, ,

Gestionar els boscos europeus no frenarà l’escalfament global

11 d'octubre 2018

 Aude Valade, investigadora del CREAF, i l’equip internacional de l’estudi publicat a Nature recomanen fer una gestió forestal orientada a mantenir els serveis ambientals que ens aporten els boscos a nivell ecològic, social i cultural, i no a refredar el planeta, com es preveia fer per complir amb l’Acord de París.

La llum del sol entra en un bosc de coníferes

La llum del sol entra en un bosc de coníferes

L’Acord de París inclou el compromís de gestionar els boscos de forma sostenible com una estratègia per alentir l’escalfament global. Podem gestionar un bosc perquè sigui més actiu, creixi més i necessiti absorbir més CO2 de l’atmosfera per fer la fotosíntesi. Segons el que es creia fins ara, si els boscos absorbeixen més CO2, els nivells d’aquest gas a l’atmosfera disminuiran o, com a mínim, es mantindran. No obstant això, un nou estudi publicat avui a la prestigiosa revista Nature ha descobert que gestionar els boscos europeus amb aquest objectiu no té efectes significatius sobre el clima. L’equip de recerca internacional en què ha participat l’Aude Valade, investigadora del CREAF amb una beca Marie Skłodowska-Curie, ha millorat un model molt complex per calcular la quantitat de carboni, energia i aigua que és atrapada o alliberada segons el tipus de gestió forestal que es fa.

Mitjançant aquest model s'han comparat tres estratègies de gestió forestal que representen les diferents visions de gestió forestal que es duen a terme per mitigar el canvi climàtic a Europa.

Cap opció permet arribar a les tres metes que es planteja l’Acord de París per frenar el canvi climàtic: maximitzar el segrest de carboni, augmentar la llum solar que els boscos reflecteixen cap a l’espai i reduir la temperatura propera a la superfície

Més fred o més fusta? El dilema a Europa

Una gestió orientada a captar el màxim carboni de l’atmosfera requeriria convertir boscos caducifolis en boscos de coníferes i augmentar la proporció de boscos sense gestió. Amb el nou model computacional, l’equip ha calculat que aquesta opció aconseguiria retirar 7 Pg de carboni de l’atmosfera cap a l’any 2100, més del doble que si ho deixem com està actualment. Si ens centrem només en aquests termes és obvi que retirar aquesta quantitat de carboni de l’atmosfera podria “refrescar” el ambient. No obstant això, Aude Valade explica que “si canviem els caducifolis per coníferes podem millorar la capacitat de segrestar CO2, però això també pot provocar altres canvis paral·lels, com fer canviar el microclima del bosc, modificar la velocitat del vent, la humitat ambiental, la formació de núvols i l’albedo, el percentatge de radiació que és capaç d’absorbir un bosc segons el color de la seva superfície”. Així doncs, aquest model de gestió forestal portaria conseqüències més enllà del segrest de carboni que “escalfarien” l’ambient i que deixarien el comptador pràcticament a zero, ni més fred ni més calent. A més, tindríem un 12% menys de producció de fusta, segons el model.

Un bosc caducifoli Autor: Lluís Comas

Un bosc caducifoli Autor: Lluís Comas

D’altra banda, una gestió orientada a refredar la superfície de la terra, que requeriria convertir boscos de coníferes en boscos de caducifolis i augmentar la proporció de boscos gestionats com a bosc baix, donaria un petit refredament de 0,3ºC a la primavera a Escandinàvia i als Alps. Tot i això, l’efecte no seria prou fort com per notar-se a nivell global. Així mateix, seria una opció que reduiria el 25% la fusta disponible.

En el cas que es decidís fer una gestió forestal per augmentar l’albedo caldria convertir els boscos de coníferes en boscos caducifolis i reduir la proporció de boscos gestionats com a bosc alt. Això ajudaria a reflectir més radiació solar, però no hi hauria cap efecte perquè canviaria la formació de núvols, la humitat de l’atmosfera i la circulació del vent i quedaria encara més calor a la superfície. A més, el CO2 segrestat seria el mateix que el que es segresta amb una gestió com l’actual i hi hauria un 30% menys de producció de fusta.

Els resultats demostren que la gestió sostenible dels boscos aporta uns beneficis sobre el clima, però aquests són modestos i locals.

Per tant, els autors suggereixen que la gestió forestal a Europa en les pròximes dècades no ha de prioritzar els efectes sobre el clima, sinó centrar-se en adaptar els boscos al canvi climàtic perquè siguin capaços de seguir-nos proveint dels serveis i béns que ens aporten a nivell ecològic, social i cultural.

 

Article: Luyssaert, S., Marie, G., Valade, A., Chen, Y.-Y., Njakou Djomo, S., Ryder, J., Juliane, O., Naudts, K., Lansø, A.S., Ghattas, J., & McGrath, M.J. (2018). Tradeoffs in using European forests to meet climate objectives. Nature, http://dx.doi.org/10.1038/s41586-018-0577-1

 

, , , , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
,
LiquenCity organitza la primera marató per trobar líquens a Barcelona
10 de desembre 2018Pau Guzmán
Barris sota les aigües: lliçons del Katrina
28 de novembre 2018Jaume Terradas
El CREAF formarà gent de Burkina Faso en convocatòries internacionals de recerca
27 de novembre 2018Albert Naya i Díaz
En Constantí Stefanescu rep el premi ’2018 Marsh Lepidoptera Award’
26 de novembre 2018CREAF
,
La formigueta de foc arriba a la península Ibèrica
26 de novembre 2018Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: