Girona és la província catalana amb els boscos més vulnerables a la sequera

6 de març 2019

Així ho revela el VulneMap, l’eina desenvolupada pel CREAF en el marc d’una col·laboració amb la Diputació de Girona. Amb aquesta eina també s’ha constatat que els faigs i els roures són espècies molt vulnerables i que els boscos de la Garrotxa són els que concretament patiran més els efectes de les sequeres. 

Bosc a la Coma de Vaca Foto: José Luuis Ordóñez

Bosc a la Coma de Vaca Foto: José Luuis Ordóñez

La col·laboració entre el CREAF i la Diputació de Girona ha permès estrenar el VulneMap, una nova eina que prediu quins boscos de Catalunya seran més o menys vulnerables a la sequera. Aquesta informació és especialment rellevant a l’hora de planificar les prioritats de gestió forestal. L’eina consta d’una col·lecció de sis mapes de molt alta resolució en accés obert. Un primer anàlisi fet amb el VulneMap mostra, per exemple, que en cas d’un escenari de sequera greu, la Garrotxa seria la comarca catalana amb boscos més vulnerables, amb un 50% dels seus boscos en situació de vulnerabilitat alta. Concretament, els boscos del conjunt de la província de Girona són especialment sensibles a aquest fenomen.

Pel que fa a les espècies, el VulneMap mostra que en el conjunt de Catalunya el faigs i els roures són espècies especialment sensibles a la sequera, ja que presenten valors de vulnerabilitat entre mitjana i alta, fins i tot en situacions de sequera lleu o moderada. Els mapes també indiquen que les alzines, tot i que toleren bé escenaris de sequera lleu, mostren símptomes de vulnerabilitat quan la sequera és moderada, símptomes que passen a ser greus quan la sequera és severa. Tanmateix, tan les alzines com els roures són espècies rebrotadores que es poden recuperar si les condicions milloren.

Mapa en baixa resolució que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscos en l’escenari de sequera lleu a escala de Catalunya

Mapa en baixa resolució que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscos en l’escenari de sequera lleu a escala de Catalunya

Mapa en baixa resolució que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscos en l’escenari de sequera moderada a escala de Catalunya

Mapa en baixa resolució que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscos en l’escenari de sequera moderada a escala de Catalunya

Mapa en baixa resolució que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscos en l’escenari de sequera severa a escala de Catalunya

Mapa en baixa resolució que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscos en l’escenari de sequera severa a escala de Catalunya

 

Una eina predictiva feta amb dades del DeBosCat

El VulneMap s’ha fet a  partir de models estadístics. Ha generat sis escenaris on es pot preveure què els passarà als boscos sota sis condicions de sequera diferents. El ventall d’escenaris contempla situacions més lleus o més greus de sequera acumulada a curt termini (3 mesos) o a llarg termini (24 mesos).

Els models s’han construït a partir de la informació que recull el projecte DeBosCat des del 2010 per seguir l’estat de salut dels boscos catalans. Concretament s’han utilitzat les dades del DeBosCat dels anys 2012 i 2016 perquè aquests dos anys van ser els més secs, conseqüentment, els pitjors pels nostres boscos. Els models agafen aquests anys extrems com a referència per preveure què li passaria al bosc en el cas que succeeixin episodis de sequera similars. El model també incorpora l’efecte climàtic, de l’estructura del bosc, topografia i litologia, juntament amb les anomalies climàtiques dels anys 2012 i 2016 a Catalunya.

Afectacions detectades pel programa DeBosCat durant els anys 2012 i 2016

Afectacions detectades pel programa DeBosCat durant els anys 2012 i 2016

Per interpretar els resultats del VulneMap, cal tenir en compte que algunes de les espècies que es mostren menys vulnerables, com ara el pi negre, són les que van registrar menys afectació al DeBosCat. Això vol dir que han pogut aportar poques dades al model i, per tant, que els seus valors de vulnerabilitat són encara poc robustos. De fet, segons Mireia Banqué, la tècnica del CREAF coordinadora del VulneMap i del DeBosCat, “és important destacar que la qualitat de la predicció depèn de la quantitat i qualitat de les dades de partida que obtenim del programa DeBosCat. Per tant, és essencial mantenir el seguiment DeBosCat durant els propers anys per fer més robustes les prediccions del model davant de noves situacions de sequera”.

Girona, la província catalana més vulnerable

Segons el VulneMap, en un escenari de sequera lleu, les comarques gironines tindrien la major part dels seus boscos (el 75%) amb valors de vulnerabilitat baixos. No obstant, la Garrotxa, el Ripollès i la Selva tindrien ja entre un 20-25% de la seva superfície forestal amb valors de vulnerabilitat entre mitjana i alta.

Gràfic de la vulnerabilitat dels boscos de la província de Girona en percentatge i per comarques en l’escenari de sequera lleu

Gràfic de la vulnerabilitat dels boscos de la província de Girona en percentatge i per comarques en l’escenari de sequera lleu

Si aquesta sequera fos una mica més intensa (escenari de sequera moderada) totes les comarques gironines excepte la Garrotxa mantindrien el 75% dels boscos amb valors de vulnerabilitat baixos, per tant la situació general als boscos gironins seguiria sent de poca vulnerabilitat. Els boscos garrotxins, però, reduirien fins al 50% la seva superfície de baixa vulnerabilitat.

Gràfic de la vulnerabilitat dels boscos de la província de Girona en percentatge i per comarques en l’escenari de sequera moderada

Gràfic de la vulnerabilitat dels boscos de la província de Girona en percentatge i per comarques en l’escenari de sequera moderada

Per últim, en un escenari de sequera greu, la Garrotxa tindria al voltant del 50% de la seva superfície forestal en valors de vulnerabilitat alta i un 30% més aproximadament amb valors mitjans. El Ripollès, la Selva i l’Alt Empordà també tindrien valors de vulnerabilitat entre mitjans o alts, però en menor mesura. Destaquen el Baix Empordà i la Cerdanya, que malgrat que ens situem en el pitjor escenari, mantindrien més del 75% de la seva superfície amb valors baixos de vulnerabilitat.

Gràfic de la vulnerabilitat dels boscos de la província de Girona en percentatge i per comarques en l’escenari de sequera severa

Gràfic de la vulnerabilitat dels boscos de la província de Girona en percentatge i per comarques en l’escenari de sequera severa

Mapa en baixa resolució que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscos en els tres escenaris de sequera a escala de Girona

Mapa en baixa resolució que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscos en els tres escenaris de sequera a escala de Girona

Faigs i roures les espècies més sensibles

En un escenari de sequera lleu, les principals espècies de Catalunya tenen valors de vulnerabilitat baixos, amb dues excepcions notables, els faigs (Fagus sylvatica) i els roures (Quercus humilis, Quercus faginea i Quercus petraea), que ja presenten algunes hectàrees amb vulnerabilitats mitjanes i altes en aquestes condicions climàtiques. En relació a la superfície total d’aquestes dues espècies, fins i tot amb sequera lleu ja hi ha una important proporció d’aquests boscos en situació d’alta vulnerabilitat. Pel que fa a les coníferes, el pi pinyer i el pinastre tenen valors de vulnerabilitat alta en petites proporcions de la seva superfície. La resta de les espècie tenen valors de vulnerabilitat baixa per aquest escenari.

 Gràfic de la vulnerabilitat de les espècies forestals en percentatge en l’escenari de sequera lleu


Gràfic de la vulnerabilitat de les espècies forestals en percentatge en l’escenari de sequera lleu

En l’escenari de sequera moderada de forma general segueixen predominant les espècies amb valors baixos de vulnerabilitat. No obstant, als roures i els faigs, que ja mostraven algunes zones amb vulnerabilitats més elevades a l’escenari anterior de sequera lleu, se’ls sumen les alzines i el pinastre, que tenen quasi tanta superfície amb vulnerabilitat baixa com mitja o alta. La majoria de les espècies, però, presenten molt poques afectacions greus, especialment les coníferes.

Gràfic de la vulnerabilitat de les espècies forestals en percentatge en l’escenari de sequera moderada


Gràfic de la vulnerabilitat de les espècies forestals en percentatge en l’escenari de sequera moderada

Finalment, per un escenari de sequera greu destaca notablement que la superfície d’alzines amb vulnerabilitat alta augmenta de manera molt clara, superant de llarg la superfície amb baixa i mitja vulnerabilitat. Els roures també augmenten la superfície amb alta vulnerabilitat en aquest escenari, mentre que els faigs mantenen una proporció alta, molt similar als altres escenaris. Pel que fa a les coníferes, el pi roig té prop d’un 50% de la seva superfície amb vulnerabilitat mitjana o alta. El pi blanc, el pi negre, la pinassa i el pi pinyer mantenen valors molt baixos de vulnerabilitat fins i tot en aquest escenari de sequera severa. En aquest sentit, cal destacar el pi pinyer, que en aquests escenari més sever no registra vulnerabilitat ni mitjana ni alta. Probablement aquesta “millora” del pi  pinyer respecte els altres escenaris de sequera més benèvols respon al fet que fins ara no s’ha registrat una sequera tan severa i la capacitat predictiva del model per aquesta espècie no és prou consistent.

Gràfic de la vulnerabilitat de les espècies forestals en percentatge en l’escenari de sequera severa

Gràfic de la vulnerabilitat de les espècies forestals en percentatge en l’escenari de sequera severa

 

ESCENARI SEQUERA  LLEU LLEU  https://ddd.uab.cat/record/203092

ESCENARI SEQUERA LLEU MODERADA  https://ddd.uab.cat/record/203093

ESCENARI SEQUERA MODERADA LLEU  https://ddd.uab.cat/record/203094

ESCENARI SEQUERA MODERADA MODERADA  https://ddd.uab.cat/record/203095

ESCENARI SEQUERA SEVERA LLEU https://ddd.uab.cat/record/203096

ESCENARI SEQUERA SEVERA – MODERADA  https://ddd.uab.cat/record/203097

 

, , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
La millor informació sobre boscos i canvi climàtic a Catalunya, reunida en un únic portal
21 de març 2019Anna Ramon Revilla
,
Els boscos tropicals són els ecosistemes vegetals terrestres que enfronten un major risc enfront el canvi climàtic
20 de març 2019CREAF
Plantar arbres no aturarà el canvi climàtic, reduir la crema de combustibles fòssils sí
15 de març 2019Anna Ramon Revilla
, ,
Vaga Global pel Clima del 15M
13 de març 2019Anna Ramon Revilla
,
Quines noves pràctiques i eines poden millorar el potencial d’adaptació dels boscos de la UE al canvi climàtic?
27 de febrer 2019CREAF

Follow CREAF on: