L’excessiva fertilització de conreus de blat amb nitrogen pot explicar l’alta prevalença de la malaltia de celiaquia

4 de març 2021

Entre  1960 i fins avui, al món s’ha multiplicat per 10 l’ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl. Aquesta pràctica pot estar directament relacionada amb l’alta prevalença de la celiaquia, una afecció humana auto immune.

L'excessiva fertilització de conreus de blat amb nitrogen pot explicar l'alta prevalença de la malaltia de celiaquia al món

L’excés de nitrogen per fertilitzar camps de blat transfereix al gra i a la farina més gliadina, una proteïna que intervé en la formació del gluten. Imatge: Domini públic.

Els camps de blat cada cop es fertilitzen amb més quantitat de nitrogen i aquesta pràctica pot estar directament vinculada amb l’increment de l’alta prevalença de la celiaquia, una afecció humana auto immune. Entre la dècada dels anys 1960 i fins avui, al món s’ha multiplicat per 10 l’ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl. Ara bé, el blat conreat amb excés de nitrogen transfereix al gra i a les seves farines més quantitat de gliadina, un grup de proteïnes que intervenen en la formació del gluten. Justament la reacció al gluten i la dificultat d’absorbir-lo per part dels humans provoca la malaltia de celiaquia, una afecció en clar creixement al món desenvolupat.

Entre la dècada dels anys 1960 i fins avui, al món s’ha multiplicat per 10 l’ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl.

Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Could Global Intensification of Nitrogen Fertilisation Increase Immunogenic Proteins and Favour the Spread of Coeliac Pathology?”, publicat a la revista Foods i liderat per Josep Peñuelas –investigador del CREAF i del CSIC–, en què han intervingut el també investigador del CREAF Jordi Sardans i especialistes de la Czech Academy of Sciences (Txèquia), la University of Antwerp (Bèlgica), l’Institute Pierre Simon Laplace (França), l’International Institute for Applied Systems Analysis (Àustria) i la Chinese Academy of Sciences de Pequín (Xina).

L’estudi constata que la ingesta per càpita de productes derivats del blat les darreres dècades s’ha mantingut més o menys constant, si bé la concentració de gliadines al blat ha crescut. Com a conseqüència, s’ha incrementat el consum mitjà per persona de gliadines (aproximadament 1,5 kg més cada any). Així mateix, el treball confirma que el terreny fertilitzat amb nitrogen és pràcticament el mateix i el que s’ha intensificat són els Kg aplicats d’aquest element. Alhora, s’han tingut en compte factors com ara possibles nous additius del pa que puguin provocar al·lèrgies i la millor precisió i eficiència en la diagnosi de la malaltia de celiaquia.

Josep Peñuelas

La fertilització amb nitrogen es tradueix en un possible problema directe de salut global. La relació que hem identificat no implica l’existència d’una única causa directa: hi pot haver altres factors, si bé aquest és important.

JOSEP PEÑUELAS, investigador del CREAF i del CSIC.

“La fertilització amb nitrogen es tradueix en un possible problema directe de salut global”, afirma Josep Peñuelas, director de la recerca, si bé insisteix en la necessària prudència a l’hora d’extraure conclusions i recorda que hi ha pocs estudis al respecte. “Nosaltres no fem l’estudi mèdic, sinó que avisem d’una nova conseqüència. La relació que hem identificat no implica l’existència d’una única causa directa: hi pot haver altres factors, si bé aquest és important”. I afegeix que “la fertilització amb nitrogen que estudiem els ecòlegs té efectes molt rellevants sobre els microorganismes i el funcionament de la terra, i nosaltres afegim que també té un efecte sobre la salut humana”, explica.

Un canvi de salut global

L’impacte i els danys de l’excessiva fertilització amb nitrogen s’han observat sobretot a escala ambiental (per exemple, eutrofització i pluja àcida), i també és possible un efecte directe en la salut humana vinculat a la malaltia celíaca.

"El canvi global ens està conduint a un canvi de la salut global. Com a ecòlegs ens dediquem a l'ecologia global i ens interessa treballar amb tots els organismes, no només amb bacteris, plantes, artròpodes o aus, sinó també amb humans", Josep Peñuelas.

“Tot fa pensar que tenim un altre factor de risc provocat per un món més ric en nitrogen a traves de l’augment de gliadines del blat, un factor de risc important que pot explicar, si més no en part, l’augment de la prevalença de la celiaquia”, apunta Josep Peñuelas.

L’interès de l’ecòleg per un tema de salut s’explica de manera contundent: “el canvi global ens està conduint a un canvi de la salut global”. I argumenta que “com a ecòlegs ens dediquem a l’ecologia global i ens interessa treballar amb tots els organismes, no només amb bacteris, plantes, artròpodes o aus, sinó també amb humans”.

Nitrogen celiaquia fig 1 catala

Figura 1. La quantitat anual de nitrogen fertilitzant aplicat als conreus de blat ha augmentat globalment entre 10 i 100 kg aproximadament entre 1961 i 2010. El rendiment global ha augmentat, si bé fa referència a una superfície similar de terra. La relació directa entre fertilització i rendiment durant el període 1961-2010 és només 3,5 vegades superior a la que era fa 50 anys.

Un element que fertilitza i un gra essencial

La demanda i l’aplicació de fertilitzants nitrogenats als conreus de tot el món ha augmentat substancialment (figura 2). Les dades proporcionades a l’última Conferència Internacional de la Iniciativa de Nitrogen indiquen que el consum global de fertilitzants nitrogenats augmenta un 33% entre 2000 i 2013. Les dades de la FAOstat de 2014 a 2018 indiquen que l’ús freqüent d’aquest element per millorar en rendiment de la terra és habitual a tot el món però amb diferències regionals: amb increments de major a menor, a l’Àsia oriental, sud d’Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, Europa oriental i Àsia central, Àfrica subsahariana, nord d’Amèrica, Àsia occidental, nord d’Àfrica i Oceania, i disminueix un 1,5% a l’Europa occidental.

Nitrogen celiaquia fig 2 catala

El blat és actualment el cultiu més plantat i continua sent el gra alimentari més important per als humans. A més, d’una banda, s’ha disminuït el consum directe d’aliments derivats del blat en alguns països (com ara els EEUU) però, de l’altra, la farina utilitzada com a additiu provoca un augment net de la ingesta anual per càpita d’aquest cereal. Això provoca que els humans haguem incrementat el gluten net que mengem per persona de 4,1 kg el 1970 a 5,4 kg el 2000. Els conreus d’aquest cereal essencial a la nostra dieta ocupen avui una superfície de 217 milions d’hectàrees a tot el món.

Menjar gluten, una proteïna del blat, pot desencadenar diverses intoleràncies i malalties al·lèrgiques, entre les quals la celiaquia és la més estesa en humans. La seva prevalença mitjana a la població general d’Europa i els EEUU és aproximadament de l’1% (als EEUU es va passar de 0,2 a l’1% en nomes 25 anys). Ara bé, hi ha algunes diferències regionals: la prevalença de la celiaquia és d’entre un 2 i un 3% a Finlàndia i Suècia, i del 0,2% a Alemanya. La ciència segueix anant amb compte en indicar-ne les causes, però probablement estan relacionades amb els components ambientals de la celiaquia, com ara canvis en la quantitat i la qualitat del gluten ingerit, patrons d’alimentació infantil, espectre d’infeccions intestinals i colonització per microbiota intestinal.

Article de referència:

“Could Global Intensification of Nitrogen Fertilisation Increase Immunogenic Proteins and Favour the Spread of Coeliac Pathology?”

Josep Peñuelas, Albert Gargallo-Garriga, Ivan A. Janssens, Philippe Ciais, Michael Obersteiner, Karel Klem, Otmar Urban, Yong-Guan Zhu i Jordi Sardans.
Foods 2020, https://doi.org/10.3390/foods9111602

, , , , , , , , , , , , ,

Periodista amb interès en la comunicació i el màrqueting digital, fils conductors de la meva experiència en estratègies de comunicació corporativa, creació de continguts, gestió de xarxes socials i campanyes, gabinet de premsa, formació de portaveu, comunicació de crisi i reputació i marca. M'he involucrat en iniciatives de divulgació sobre el medi natural, les energies renovables, la tecnologia, el territori i la seva gestió amb criteris ambientals per a empreses, univeristats, administració pública i consultoria.
Articles relacionats
,
De què fa olor la primavera?
15 d'abril 2021Verónica Couto Antelo
,
La manca de vent que provoca el canvi climàtic pot endarrerir la caiguda de les fulles en les latituds altes
13 d'abril 2021Anna Ramon Revilla
Nova etapa d’Eklipse, una iniciativa europea que omple el buit entre política i coneixement sobre biodiversitat
6 d'abril 2021CREAF
Mariona Ferrandiz guanya el Premi de Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona
26 de març 2021CREAF
,
“Cal integrar els serveis ecosistèmics i la biodiversitat en les polítiques de conservació del medi natural”, Judit Lecina
26 de març 2021CREAF

Follow CREAF on: