Les espècies d’abelles amb cervells més grans aprenen millor

16 d'agost 2021

Tenir un cervell més gran incideix directament en l’aprenentatge de les abelles, una teoria ja demostrada en aus i primats, que es posa en evidència en un estudi publicat a la Royal Society Open Science i liderat per un equip científic del CREAF i l’Estació Biològica de Doñana (CSIC).

Les espècies d’abelles amb cervells més grans aprenen millor

Les espècies d’abelles amb cervells més grans, tant en termes absoluts com relatius a la mida del cos, tenen una major capacitat d’aprenentatge. Imatge: Bombus terrestris, font Wikipedia.

Una abella tancada en un tub de vidre, a la punta dues tires de cartró, una blava i una altra groga, dos colors que l’abella distingeix molt bé, la blava amarada de sucre, la groga d’aigua. Sabrà associar el color amb la recompensa? I si canviem d’espècie, aprendrà igual? Aus i primats han demostrat que les espècies amb cervell més gran són més llestes, aprenen millor. Ara, l’estudi científic Brain size predicts learning abilities in bee liderat pel CREAF i l’Estació Biològica de Doñana del CSIC demostra per primera vegada que aquesta teoria també es compleix en les abelles, les espècies amb cervells més grans, tant en termes absoluts com relatius a la mida del cos, tenen més capacitat d’aprenentatge.

Miguel Angel Collado, Foto Twitter

“Hi ha una enorme variació de grandària en el cervell de les espècies d’abelles, i això pot influir molt en la seva capacitat d’adaptació als canvis ambientals”

MIGUEL ÁNGEL COLLADO, investigador de l’Estació Biològica de Doñana-CSIC i del CREAF.

Miguel Ángel Collado, investigador de l’Estació Biològica de Doñana-CSIC i del CREAF va realitzar l’experiment que corrobora aquesta afirmació, realitzar 7 vegades el test, canviant de posició les tires, amb cada un de les 120 abelles recollides en camps i jardins d’Andalusia, perquè aprenguessin a relacionar color amb premi. De les 16 espècies diferents d’abelles que hi ha en total, va descobrir que la majoria de les espècies aprenen a associar un color amb una recompensa, però, les que tenen cervells més grans ho fan millor que les de cervells més petits. Confirmar que es compleix la teoria en invertebrats és un pas molt important. “Encara que el seu cervell és més petit i més simple que el dels vertebrats, sabem que hi ha una enorme variació de grandària entre les espècies i que això pot influir molt en la seva capacitat d’adaptació als canvis ambientals”, d’acord amb Miguel Ángel Collado.

La universitat del carrer

Les abelles amb cervells més grans mostren millors habilitats cognitives i, per tant, s'adapten millor a la urbanització i a condicions canviants de l'entorn.

Hi ha més de 20.000 espècies d’abelles a tot el món, però no totes responen de la mateixa manera a les pressions mediambientals. Mentre que algunes espècies estan reduint les seves poblacions dràsticament, altres estan prosperant en ecosistemes humanitzats. Té la mida del cervell alguna cosa a veure en aquestes diferències d’adaptació? “Per sobreviure en una ciutat cal ser molt llest, cal adaptar-se a paisatges complexos i canviants per localitzar flors i zones de nidificació. Per això, si les abelles amb cervells més grans són les que tenen més habilitats cognitives, sabem que seran les que millor s’adaptin a la urbanització o a altres condicions canviants”, explica Ignasi Bartomeus, investigador de l’Estació Biològica de Doñana-CSIC.

Ignasi Bartomeus

“Per sobreviure en una ciutat l’abella ha de ser molt llesta, adaptar-se a paisatges complexos i canviants per localitzar flors i zones de nidificació”

IGNASI BARTOMEUS, investigador de l’Estación Biològica de Doñana-CSIC.

Invertir en teixit cerebral és costós, de manera que només té sentit quan reporta un benefici. Estudis anteriors ja van confirmar que les espècies que requereixen una major demanda cognitiva, –per exemple, abelles especialitzades que necessiten localitzar recursos florals particulars– han evolucionat fins a adquirir cervells més grans. “Queda molt per entendre encara, tan sols estem començant a entendre l’enorme capacitat que tenen els petits cervells de les abelles”, conclou Daniel Sol, investigador del CREAF.

Daniel Sol

“Queda molt per entendre encara, tan sols estem començant a comprendre l’enorme capacitat que tenen els petits cervells de les abelles”

DANIEL SOL, investigador del CREAF.

Article de referència:

Collado MÁ, Montaner CM, Molina FP, Sol D, Bartomeus I. 2021 Brain size predicts learning abilities in bees. R. Soc. Open Sci. 8: 201940. https://doi.org/10.1098/rsos.201940 

 

, , , , , , , ,

Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
,
La Ricarda, l’última peça del delta del Llobregat?
19 de setembre 2021Verónica Couto Antelo
, ,
Any complicat per als boscos de Catalunya
16 de setembre 2021Pau Guzmán
,
Alba Anadon Rosell: una mirada amable amb un discurs contundent
14 de setembre 2021Adriana Clivillé
,
Supervisar el NO₂ atmosfèric permet predir si el confinament és eficaç contra una pandèmia
16 d'agost 2021Adriana Clivillé
Com pot ajudar la pols de roca a capturar CO₂ de l’atmosfera
5 d'agost 2021Adriana Clivillé

Follow CREAF on: