#IFOdena – Hi ha motius per creure que la zona cremada dues vegades es recuperarà

30 de juliol 2015

Les primeres estimes fetes sobre el terreny indiquen que la quantitat de llavors que poden arribar al terra després de l’incendi d’Òdena està entre 250.000 i 400.000 pinyons per hectàrea, fins i tot en zones amb baixa densitat de pins força joves.

Investigadors del CREAF recollint pinyes per avaluar el potencial de regeneració de la zona cremada. Foto: Marina Palmero (CREAF).

Investigadors del CREAF recollint pinyes per avaluar el potencial de regeneració de la zona cremada. Foto: Marina Palmero (CREAF).

Tot just 48 hores després que l’incendi d’Odena es donés per controlat, investigadors del CREAF en col·laboració amb l’Oficina Técnica de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona (OTPMIF), han començat a avaluar el potencial de regeneració de la zona cremada.

La prioritat és conèixer quines possibilitats de recuperació té el bosc, una pineda de pi blanc (Pinus halepensis) que ja havia patit l’incendi de 1986 i es trobava en fase de regeneració. Una part important d’aquesta zona havia estat aclarida recentment  per l’OTPMIF per millorar l’estructura i el creixement del bosc, i això pot haver contribuït al control de l’incendi.

Aquestes aclarides havien deixat uns 1000 pins per hectàrea, amb una producció mitjana de 9 pinyes per arbre. Amb aquestes dades, els investigadors estimen que la disponibilitat de pinyons per cobrir l’àrea afectada pot arribar fins als 400.000 pinyons per hectàrea.

“Si les condicions meteorològiques dels propers mesos són favorables per a la germinació i el creixement dels nous pins – explica Josep Maria Espelta, investigador del CREAF -, aquestes quantitats poden assegurar una bona regeneració de les pinedes afectades.”

Els pinyons són l’única esperança per a la recuperació

Una part de les pinyes que produeix el pi blanc no s’obren quan assoleixen la maduresa, i normalment es mantenen tancades durant anys (fins a 30!)  amb els pinyons viables, esperant l’arribada d’un incendi o un episodi de sequera extrema. Quan arriba la pertorbació, les pinyes s’obren i alliberen grans quantitats de pinyons en un espai on s’ha reduït molt la competència d’altres plantes.

Pinyes de pi blanc. Les de color marró han arribat enguany a la maduració. Les de color gris no es van obrir quan van arribar a la maduració (pinyes seròtines). Foto: Iraima Verkaik (CREAF).

Pinyes de pi blanc. Les de color marró han arribat enguany a la maduració. Les de color gris no es van obrir quan van arribar a la maduració (pinyes seròtines). Foto: Iraima Verkaik (CREAF).

“És una bona estratègia per assegurar-se la descendència en cas de catàstrofe – informa Espelta -. De fet, quan els arbres són molt joves i encara no han pogut fer gaires pinyes, mantenen quasi totes les pinyes tancades per formar aquest banc de llavors.”

, , , , , , , , , ,

J.Luis Ordóñez
Tècnic en comunicació al CREAF . Doctor en Biologia per la UAB (2004). Des de 2005 m'he dedicat a la divulgació científica en el terreny editorial, de la il·lustració i del vídeo.
Articles relacionats
Olga Roig rep el European Certificate in Research Management
12 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
Les papallones seran les protagonistes d’un nou projecte de ciència ciutadana per millorar la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans
11 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
A Madrid i a Barcelona es poden observar més de cinquanta espècies de papallones
9 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
,
Els satèl·lits estan sobrevalorant la capacitat de la vegetació d’absorbir CO2 de l’atmosfera
1 d'abril 2019Anna Ramon Revilla
,
L’observació de la Terra i les Variables Essencials són útils per avaluar l’avenç cap als objectius del desenvolupament sostenible
29 de març 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: