Idees, reptes i solucions per fer ciència ciutadana útil i amb impacte

4 de febrer 2019

Quins són els reptes que es van identificar durant la jornada passada del 21 de novembre que cada any organitzem el CREAF, la SCB i la ICHN? Quines idees o recomanacions es van donar? Us presentem un resum elaborat per Xavier Carbonell que dóna tota aquesta informació i molta més. 

Taula rodona de l'acte

Taula rodona de l’acte (d’esquerrra a dreta són Xavier Carbonell, Xavier Sisquella, Josep Perelló, Sergi Herrando, Elisabeth Paül i Annelies Broekman

En Xavier Carbonell, tècnic en participació ciutadana del CREAF, va moderar la taula rodona final i va extreure unes conclusions finals de la jornada que són el producte final de tota aquesta trobada.

El 21 de novembre passat va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la Jornada “Idees, reptes i solucions per fer ciència ciutadana útil i amb impacte”. Hi van assistir unes 200 persones interessades amb aquesta temàtica. Plegats van escoltar i debatre sobre els reptes, les limitacions i les avantatges d’aquesta metodologia que inclou a la ciutadania en el procés científic i que cada cop es dóna més casa nostra.

La ciència ciutadana serà útil i tindrà impacte si:

  • Realment suposa més participació de la ciutadania en termes de coresponsabilitat en la presa de decisions relacionades amb la ciència.
  • Apodera a la comunitat que rep un benefici clau associat a la producció científica resultant de la seva implicació en una determinada iniciativa de ciència ciutadana.
  • És una via per connectar la gent amb la naturalesa, una via per sortir al camp a recollir dades.
Luigi Ceccaroni durant la seva ponència

Luigi Ceccaroni durant la seva ponència

Actualment la ciència ciutadana ha d’afrontar bàsicament els següents REPTES :

    • Millorar en “com” mesurar el seu impacte.
    • Centrar-se menys en la recollida de dades i promoure més la participació alhora de concebre la recerca. La majoria de les iniciatives concentren els esforços en la recollida de dades i en canvi haurien de tendir a implicar més a la ciutadania en la identificació de les qüestions claus de recerca. Es tractaria d’invertir la piràmide.
    • S’han de poder agregar dades de tot el món. Durant les exposicions s’han presentat alguns exemples com ara el cas de GBIF i s’ha insistit en la importància de la interoperatibilitat. Es tracta d’utilitzar la ciència ciutadana de manera totalment integrada per mostrar a la societat que: a) la ciència ciutadana pot treballar de manera col·laborativa a nivell mundial; b) L’estandarització de dades necessita del consens social per a una bona adopció de les recomanacions.
    • La ciència ciutadana ha de tenir un impacte visible també cap a la part de la societat que no participa de la iniciativa.
    • Hem de saber harmonitzar els objectius de recerca amb els de la comunitat implementant processos de “co-creació”.
    • Cal gestionar bé les expectatives dels participants i ser capaços de generar confiança.
Un moment durant la ponència de l'Anabel Sànchez

Un moment durant la ponència de l’Anabel Sànchez

    • Emprar un llenguatge adaptat. Els continguts han de ser intel·ligibles per comunicar més fàcilment i fer entenedora la proposta
    • Superar la desafecció entre científics i ciutadania. Els científics han d’entendre que els ciutadans poden fer canviar la manera de treballar de la ciència.
    • Vigilar de no auto-exigir-nos menys transparència i rendició de comptes que en altres àmbits.
    • Un nou paper per l’administració. Fins no fa massa els gestors i tècnics de l’administració i els acadèmics eren bàsicament els depositaris de la informació. Però aquest paper ara ha canviat i la ciència ciutadana porta a l’administració a gestionar nous reptes relacionats amb la mobilització eficient i col.laborativa de dades internes, amb trobar la fórmula idònia per participar a les iniciatives de ciència ciutadana, o com fomentar la difusió oberta de les dades i vetllar per la seva qualitat sabent que algunes de les dades, per exemple les relacionades amb la conservació d’algunes espècies, poden ser sensibles.
    • És difícil parlar de qualitat de dades en “genèric”. En ciència ciutadana caldria estimar la qualitat de les dades pensant en el concepte de “fitness for use
Frederic Bartumeus  durant  la seva intervenció

Frederic Bartumeus durant la seva intervenció

De les ponències de la jornada se’n extreuen les següents RECOMANACIONS:

    • Aplicar els 10 principis bàsics que proposa l’ECSA (European Citizen Science Association). Si es compleixen, ens ajudaran a crear projectes amb valor científic suficient per conèixer la utilitat de la ciència ciutadana com a font d’informació i influència.
    • Crear comunitats globals. Cal mirar cap enfora per crear comunitats globals.
    • Cal donar un retorn periòdic, divers i si pot ser divertit i atractiu.
    • Aconseguir el compromís dels participants via “l’enamorament” , fent un esforç per conèixer bé el mapa d’actors, connectant i vibrant junts , mantenint viva la relació i el vincle.
    • Lligar les iniciatives amb les preocupacions i interessos de la ciutadania
    • Treballar amb transparència la gestió de la informació.
    • Incorporar una línia de pensament ètic a allò que fem. I en aquest sentit es donen algunes pistes sobre les que cal reflexionar-hi detingudament quan es posa en marxa una iniciativa de ciència ciutadana: a) definir molt bé què vols fer pel fet de gestionar dades personals; b) Notificar la política de privacitat; c) Oferir la possibilitat de rectificar i esborrar dades; d) Màxima transparència en la gestió del cicle de vida de les dades i els seus moments de vulnerabilitat.
Gemma Galdón durant la seva intervenció

Gemma Galdón durant la seva intervenció

  • Es donen també algunes pistes sobre on podem incidir des de la comunicació en ciència ciutadana com ara en : a) tenir identitat diferenciada (sobre qui som, què volem i aquí ens dirigim); b) ajudar a fer-ho fàcil, pensant amb l’usuari el disseny del projecte; c) guanyar més visibilitat; d) cercar fórmules per atrapar i fidelitzar les persones que participin en la iniciativa.
  • En algunes experiències concretes com la de “The Big Bell test”, s’han recolzat en influencers, en la gamificació o la implicació d’especialistes en divulgació per tal de dinamitzar iniciatives de ciència ciutadana.
  • En les comunitats globals de dades és molt important la traçabilitat i fer-ne un bon us, per exemple, mencionant el DOI corresponent a cada joc de dades generat.
  • Les administracions haurien d’incorporar la ciència ciutadana en la gestió, d’una manera estable. Això tindria una incidència positiva en la gestió de la ciutat i situaria al ciutadà com actor actiu en la solució dels problemes d’interès públic.
  • Cara a garantir la qualitat de les dades, convindria promoure sistemes de validació sinèrgica en la que la persona validadora va guanyant reputació en expertesa a través de la participació activa en els projectes de ciència ciutadana.

 

Presentacions disponibles:

Does citizen science have an impact on the environment and society? – Luigi Ceccaroni, citizen-science research and impact management in EarthWatch

Posar les persones al cor de cada iniciativa: com seduïm i mantenim una comunitat? – Anabel Sànchez, tècnica al CREAF

 

Privacy and Responsible Research in Citizen Science projects – Gemma Galdón, Eticas Consulting

Comunicar per descobrir i mantenir la il·lusió – Anna Ramon, responsable comunicació CREAF

Trazabilidad de los datos en GBIF. El ejemplo de Natusfera – Felipe Castilla, tècnic de GBIF Espanya

Dades de Biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona – Carles Dalmasses, Gerència d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona

Ciència Ciutadana al servei de les administracions. El cas de l’Agència de Salut Pública de Barcelon – Tomàs Montalvo, Coordinador del programa de control del mosquit tigre de l’ASPB

 

, , , , , , , , , , , , , , , ,

CREAF
El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
Olga Roig rep el European Certificate in Research Management
12 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
Les papallones seran les protagonistes d’un nou projecte de ciència ciutadana per millorar la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans
11 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
A Madrid i a Barcelona es poden observar més de cinquanta espècies de papallones
9 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
,
Els satèl·lits estan sobrevalorant la capacitat de la vegetació d’absorbir CO2 de l’atmosfera
1 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
,
L’observació de la Terra i les Variables Essencials són útils per avaluar l’avenç cap als objectius del desenvolupament sostenible
29 de març 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: