Eklipse, una iniciativa europea que omple el buit entre política i coneixement sobre biodiversitat
6 d'abril 2021CREAF
Mariona Ferrandiz guanya el Premi de Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona
26 de març 2021CREAF
,
“Cal integrar els serveis ecosistèmics i la biodiversitat en les polítiques de conservació del medi natural”, Judit Lecina
26 de març 2021CREAF

Follow CREAF on: