,

La biodiversitat mundial i el benestar humà estan en declivi

26 de març 2018

L’investigador del CSIC al CREAF Lluís Brotons ha estat una de les més de 550 persones expertes internacionals d’aquesta plataforma i autor de l’informe regional sobre l’estat de la biodiversitat i de els serveis que ens ofereix la natura d’Europa i Àsia Central. La reunió a Medellín constata aquesta tendència i posa sobre la taula opcions per a protegir i restaurar la natura.

carbo_Serbia

Explotació minera de carbó a Kostolac, Sèrbia. Crèdit de la fotografia: risteki goce/Shutterstock.com

Medellín ha acollit la 6a trobada plenària de l’IPBES, una plataforma intergovernamental que vetlla per la protecció i la restauració de la biodiversitat mundial. La trobada ha servit per constatar l’alarma que suposa el declivi de la biodiversitat arreu del món i la conseqüent amenaça del benestar de la població humana. A totes les regions de la Terra, la natura ha d’afrontar pressions generalitzades com l’estrès dels hàbitats naturals, la sobreexplotació dels recursos, i la contaminació de l’aire i l’aigua.

La diversitat biològica està amenaçada. Situació actual i futura per a Europa i l’Àsia Central.

La intensitat en augment de la silvicultura i agricultura convencionals porta a una disminució de la diversitat biològica. Tanmateix, hi ha exemples de pràctiques sostenibles que són beneficioses per a la biodiversitat i per a les contribucions de la natura cap a les persones de la regió. S’han prioritzat serveis que la natura ofereix a les persones, com aliments i energia, per sobre d’altres funcions de regulació, com la pol·linització i la formació de sòls. A més, també s’han infravalorat les contribucions no materials de la natura, com experiències culturals o oportunitats per desenvolupar un sentit de lloc.

“Les persones de la regió consumeixen més recursos naturals renovables que els que produeix la mateixa regió”, explica el Prof. Markus Fischer (Suïssa), copresident de l’avaluació d’Europa i Àsia Central juntament amb el Prof. Mark (Regne Unit). Rounsevell afegeix que “això d’alguna manera està compensat per capacitats biològiques superiors a Europa de l’Est i en àrees del nord d’Europa Occidental i Central”.

camps_Polonia

Vista aèria de camps de conreu a Polònia. Crèdit de la fotografia: Mariusz Szcygiel/Shutterstock.com

A la Unió Europea, referent a les necessitats de conservació, només el 7% de les espècies marines i el 9% de tipus d’hàbitats marins mostra un estat de conservació favorable. A més, un 27% de les avaluacions d’espècies i un 66% de les avaluacions de tipus d’hàbitats mostren un estat de conservació desfavorable.

Els autors i autores consideren que un major creixement econòmic pot facilitar el desenvolupament sostenible només si es dissocia de la degradació de la biodiversitat i de la capacitat de la naturalesa per contribuir al benestar de les persones. No obstant, aquesta dissociació encara no s’ha produït ja que requeriria un canvi enorme en les polítiques i reformes tributàries a nivell nacional i mundial.

Segons l’informe, a Europa i Àsia Central s’ha estès l’abandonament dels sistemes tradicionals d’ús de la terra així com la pèrdua de les pràctiques i coneixement indígena i local associat. Els subsidis basats en la producció, que impulsen el creixement en els sectors de l’extracció de recursos naturals, de la silvicultura i l’agricultura, tendeixen a exacerbar qüestions conflictives sobre l’ús de la terra, sovint afectant el territori disponible per als usuaris tradicionals. La conservació de l’ús tradicional del sòl i els estils de vida a Europa i Àsia Central estan fortament relacionats amb l’adequació institucional i la viabilitat econòmica.

inundacions_austria

Inundacions a Steyr, Àustria. Crèdit de la fotografia: Lisa S./Shutterstock.com

Objectius de desenvolupament en perill a nivell mundial

“Hi ha un fracàs a l’hora de prioritzar les polítiques i accions destinades a revertir la pèrdua de diversitat biològica. Això posa en greu perill les possibilitats de qualsevol de les regions i de gairebé tots els països d’aconseguir els seus objectius de desenvolupament”, ha dit la Dra. Anne Larigauderie, Secretària Executiva de l’IPBES. I afegeix que “assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU i dels Acords de París depèn directament de la salut del nostre entorn natural, en tota la seva diversitat i complexitat. Actuar per protegir i promoure la biodiversitat és almenys tan important per assolir aquests compromisos i per al benestar humà com ho és la lluita contra el canvi climàtic”.

A la regió d’Europa i Àsia Central, hi ha hagut progrés cap a l’assoliment dels ODS, per exemple en termes de l’àrea protegida i la incorporació de la diversitat biològica en la societat i els governs. No obstant, és poc probable que les pressions sobre la biodiversitat disminueixin i, per tant, els avenços han estat negatius per al coneixement indígena i local, la distribució equitativa dels serveis ecosistèmics i la seguretat de l’aigua. L’anàlisi d’escenaris futurs destaca que les tendències passades i actuals continuaran, i això limitarà la contribució de la regió a l’assoliment general dels ODS.

pastor_bielorussia

Un pastor comença a llaurar el camp a principis de primavera, al Districte de Bobruisk, Bielorússia. Crèdit de la fotografia: Yurkevich Yury/Shutterstock.com

Opcions i propostes polítiques esperançadores

Segons els experts i expertes hi ha opcions polítiques prometedores que han demostrat funcionar a l’hora de protegir i restaurar la biodiversitat i els serveis que ofereix la natura. A Europa i l’Àsia Central, s’han aconseguit avenços que han permès incorporar la diversitat biològica i les contribucions de la natura a les persones en el procés de presa de decisions públiques i privades.

L’informe d’avaluació destaca els enfocaments integrats. Aquests inclouen avaluar el benestar nacional més enllà del PIB. La forma de govern hauria de motivar canvis en el comportament de les persones per afavorir el desenvolupament sostenible. També s’emfatitza la rellevància de reconciliar la conservació de la biodiversitat amb les normes de drets humans a través d’instruments basats en drets, així com en activitats de creació de capacitat per als pobles indígenes i les comunitats locals. Per a fer-ho possible, és necessari el finançament suficient per a fomentar la investigació, el monitoratge, l’educació i la capacitació.

En relació amb les opcions de polítiques que sorgeixen de les quatre avaluacions regionals, el President de l’IPBES, Robert Watson, ha dit que “encara que no hi ha cap fórmula màgica, les millors opcions es troben en un millor govern; en la integració de les preocupacions relacionades amb la biodiversitat a pràctiques i polítiques sectorials (per exemple agricultura i energia); en aplicar el coneixement científic i la tecnologia; i en una major sensibilització i canvis de comportament”.

En aquest sentit, està clar que el coneixement indígena i local pot ser un actiu molt valuós, i les qüestions relacionades amb la biodiversitat han de ser molt més prioritàries durant la formulació de polítiques i la planificació del desenvolupament. La col·laboració transfronterera és també essencial, atès que els desafiaments relacionats amb la diversitat biològica no reconeixen fronteres nacionals.

caucas_Georgia

Els Caucas a Geòrgia. Crèdit de la fotografia: Creative Travel Projects/Shutterstock.com

ALGUNES XIFRES DESTACABLES

TENDÈNCIES I DADES A EUROPA I ÀSIA CENTRAL

  • El 42% d’animals terrestres i de plantes han disminuït la mida de la seva població durant l’última dècada.
  • Des de 1990, la disponibilitat d’aigua per persona s’ha reduït un 15%.
  • A la UE, el 25% del territori dedicat a l’agricultura pateix forta erosió del sòl, la qual cosa, en combinació amb la disminució de la matèria orgànica del sòl podria posar en risc la producció d’aliments.
  • El 27% de les espècies marines de la UE ha mostrat un estat de conservació desfavorable, i només el 7% ha mostrat un estat de conservació favorable.
  • El 66% dels hàbitats marins de la UE avaluats ha mostrat un estat de conservació desfavorable, mentre que només el 9% dels hàbitats marins de la UE han mostrat un estat de conservació favorable.
  • El 71% de les poblacions de peixos han disminuït durant la passada dècada.
  • El 60% de les poblacions d’amfibis han disminuït durant la passada dècada.
  • El 26,6% de les espècies de peixos marins amb interès pesquer tenen poblacions en disminució a causa de la pesca no sostenible, la degradació de l’hàbitat, les espècies exòtiques invasores, l’eutrofització i el canvi climàtic. Només l’1,6% de les espècies de peixos marins amb interès pesquer tenen poblacions en augment gràcies a condicions millorades, com una millor gestió de la pesca i disminució de l’eutrofització.
  • Ha disminuït un 20% la diversitat de cultius herbacis des de l’any 1950 a Europa Occidental i Central.
  • El 73% dels hàbitats d’aigua dolça de la UE indiquen un estat de conservació desfavorable.
  • Els aiguamolls Europa Occidental i Central i zones occidentals d’Europa Oriental s’han reduït un 51% des de 1970.
  • Hi ha entre un 16 i un 65% d’espècies de cranc amenaçades; entre el 23-49% de bivalves; entre el 24-47% dels crancs de riu; entre el 33-68% de cargols; i entre el 9-44% de les libèl·lules, a Europa Occidental i Central i zones occidentals de Europa Oriental.
  • El 37% de les espècies de peixos d’aigua dolça i el 23% d’amfibis estan amenaçats d’extinció a Europa Occidental i Central i en zones occidentals d’Europa Oriental.

 

VALOR ECONÒMIC DELS SERVEIS DE LA NATURA A LES PERSONES

  • 765 dòlars: valor per hectàrea i per any del manteniment d’hàbitats de la natura a la regió.
  • 1.965 dòlars: valor econòmic per hectàrea i per any de la regulació de la qualitat de l’aigua costanera i l’aigua dolça per part de la natura.
  • 1.117 dòlars: valor econòmic per hectàrea i per any de les contribucions no materials de la natura cap a les persones, incloses les experiències físiques i psicològiques vinculades al turisme i la recreació.
  • 464 dòlars: valor econòmic per hectàrea i per any de la regulació del clima per part de la natura.

 

COMUNICAT OFICIAL DE L’IPBES (en castellà)

, , , ,

CREAF
El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
Josep Peñuelas, membre distingit de l’Acadèmia Xinesa de la Ciència
15 de juny 2018CREAF
Neix un nou sistema d’alerta del risc d’aparició d’arbovirosis autòctones com el Zika o el dengue
7 de juny 2018Marina Torres Gibert
Nous vídeos disponibles de les CREAF Talks
5 de juny 2018Albert Naya i Díaz
Un món que es fon
31 de maig 2018Jaume Terradas
Neix NEMOR, una xarxa europea per promoure la recerca en muntanya
30 de maig 2018Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: