,

Estan perdent els boscos tropicals la seva capacitat d’emmagatzemar carboni?

3 de setembre 2019

Una investigació internacional aplica per primera vegada microones passives de banda L per mesurar de forma més fiable les reserves i els fluxos de carboni en els boscos tropicals del planeta. El treball, dirigit per Josep Peñuelas del CSIC al CREAF, es va publicar recentment a la revista Nature Plants.

L'investigador del CREAF Guille Peguero durant els experiments que fa l'equip de Josep Peñuelas a la Guanya francesa. Autora: Valentine Alt.

L’investigador del CREAF Guille Peguero durant els experiments que fa l’equip de Josep Peñuelas a la Guayana francesa. Autora: Valentine Alt.

Les observacions comprenen els canvis produïts entre 2010 i 2017 i mostren que els ecosistemes tropicals estan perdent el seu paper com a embornal de carboni. En conseqüència, les regions tropicals es tornen neutrals en el cicle del carboni (és a dir, emmagatzemen tant com emeten). Aquest canvi pot fer que en un futur pròxim es converteixin en fonts de carboni cap a l’atmosfera, una contribució més a l’escalfament global.

La quantificació de la distribució i dinàmica del carboni emmagatzemat en els sòls i plantes encara és un camp incipient i les dades actuals són poc fiables. L’estudi proposa l’aplicació de les microones passives de banda L de baixa freqüència, ja que tenen una sensibilitat superior a les d’alta freqüència, usades fins ara. Amb aquesta nova metodologia les observacions de satèl·lit es poden realitzar amb precisió en boscos tropicals densos, que abans no era possible.

 

Emmagatzematge de carboni i canvi climàtic

Conèixer en profunditat el balanç global del carboni és clau per preveure escenaris futurs de canvi climàtic. Les emissions de carboni cap a l’atmosfera s’estudien des de fa anys, però encara es desconeix el cicle complet de la seva presència en vegetació i sòls. La sequera és una de les causes dels nivells baixos de fixació de carboni, o del seu paper neutral, a les zones tropicals. La manca d’aigua disminueix la productivitat vegetal amb conseqüències negatives sobre l’emmagatzematge.

Guille Peguero i Romà Ogaya a la Guayana francesa. Autora: Valentine Alt.

Guille Peguero i Romà Ogaya a la Guayana francesa. Autora: Valentine Alt.

L’estudi també apunta a la desforestació com un motiu de la menor acumulació de CO2 en el període estudiat. Zones com el sud de l’Amazònia, la República Democràtica del Congo o Indonèsia van acumular grans pèrdues anuals de carboni a causa d’això. Les regions que no van ser sotmeses a una desforestació massiva segueixen actuant com un embornal de carboni.

Josep Peñuelas, científic del CSIC al CREAF, director de la investigació, assegura que aquestes dades són importants per a “tancar el cicle de carboni”. Una qüestió de gran importància en el moment actual, que qualifica com a “emergència climàtica”.

 

La fixació de carboni també depèn dels fenòmens climàtics naturals

Els fenòmens climàtics extrems també afecten de manera significativa la fixació de carboni, com apunta la investigació. Peñuelas ofereix l’exemple de l’onada de calor extrema que es va viure a Europa el 2003. “Va convertir tot el continent europeu en una font de CO2, en lloc de ser un embornal”, assenyala l’ecòleg del CSIC. El fenomen de El Niño (2015) va suposar una pujada de la temperatura mitjana global i va provocar canvis en els ecosistemes tropicals.

“La taxa de creixement del CO2 atmosfèric augmenta durant El Niño, perquè es redueix la productivitat primària vegetal“, explica l’ecòleg sobre aquest fenomen meteorològic, caracteritzat per un escalfament de les aigües del Pacífic. Peñuelas afegeix que la taxa, per contra, “disminueix durant La Niña”, ja que la productivitat primària augmenta.

 

Article de referència:

Lei Fan, Jean-Pierre Wigneron, Philippe Ciais, Jérôme Chave, Martin Brandt, Rasmus Fensholt, Sassan S. Saatchi, Ana Bastos, Amen Al-Yaari, Koen Hufkens, Yuanwei Qin, Xiangming Xiao, Chi Chen, Ranga B. Myneni, Roberto Fernandez-Moran, Arnaud Mialon, N. J. Rodriguez-Fernandez, Yann Kerr, Feng Tian & Josep Peñuelas.Satellite-observed pantropical carbon dynamics”. Nature Plants. DOI: https://doi.org/10.1038/s41477-019-0478-9

, , , , , , , , , ,

CREAF
El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
“Una planta rep un promig de 26 pol·linitzadors diferents” explica Jordi Bosch al Quèquicom de TV3
12 de novembre 2019Verónica Couto Antelo
, , ,
La plataforma de coneixement Prismàtic compleix tres anys!
11 de novembre 2019Verónica Couto Antelo
,
La ciutadania es mou per adaptar les conques de la Tordera i el riu Serpis als impactes del canvi global
6 de novembre 2019CREAF
Tenir un cervell gran pot accelerar la formació de noves espècies
5 de novembre 2019Anna Ramon Revilla
Nou impuls per augmentar la presència del CREAF en l’esfera europea del sector forestal
4 de novembre 2019Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: