, , ,

Identifiquen els 13 majors reptes científics per resistir al canvi global a la regió mediterrània

3 de febrer 2015

Els científics consideren clau comprendre per què les sequeres estan matant darrerament tants arbres i com influeix la història local del bosc en aquesta mortalitat. També adverteixen que sabem molt poc sobre els efectes conjunts de les pertorbacions sobre cada ecosistema, i destaquen la necessitat de plantejar projectes de recerca més duradors i a gran escala.

Els ecòlegs ha d'afrontar 13 reptes perquè la Mediterrània resisteixi els efectes del canvi global

Els ecòlegs ha d’afrontar 13 reptes perquè la Mediterrània resisteixi els efectes del canvi global

Un equip multidisciplinari de 28 investigadors (15 del CREAF) ha avaluat el progrés científic dels últims 16 anys en l’estudi del canvi global en els ecosistemes terrestres mediterranis, i ha identificat quines han de ser les prioritats immediates de recerca per aconseguir que els nostres ecosistemes siguin més resistents als efectes negatius d’aquest fenomen.

Així, els autors de l’article, que ha estat publicat a la revista Global Ecology and Biogeography, arriben a la conclusió que la ciència té per davant tretze reptes a afrontar i tres aspectes fonamentals a tenir en compte.

Ja no n'hi ha prou amb estudiar les diferents modificacions que estem provocant a l'ecosistema (el canvi climàtic, els canvis en el règim d'incendis, la pèrdua de biodiversitat, etc.) com si fossin caixes tancades.

Cal invertir esforços en “comprendre com cadascuna d’aquestes caixes interacciona amb altres caixes”, afirma Enrique Doblas, investigador del CREAF. I posa un exemple: “La sequera pot provocar erosió en el sòl, però l’erosió que estem trobant no s’explica si no afegim a aquesta sequera tots els canvis d’ús del sòl dels darrers 50 o 60 anys.”

En segon lloc, les dades recollides a petita escala solen generar massa error quan intentem utilitzar-los per predir els efectes del canvi global a gran escala. Per revertir aquesta situació, els autors de l’article proposen millorar les xarxes d’intercanvi de dades entre investigadors i plantejar experiments de llarga durada i a escales regionals o fins i tot globals.

I en tercer lloc, l’article insisteix en la importància que té la història local de l’ecosistema en la manera en què aquest és capaç de respondre al canvi global i, en especial, als efectes cada vegada més importants de les sequeres. “De la mateixa manera que no et recuperes igual d’una infecció si és la primera o la segona vegada que la pateixes, dos ecosistemes poden semblar idèntics i no ser-ho en absolut per la història que han viscut”, aclareix Doblas.

La següent taula recull la llista dels 13 reptes científics, organitzada sota el paraigua de cinc grans preguntes:

13 nous reptes que substitueixen els 25 reptes proposats per Sandra Lavorel el 1998

Per identificar aquests tretze reptes, els investigadors no han partit de zero, sinó que han analitzat el grau de compliment dels reptes plantejats fa 16 anys en un article similar, publicat a la mateixa revista per la científica Sandra Lavorel. D’aquells 25 reptes plantejats el 1998, nou s’han superat amb èxit i tan sols dos romanen sense cap resposta. Als catorze reptes restants (la majoria), únicament hem pogut respondre en part (veure taula següent).

Taula 2

Els autors han escrit l’article en el marc del projecte MONTES-Consolider (CSD2008-00040), finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. En la seva redacció han participat investigadors del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Granada, al Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), el Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Castella-la Manxa, el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), la Universitat Rei Joan Carles I, la Universitat de Macquarie (Austràlia), l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC i la Universitat Carlos III de Madrid.

Article:

Doblas-Miranda, E., Martínez-Vilalta, J., Lloret, F., Álvarez, A., Ávila, A., Bonet, F. J., Brotons, L., Castro, J., Curiel Yuste, J., Díaz, M., Ferrandis, P., García-Hurtado, E., Iriondo, J. M., Keenan, T. F., Latron, J., Llusià, J., Loepfe, L., Mayol, M., Moré, G., Moya, D., Peñuelas, J., Pons, X., Poyatos, R., Sardans, J., Sus, O., Vallejo, V. R., Vayreda, J. and Retana, J. (2015), Reassessing global change research priorities in mediterranean terrestrial ecosystems: how far have we come and where do we go from here?. Global Ecology and Biogeography, 24: 25–43. doi: 10.1111/geb.12224

 

, , , , , , , , , , , ,

J.Luis Ordóñez
Tècnic en comunicació al CREAF . Doctor en Biologia per la UAB (2004). Des de 2005 m'he dedicat a la divulgació científica en el terreny editorial, de la il·lustració i del vídeo.
Articles relacionats
Utilitzar el mètode Cocoon de dònuts biodegradables augmenta l’èxit de la reforestació de zones degradades
17 de febrer 2020Anna Ramon Revilla
Ciència ciutadana i trampes intel·ligents contra el mosquit tigre
12 de febrer 2020Àlex Richter-Boix
El Comitè d’Igualtat d’Oportunitats de Gènere del CREAF comença a caminar
11 de febrer 2020CREAF
L’activitat humana dedica més fòsfor a produir peix del que n’obté amb la pesca
10 de febrer 2020Adriana Clivillé
,
Els pins detecten les feromones sexuals dels insectes i es protegeixen contra les plagues
6 de febrer 2020Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: